.
Ha passat, gelat, un aire de tardor en l'espai tan buit de la teva inesperada absència.
.
No hi ha consol possible entre veure't i no poder fer-ho. Entre beure't i deixar de fer-ho.
.
He mesurat pacient els minuts de la tarda, amb la inquietud de trobar-te de nou, immens i generós. No ha pogut ser i el cor se m'ha encongit en la certesa d'assumir una renúncia obligada, imposada per esdeveniments no previstos.
.
La menja més desitjada, en la vostra valuosa companyia...
Tot en orris, quan ja ho tenia ben coll avall...
.
.
.
.
.
.
Fulles seques voleien en remolins, al carreró en la vesprada.
.
M'abraça la teva veu, des de l'altra banda del telèfon. M'acompanyen i em consolen les teves paraules acollidores.
.
.
.
.
.
.
.
.
No hi fa res. Tan se val.
Una altra vegada serà. De ben segur.
.
.