Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dilluns, 31 de desembre del 2012

Represa

.
.
T'espero en la soledat del viatge,
envoltada de persones estranyes,
sense nom ni rostre.
T'espero en el brogit de la ciutat,
en la quietud de la vila.
T'espero mentre treballo,
a la feina o a casa.
M'acompanya en tot moment
el teu record.
T'espero com qui espera un regal,
impacient i nerviosa,
sense saber si arribarà.
T'oblido com si t'hagués somniat
i no en tingués la certesa.
Te'm representes de nou en el record
i n'esdevens persistent
com si sortissis d'un pensament...
T'espero, sempre t'espero i,
de vegades, només de vegades,
apareixes.
.
.
.
Llavors somric, et toco els llavis.
I sóc feliç.
.
.

3 comentaris:

TORO SALVAJE ha dit...

Només tocant els llavis...

Que bé.

Bon Any.

Petons.

Violeta ha dit...

Igualment, Toro.

Petonssssss.....

qui sap si... ha dit...

Passa el temps
com el lent degoteig
d'una aixeta
mal tancada.
Passa el temps
com la dansa
gairebé inert
d'un branquilló
en tarda
de xafogor.
Passa el temps
en la remor constant
dels grills cantant
fins la posta de sol.
Passa el temps
en l'anar i venir etern
de les ones
d'aquell mar tot canviant
que ens deixà sols.
Passa el temps
en les cabrioles aèries
dels núvols
de tots colors
que s'escampen
i fugen
dels nostres records.
Passa el temps
en l'acurat adéu
del darrer petó,
mentre es separen
els llavis
en un mut comiat.
Passa el temps,
i tu i jo,
i els records es fan vells,
i els ulls s'acluquen
cada cop més,
però resta
per sempre
el que va passar.