.........Fotografia: Robert Avellaneda Menino.
Trens cap a un destí concret,
trens cap a la vida,
trens cap als teus ulls,
trens que passen, no s'aturen,
mercaderies fantàstics, trenta-cinc vagons,
tremola el terre, ensordeixen, tan pesants.
Trens cap a la feina,
trens cap a la llum,
trens cap a la vila, sota la pluja,
trens que van amb retard i ploren,
velles locomotores aturades,
rovellades cap al silenci.
(El silenci i l'oblit de nou...)
Trens veloços i llampants,
trens de finestres brillants,
trens que passen, no s'aturen,
collons, trens que no arriben mai!
Trens de viatjar pausadament,
sents com xiulen, en passar?
Trens que descarrilen i esveren vides,
trens que volen en mil bocins,
trens d'aliments cap a la fam,
trens cap a trinxeres ensorrades,
trens que passen, no s'aturen,
trens que topen i s'esclafen.
Cap a la mort hi ha sempre un tren
que s'anomena vida. No el sentim ni el veiem.
Hi hem pujat sense triar-ho.
Quin és el final del recorregut?
..
22 comentaris:
Mare meva Violeta! En podem trobar més trenes? Alguns els conec i altres els he tastat, però la darrera pregunta es difícil de respondre.... a la caixa, però la dificultat és el després; aquí ¿? , creences i dogmes de fe per no fer panna durant el trajecte.
Inuits d'estiu, amb trens festius i de vacances.
Jajajaja...,Inuit, que ràpida! He fet alguna modificació. Torna´l a llegir.
Petonets.
Ufff cuanto tren!!!! presiosa la poesía me encantó porque en medio de mucha rima y prosa aparece, collons trenes que no llegan nunca, jejejeje!!!! Creo que te faltó el tren que nos trae a vos, TREN DE LA BUENA LECTURA con parada en Si naciste pa martillo...
Eres muy buena escribiendo!!!!
Petonets maca!!!!
Gise,...guapa!!!!!
Mil petonets.
Ja saps que diuen que el secret de la felicitat és gaudir del camí. BIBA EL ABE!!!!
Coco, bobo.
Petonets dolcets...
Els trens sempre han tingut per mí quelcom de tristor.
Tampoc es casualitat.
M'ha agradat molt.
Petons.
el final del recorregut és un altre tren ;)
B7s, guapa!
Toro, per mi els trens són també força especials. Tampoc és casualitat.
M´agrada que t´hagi agradat.
Una abraçada.
Nimue, mite-la, que eixerida ella!
Guapa. Petonets.
Clar, desprès de la pallissa en tren que m'he fotut aquest dies, a la nena no se li acudeix una altra cosa que parlar de trens. Uffffffffff
De totes maneres: sempre es parla de que el tren només passa un cop a la vida. Si deixes passar un tren, i tens la sort de que torni a passar, això vol dir algo, no? Que has de fer? Agafar-lo?
Selenita, doncs jo dec tenir molta sort, perquè agafo el tren 40 ( 40!) vegades al mes, com a mínim. I si no l´agafo un dia, em renyen.
M´acabes de donar una idea...
Abraçada de benvinguda.
No em referia a la RENFE precisament...
Ah! No?
:-)
el final del recorregut...és una via morta.
Francesc, aquesta és una manera de veure-ho.
Una abraçada.
El final del recorregut som nosaltres mateixos...
.. el final es una sorpesa.. :-)
.. besos, violeta..
Sintagma, nosaltres mateixos quan deixem d´agafar trens...
Una abraçada.
Thoti, bienvenida si es una sorpresa agradable.
Besos, poeta.
Molts petons desprès d`haber estat amb tu una estona, m´has fet riure amb els gats:)...Llegir-te ha estat avui una manyaga.
Tots ens fem la meteixa pregunta, eh?>
Mar, m'alegro de saber que la lectura del meu post ha servit per fer-te somriure. Espero que segueixis somrient molt sovint d´ara endavant.
Molts petons, bonica.
Això mai ho sabrem fins que arribem al destí.
M'ha agradat llegir-te.
Loser, gràcies per passar-te per casa meva. A mi també m´ha agradat molt llegir-te. M´agrada el teu blog. No sé a qui em recorda...
Petons, dels bons.
Publica un comentari a l'entrada