No m'agraden els espàrrecs

.
.

Tanco els ulls.

.

La llum del dia em dóna una imatge ataronjada a les parpelles. El cant dels ocells pinta el silenci de colors musicals. Pardals, merles, orenetes, coloms, tòrtores, gavians... trenen les seves veus i m'asserenen els sentits. El sol s'escola per les corbes del meu cos, les acarona càlidament. M'estiro sobre la gespa de maduixeres. Sento la frescor i la humitat de la terra que m'acull i em gronxa els pensaments. Serenament venen records joganers a les acaballes dels sentits...

.

L'olfacte inspira l'olor del préssec sucós, tou, suau. Vermell, vellutada pell de carícies, el pelo lentament. Regalima generós...el llepo golafra, el vaig tallant i el xarrupo, omplint-me la boca del seu suc saborós, barreja de dolçor i d'un punt d'acidesa. La polpa, gairebé desfeta, s'escola per la meva gola. El gust gaudeix i somriu. Ai, aquests presseguers, amb aquests préssecs que creixen al sol...!

.

L'albercoc, més petit, modestament suau i d'un groc no escandalós. No en recordo l'olor, però sí la suavitat de la pell, també vellutada. Em rodola per la panxa, per l'escot, per l'espatlla, discret i amorós...puja pel coll i acarona els llavis. La llengua el toca i les dents el mosseguen. Una altra carícia de dolçor m'omple la boca. Torno a somriure...L'albercoquer, com el presseguer, fa les flors abans que les fulles, quan la primavera desperta.

.

L'olor de la vella figuera em torna un intens record d'infantesa. A Parets hi havia moltes figueres de coll de dama, blanques i negres. L'olor de l'arbre era penetrant. Convidava a la frescor en la calor de l'estiu. M'enfilava a les branques on hi creixien les figues més grosses. Abans de baixar les pelava i les menjava, assaborint-les, delerosa. M'encantava sentir a la meva boca el cruixir de les llavors en mastegar-les. Em segueix encantant. Figa oberta, vermell obscur, com cap altra fruita...

.

Els maduixots recorden vagament el cruixir de llavors a la boca, però més discretament. El suc de la maduixa és com el de la pell dels llavis, els de la boca i els púbics. Un altre regal de plaer, desfent-se a la boca, jugant amb la llengua, convidant a barreges que contrasten acidesa amb dolçor: la nata ensucrada, el bany de xocolata...

.

La boca resulta estimulada amb el record de sabors, l'olfacte segueix el camí de diverses i variades olors. El tacte, a la punta dels dits, als porus de la pell, reviu textures suggerents, suavitats electritzants. Mentretant, el sol bronzeja la pell del cos, que nu estant, afegeix tots els estímuls a la seva geografia...

.

Agafo el plàtan, li trec la pell. Obro la boca i toco, amb la punta de la llengua, l'extrem superior. En recordar aquesta imatge, m'arriba una excitació intensa i el meu entrecuix es mulla. Sento la seva duresa que apunta cap amunt. El llepo pels costats, de dalt a baix...L'excitació augmenta per moments. L'engoleixo aplicada i la seva punta toca la meva gola. S'hi atura uns segons...El plaer comença a donar batzegades i el sol m'escalfa, la pell em crema a la panxa, a les cuixes, als pits...

.

Les cireres, roges, gairebé negres, acaronen els llavis, pell fina i estirada. Cau una sobre la llengua, rodona, turgent...Les dents la foraden. Suc fosc, dolcíssim, polpa suau, em regalima una gota que s'escola de la boca fins al coll. La succiono amb ànsia. La devoro. Torno a somriure, aquesta vegada maliciosa. L'èxtasi s'apropa. Una altra cirera cau sobre el melic. La respiració la belluga, amunt, avall. Una altra a la boca. Llengua àvida de baralla. Dolçors escolant-se coll avall.

.

Raïm de gotims amplis, moscatell redolç, el vent remuga entre els pàmpols i diu la seva cançó. Raïm de mugrons eixerits, endurits pel fred, per les paraules, pels records...

.

Suc de taronja, fa calor, molta calor. La pell crema besada de sol. Degoteja amb suavitat al palmell obert. Acarona dolç el braç. S'empassa el polze i el mossega, submergint-lo en el seu interior...Juga com imperceptible amb els altres dits de la mà. Em cau per la cara, s'escola pel coll, em mulla els cabells. Cobreix les espatlles i regalima pel ventre. Taronja, dolç i àcid alhora, s'escola pels llavis i la llengua el beu a grans glopades. Segueix regalimant i cobreix l'esquena, les cames, els peus. Refresca tot el cos en una besada vegetal. El sexe esclata curull d'estímuls plaents, com si algú, en aquell instant, l'estigués succionant, devorant a cor què vols. Onades d'intens plaer arriben fins el darrer plec del meu cos. Crido i em recargolo de gust.

.

Quedo estesa damunt les maduixeres, relaxada, feliç i sento com si algú en aquell moment m'abracés pel darrera i em respirés a l'orella. Besada dolcíssima, silenciosament còmplice.

.

Com donar-te'n les gràcies?

.

.