.
Pel voral del camí vell se'm passegen pensaments
d'enyor ofegats en anys i panys de silencis.
Sentiments confusos en lluita dins del roig de la sang.
Tristesa sentida, viscuda, tan odiada...
.
Atanso la mà, palmell obert cap a tu.
Desig d'abraçar-te tan fort, de parlar-te a cau d'orella,
tot dient-te: vine, tanca els ulls al meu costat, somnia.
El parany acull un silenci que et crida en la nit.
.
Vetllo el teu son.
.
Fins i tot sota la pluja.
.
.
