Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dimecres, 23 de juliol del 2008

Trens

..

.........Fotografia: Robert Avellaneda Menino.



Trens cap a un destí concret,
trens cap a la vida,
trens cap als teus ulls,
trens que passen, no s'aturen,
mercaderies fantàstics, trenta-cinc vagons,
tremola el terre, ensordeixen, tan pesants.

Trens cap a la feina,
trens cap a la llum,
trens cap a la vila, sota la pluja,
trens que van amb retard i ploren,
velles locomotores aturades,
rovellades cap al silenci.

(El silenci i l'oblit de nou...)

Trens veloços i llampants,
trens de finestres brillants,
trens que passen, no s'aturen,
collons, trens que no arriben mai!
Trens de viatjar pausadament,
sents com xiulen, en passar?

Trens que descarrilen i esveren vides,
trens que volen en mil bocins,
trens d'aliments cap a la fam,
trens cap a trinxeres ensorrades,
trens que passen, no s'aturen,
trens que topen i s'esclafen.

Cap a la mort hi ha sempre un tren
que s'anomena vida. No el sentim ni el veiem.
Hi hem pujat sense triar-ho.

Quin és el final del recorregut?


..

22 comentaris:

Inuit ha dit...

Mare meva Violeta! En podem trobar més trenes? Alguns els conec i altres els he tastat, però la darrera pregunta es difícil de respondre.... a la caixa, però la dificultat és el després; aquí ¿? , creences i dogmes de fe per no fer panna durant el trajecte.
Inuits d'estiu, amb trens festius i de vacances.

Violeta ha dit...

Jajajaja...,Inuit, que ràpida! He fet alguna modificació. Torna´l a llegir.

Petonets.

Gise =) ha dit...

Ufff cuanto tren!!!! presiosa la poesía me encantó porque en medio de mucha rima y prosa aparece, collons trenes que no llegan nunca, jejejeje!!!! Creo que te faltó el tren que nos trae a vos, TREN DE LA BUENA LECTURA con parada en Si naciste pa martillo...
Eres muy buena escribiendo!!!!
Petonets maca!!!!

Violeta ha dit...

Gise,...guapa!!!!!

Mil petonets.

coco ha dit...

Ja saps que diuen que el secret de la felicitat és gaudir del camí. BIBA EL ABE!!!!

Violeta ha dit...

Coco, bobo.

Petonets dolcets...

TORO SALVAJE ha dit...

Els trens sempre han tingut per mí quelcom de tristor.

Tampoc es casualitat.

M'ha agradat molt.

Petons.

nimue ha dit...

el final del recorregut és un altre tren ;)
B7s, guapa!

Violeta ha dit...

Toro, per mi els trens són també força especials. Tampoc és casualitat.

M´agrada que t´hagi agradat.

Una abraçada.

Nimue, mite-la, que eixerida ella!

Guapa. Petonets.

Selenita ha dit...

Clar, desprès de la pallissa en tren que m'he fotut aquest dies, a la nena no se li acudeix una altra cosa que parlar de trens. Uffffffffff

De totes maneres: sempre es parla de que el tren només passa un cop a la vida. Si deixes passar un tren, i tens la sort de que torni a passar, això vol dir algo, no? Que has de fer? Agafar-lo?

Violeta ha dit...

Selenita, doncs jo dec tenir molta sort, perquè agafo el tren 40 ( 40!) vegades al mes, com a mínim. I si no l´agafo un dia, em renyen.

M´acabes de donar una idea...

Abraçada de benvinguda.

Selenita ha dit...

No em referia a la RENFE precisament...

Violeta ha dit...

Ah! No?

:-)

Francesc Puigcarbó ha dit...

el final del recorregut...és una via morta.

Violeta ha dit...

Francesc, aquesta és una manera de veure-ho.

Una abraçada.

Sintagma in Blue ha dit...

El final del recorregut som nosaltres mateixos...

thoti ha dit...

.. el final es una sorpesa.. :-)
.. besos, violeta..

Violeta ha dit...

Sintagma, nosaltres mateixos quan deixem d´agafar trens...

Una abraçada.

Thoti, bienvenida si es una sorpresa agradable.

Besos, poeta.

Mar ha dit...

Molts petons desprès d`haber estat amb tu una estona, m´has fet riure amb els gats:)...Llegir-te ha estat avui una manyaga.

Tots ens fem la meteixa pregunta, eh?>

Violeta ha dit...

Mar, m'alegro de saber que la lectura del meu post ha servit per fer-te somriure. Espero que segueixis somrient molt sovint d´ara endavant.

Molts petons, bonica.

Anònim ha dit...

Això mai ho sabrem fins que arribem al destí.
M'ha agradat llegir-te.

Violeta ha dit...

Loser, gràcies per passar-te per casa meva. A mi també m´ha agradat molt llegir-te. M´agrada el teu blog. No sé a qui em recorda...

Petons, dels bons.