Cada dia, quan em desperto, penso que m'alegro, perquè estic viva i perquè sempre he tingut tanta sort...
Agraida estic, per tot el que tinc i pel que no tinc; per tot el que he conegut, i, tanmateix, pel que m'he estalviat de tastar.
Per tothom que m'ha acompanyat i m'ha estimat, o, almenys, ho ha intentat. Per qui m'ho ha donat tot, desinteressadament, i m'ha permès créixer, m'ha fet anar endavant.
Per tu que m'aguantes i em suportes amb aquesta paciència infinita (encara no he entès mai per què ho fas...); per tu, que m'has obsequiat amb aquestes dues personetes, que cada dia aprenen més del teu somriure inesgotable.
Per totes les coses que sóc, tinc i represento (ara em seria poc modest esmentar-les).
Gràcies per tantes oportunitats que em són donades de gaudir i aprendre, a nivell personal i íntim. Gràcies, però també, per les que tinc opció a presentar renúncia.
Gràcies per la llibertat de la qual gaudeixo (ben o mal aprofitada, és clar).
Ara mateix agraeixo la llum, la carícia del sol, la pluja, l'alegria dels colors, el cant de la merla al capvespre, els bolets que ara arriben, després de tanta aigua, el vent, que tant em molesta, i tantes i tantes altres coses que em descuido perquè no hi caben aquí, però que són ben juntes dins el meu cor...
Perquè cada dia que desperto és un bondia ben trobat i una besada més que em regala la vida.
9 comentaris:
En Marianu disse,
Eih, cirereta, com estem, eh? Que fas aquesta nit?
Mariano..., ara vinc, no marxis...!
I la vida dona gràcies perquè tú existeixes i perquè li dones sentit a la vida de molts altres.
gràcies.
Gràcies a tu, Ulisses, però m´agradaria saber qui ets.
está bien agradecer
y está mucho mejor tener porqués
un abrazo
Així m'agrada, carinyet, POSITIVA!!!!
Gràcies a tú per ser i estar.
Mil petons
Dante, un lujo tu visita por mi casa. Hay personas que tienen muchos más motivos que otras para agradecer algo y yo me considero, ahora mismo, afortunada.
Besos dulces.
Sele, gràcies a tu també, i per fer-ho tan a prop meu (ser i estar). Una abraçada MOLT forta.
Deumeu! quina alegría de post!
T'han deixat de clavar agulles a la esquena o algo? Sigui el que sigui: NO HO DEIXIS!
Petonet.
Òstia, el Coco...!!!! Jajajaja....!!!
Doncs sí, el meu Coreà m'ha tret toootes les agulles fixes de l'esquena, perquè diu que he de descansar una setmana; tinc la pell molt irritada.
Per una altra banda, ja em coneixes, ara estic contenta, i al cap de poc, omplo la piscina de llàgrimes...( Vuit dies més, i tal).
Petoníssims.
Publica un comentari a l'entrada