Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dissabte, 26 de setembre de 2020

Darrera guspira de vida





Una onada ens retorna el teu record, amb tota la seva alegria i tristesa, amb tota l'estima i dolor que ara ens commou sense remei. No era el moment encara, però la fi, cruel i injusta, ens uneix i apropa en un plor i dolor profunds que ens esmicolen per dintre. 

Has marxat en aquest crepuscle de setembre, i encara no ho volies. Has sortit per l'escletxa d'una finestra entreoberta, cap a la serenor i llibertat infinita. La Rosa t'agafava la mà, et parlava i et feia moxaines. Així hem estat amb tu, al teu costat, fins el darrer sospir. 

Palamós, ens dónes i ens treus la vida. Ens l'has llevat acollint la mare, cobrint-la amb un vel de pau i calma immenses. 

Et tindrem sempre present. Recordarem el teu cos menut, la teva fragilitat, les mans solcades pels anys, els teus ulls petits i el teu somriure que tot ho omplia i acoloria. 

T'hem estimat, t'estimem i t'estimarem sempre. 

Sílvia, Rosa i Àngels Masabeu i Urrutia. 


Ara ja està la mare tranquil·la per sempre més. Li hem dit adéu en un dia resplendent, amb un cel blavíssim i als seus peus hi creixen violetes boscanes. Seguirà rebent el sol cada matí, com a ella li agradava...

Sant Antoni de Calonge, 20/9/2020.

Cap comentari: