.
.
M'enduc posada a la cara una olor que em davalla pel coll, serpenteja tot seguit pels braços i acaba adormint-se tranquil.la sota els dits.
.
Em revé quan els palmells m'acaronen el rostre, recollint els cabells enrere, en gest mandrós de pentinar-me...
.
M'acompanya manyaga la teva olor i em bressola dolça, vestint-me i besant-me, fins que m'adormo...
.
.
10 comentaris:
Gaudeix del miracle.
:)
Petons.
Toro, ja ho faig.
Però no entenc el teu segon comentari ( em sembla que t'has equivocat...)
Petons.
Segur que aquest comentari tenía un altre blog com destinatari.
Deu ser l'edat que m'està afectant...
Ho sento.
Petons.
I l'esborro.
Tranquil, no passa res. Si és que a mi ja m'ho semblava, tants morts, tants morts...
Petons.
Els teus cabells tan llargs, el teu cos tan nu, els teus ulls tan foscos... em recorden l'alzinar de Firella, ple de picornells i talpejat de galeries de lignit.
L'alzinar de Firella, és a Mallorca, Mart...?
Sensibilitat caient sobre versos que s'encenen. M'agrada, Violeta, perquè pràcticament es pot sentir com es mouen les sensacions. Un petó.
Que tu diguis això és tot un honor per mi, Psycomoro.
Un petó.
estas molt guapa
Gràcies, Quim, Poeta.
Publica un comentari a l'entrada