Després d'un sopar íntim amb la Berta i el Carles a casa, l'acompanyem a ell a Castelldefels en cotxe, perquè aquella nit dorm a casa dels avis. Tornem. Pugem a casa. La Berta es dutxa i se'n va a dormir. Jo em canvio de roba i m'arreglo. No anem a celebrar la diada de San Valentí. Anem a celebrar que és dissabte i que fa mesos que no sortim. Tenim moltes ganes de ballar salsa.
.
Matinada del dissabte 14 de febrer; 2:15 hores.
.
Arribem a la discoteca llatina Mil Pasos, situada al centre comercial Heron City de Barcelona. Paguem 12 € cadascun. L'entrada inclou una consumició. Anem fins al fons del local on hi ha el guardaroba. Deixem els abrics. Paguem 3€ pel servei. En el moment de recollir el tiquet del penjador, deixa de sonar la música i s'encenen els llums. Tothom es mira estranyat preguntant-se què passa. En qüestió de segons i amb un estil pur de cinema americà d'acció, entren uns vint mossos d'esquadra i es distribueixen tot al llarg d'una de les parets fins al fons del local. Per la paret oposada entren uns altres vint mossos i fan el mateix. La realitat increible és la següent: s'han desplegat, ens han acordonat i ens pensen retenir allà contra la nostra voluntat durant no se sap quantes hores.
.
L'equip que vesteixen impressiona d'entrada: la majoria porta la cara coberta amb una braga negra. Tots porten casc, la visera abaixada, armilla antibales, guants protectors, colzeres reforçades, botes protectores amb genolleres incloses, escut rodó i transparent, porra i pistola. El color de l'uniforme: negre estricte. A tot això cal afegir un aire de superioritat de qui domina la situació per la força.
.
La gent es queda allà dreta, en silenci. No queda espai per a moure's. El local, en el moment que passa això, és ple a vessar. No és fins al cap de mitja hora d'aguantar aquesta situació (les 2:45 hores) que des del micro del disc joquei se'ns "informa" que els agents estan fent un control i que es demana calma i la col.laboració de tots amb la policia. No hi torna a haver cap altra informació en cap altre moment de la desafortunada jornada. I passen els minuts.
I les hores.
.
Una noia que tinc al costat va al servei. Quan torna, indignada, explica que quan volia orinar no li han deixat tancar la porta i que, mentre ho feia, hi havia una agent plantada davant, mirant-la.
.
Seguim allà, de peu i sense poder-nos bellugar. En un moment donat, a algú se li acut la idea de posar música de salsa amb el seu mòbil. Quan fa uns 10 minuts que sona, un dels policies (un dels més alts) s'apropa i, cridant, i amb un to de veu dèspota diu:
.
- A ver, hace mucho rato que estoy oyendo esa musiquilla, y la vais a apagar inmediatamente!!!
.
Al cap d'una mitja hora més, a tot això ja són les 3:15, la gent comença a estar cansada. Indignada. Un noi que tinc a prop meu s'avança per agafar una cadira i oferir-la a la seva companya. Ella accepta de bon grat i seu. Tot seguit, el noi del costat fa el mateix i li ofereix també a la seva dona. Passen uns 5 minuts i el meu marit va cap a una cadira que ha quedat mig tombada als tres graons que separen els dos nivells. Quan va per agafar-la, el mosso que hi ha al costat li diu, també cridant:
.
- No la cojas!!!
- A veure, vull la cadira perquè la meva dona està cansada...
- Que no l'agafis t'he dit!!!
El meu marit no s'ho pot creure i li repeteix, educadament:
- La meva dona està cansada i li vull donar la cadira perquè segui. Quin problema hi ha en això?
- T'estic dient que no l'agafis...!!! És que no m'entens...???
.
Ell, és clar, torna cap al seu lloc, amb la cara encesa de ràbia i amb ganes d'haver agafat la cadira per trencar-la damunt del casc. El sentiment d'indefensió i impotència és immens i compartit en silenci per tothom que està allà.
.
Els ànims es van carregant i la gent es comença a posar nerviosa. L'estona va passant sense cap indicació clara ni cap explicació sobre el que succeeix . Hi ha també personal del 061, amb casc blanc, protecció antibales i una armilla a sobre groc florescent que entra alguna vegada per a retirar gent que no es troba bé.
.
Cap a les 3:30, comencen a enviar persones a fer cua al guardaroba per a recollir abrics. La gent que no hem rebut intruccions d'anar-hi ens trobem com fora de la moguda i no entenem res. Si algú s'atreveix a preguntar, els policies contesten, sempre en castellà, de manera desagradable i cridant, que el que toca fer llavors és esperar noves ordres. A les 3:45 el meu marit pregunta si podem anar a la cua i un policia li diu que sí. Ens hi posem. Cap a les 4:00 tenim ja els abrics i anem en direcció a l'escala que ens ha de conduir al pis de dalt. Però, és clar, tothom es troba en la mateixa situació i, en pocs segons, es crea allà una aglomeració de gent nerviosa, cremada i impacient per sortir.
.
Por. Molta por. Allà és tan fàcil provocar una massacre humana... Hi ha tots els ingredients necessaris. Només falta una darrera guspira que encengui la flama. I els policies només fan que cridar i donar ordres a la gent. Ens fan pujar de 5 en 5 cap a l'escala i tota l'estona increpen la gent perquè ens tirem enrere. I nosaltres no podem perquè estem literalment aglomerats. Literalment encallats.
.
Por. Una por immensa.
.
I així estem fins les 4:20.
.
Quan ens toca el torn, compten fins a cinc persones i ens envien cap a l'escala. Al pis de dalt tornem a trobar el mateix desplegament policial: cordó de mossos al llarg de la paret amb la mateixa actitud de superioritat i despotisme. Però organitzen la gent en una filera d'un en un al llarg de la paret oposada. Com que la filera ja arriba fins la paret del fons, la gent que anem pujant ens hem de posar en filera darrera d'una columna. El policia que ens ho indica, en lloc de parlar amb correcció i respecte li diu al noi del meu davant, agafant-lo pel braç i amb un to molt passat de voltes:
.
- Mira, ves esta columna? Pues tú no te vas a mover de aquí hasta que yo te lo diga. Me has entendido??? Hasta que yo te lo diga, de acuerdo???
.
Hi ha una noia jove que no para de rondinar i li contesta al mosso que aquella no és manera de tractar la gent. I el mateix policia li deixa ben clar que aquella situació durarà el que sigui necessari i que ELL ja sap quin és el protocol a seguir. La noia, que no pot estar-se calladeta, li diu que ella no ho sap el que està passant i que el mínim que poden fer és donar alguna explicació. I el policia, en un to de veu diguem-ne ja infernal, li crida que torni al seu lloc de la filera i que calli. La noia segueix remugant fluixet.
.
A les 5:10, la filera, en el punt en que ens trobem nosaltres arriba a l'altre extrem del local, uns metres abans de la porta que dóna a la terrassa. Un policia molt alt, encaputxat i vestit de groc brut ens revisa el DNI i, sense mirar butxaques ni res, ens indica que podem sortir. Quan eixim a la terrassa, un altre desplegament policial a banda i banda, i un d'ells ens crida que passem lleugers, amb les mans fora de la butxaca.
.
Sortim finalment d'aquella pesadilla i no ens ho podem creure.
.
Com que no hem pogut fer cap consumició, no tenim el tiquet per al pàrquing amb el qual les dues primeres hores ens surten gratuïtes. I, com que sóm dos bons ciutadans, a més a més de pagar tots els impostos, anem a la màquina i paguem les 3 hores de pàrquing. Això és, 6 € més. Però, com que sempre plou sobre mullat, quan anem per sortir, les valles del pàrquing estan aixecades.
.
Resum de la jugada:
-2 entrades a la disco: 12 x 2 = 24.
-guardaroba:..............................3.
-pàrquing:..................................6.
-sense consumició.
TOTAL: _________________ 33 €uros..
Senyors i senyores, pacients lectors d'aquesta "epopèia", nosaltres sóm pitjor que massoquistes. Paguem 33 €uros per viure, en primera persona i en primera línia de foc, una redada dels mossos d'esquadra que, se suposa, són la nostra policia i vetllen per la seguretat i la llibertat dels ciutadans. Qui ens defensarà de la "nostra" policia, quan en realitat és ella la que posa en perill la vida de ciutadans civilitzats que assumeixen les seves obligacions i responsabilitats i que, en un moment donat, només volen anar a passar unes bones estones amb calma i serenitat?
Si es descuiden ens morim tots allà mateix. Tot plegat em va recordar l'estil dels grisos en els millors temps del franquisme. I estem vivint una democràcia. La Constitució no serveix per a res, en moments com aquest?
Si és que jo ja ho deia que no es podia anar a celebrar Sant Valentí, no.
.
44 comentaris:
Ostres, quina nit!!!!!
Dona por.
Es per no sortir mai més.
Petons.
Absolutamente de acuerdo contigo en todo. Estaba allí ese dia, y las exigencias fueron desmedidas. Y total, para encontrar lo que encontraron... Por cierto, que lo que dicen en el Pais no es del todo cierto, se encontraron cuchillos de cocina, si, pero no en Milpasos. Eso también habría que denunciarlo, que los periodistas escriben lo que quieren y les parece, y escribir eso hace mucho daño a un local en el que pocos conflictos he visto en más de cuatro años. Saludos.
Toro, sí, home, només ens faltaria aquesta! No sortir més...
Una abraçada.
Anònim, no et vaig veure...
Soy Evelyn Viana, periodista, profesora de baile y RRPP de Milpasos. Todos los medios deberían aprender de esta nota lo que es objetividad. Ante todo decir que Milpasos no tenía idea de lo que sucedía y nos enteramos por la prensa: que esta acción era una represalia de los Mossos porque 2 de ellos fueron heridos por bandas latinas en Sants la semana pasada y era un operativo para buscar miembros. Sobre los clientes: no sabemos quién consumió o no, por este hecho este fin de semana daremos entrada y copa gratis a todos los clientes, porque es nuestra forma de pedir disculpas por el trato vejatorio que recibieron de los Mossos. En 7 años no ha pasado nada igual y nuestros clientes lo saben. Lo lamentamos por los que no habían ido nunca y pagamos todos por una agresión hecha al otro lado de la ciudad. Periodistas han publicado muchas mentiras ¿Menores de edad? ¿Constantes peleas de bandas? ¿Publico 100% latino y adolescente?!! Este blog no lo ha escrito ninguna latina adolescente y agradezco profundamente esta nota. Creo que todos los que nos sentimos humillados, retenidos en contra de nuestra voluntad y maltratados deberíamos unirnos y denunciar a los Mossos y a la prensa difamadora.
Evelyn, celebro mucho que hayas leído mi post sobre la terrible acción de los mossos el pasado sábado. Estoy de acuerdo contigo en todo lo que dices. Y te doy mil gracias por haber intervenido en tu comentario explicando la situación. Ten por seguro que, al menos nosotros dos salimos con muy mal sabor de boca de allí y pasamos el resto del domingo como enfermos. El sábado por la noche vendremos y preguntaremos por ti. Espero que todo se solucione pronto. Es una lástima que por culpa de algunos tengan que pagar personas que no han hecho nada.
Un abrazo muy fuerte y mil besos.
Por cierto, yo pensé que era necesario acudir a la comisaría de los mossos justamente para cursar una denuncia contra los mossos. Quien esté de acuerdo en hacerlo que me lo diga. Yo lo haré encantada.
Mil pasos..., digo, mil besos.
amen ... salut
Collons, com està la nit salsera!
Què et sembla, Veí? Quina marxa, oi...?
M'aleru de veure' t per aquí.
Petons.
I jo em queixo de les meves nits de divendres! Al menys, em surten millor de preu.
Sí que és indignant carinyo. Mil petonets.
Mossèn, mala mierda...
Jajaja...!!!
Petons.
Coco, ja veus, amb el temps que feia que no sortíem...Però, afortunadament, ja ha passat tot.
Abraçades fortes.
Hola Violeta ...... Ahora si,, soy Antonio ,,,, y he leido tu post .Lo que explicas en el relato es ciertamente espeluznante , pero conociendo un poco el estilo de nuestras FUERZAS DE SEGURIDAD todo queda claro. Verdaderamente vivisteis una situación agobiante y estresante , con la rabia y la impotencia contenida de ver como los agentes que , como dices son los garantes de nuestra seguridad tienen un comportamiento mas propio de tiempos que algunos ya hemos vivido , y penosamente , eso no un hecho aislado , porque el despotismo y la mala educación es la tónica de esos niñatos con uniforme ya que en otras ocasiones me encontrado con los mossos en situación de indefensión absoluta y con un abuso de autoridad desmesurado .En cuanto al comentario de Evelyn , no puedo por mas que apoyarla , a ella y a su equipo. La conozco lo suficiente y sé todo el trabajo y el esfuerzo que ha dedicado y continua haciendolo para lograr de esa sala de baile un lugar acogedor , un lugar de encuentro y amistad de todas las personas que van a ella a disfrutar sean o no de origen latino .Creo que lo mejor que podemos hacer todos es demostrar con nuestra presencia en el MILP nuestro apoyo a la gente que trabaja por que la sala sea lo que es . Doy fe de que en los últimos cuatro años , ni una sola vez ha habido un altercado .En cuanto a lo de la denuncia ,,,,, cuenta conmigo. Besos
Antonio Ramirez
Gràcies, Antonio. Cuento contigo.
Petons.
Del tot indignant, Violeta! A més em temo que aquest tipus d'actuacions són el pa de cada dia en determinades situacions
Sí, Pere, lamentablement deu ser així.
Petons.
No tinc paraules. Jo hagués marxat després juntament amb tothom a denunciar aquest fet i de pas a la premsa que segur que surt, de fet, això ho hauries d'enviar a algún diari, perquè és indignant, però a més a més s'ha de fer quelcom al respecte. Abrumador, la veritat. Ja dic jo que faig bé no sortint... ainssss
Petonets
Adriana, tanta gent que érem a l'aglomeració, quan vem sortir ja no hi havia ningú. Quant a la denúncia, ara ja en sóm 3. El dissabte per la nit hi haurà més gent, segur.
Petonets, bonica.
Por fin un blog coherente con lo que realmente pasó esa noche. Vengo de leer uno por ahí que es para coger a la propietaria y bueno... Yo estaba allí esa noche. La noche prometía hasta que llegaron los delincuentes. Porque los delincuentes no estaban dentro, estaban fuera vestidos de antidisturbios. Provocadores. Violeta lo explica a la perfección, es inútil intentar explicarlo de otra manera.
Sólo una cosa más, "JA EN SOM 4".
El blog al que hago referencia:
http://saberserlibre.blogspot.com/2009/02/redadas-en-locales-frecuentados-por.html
Saludos a todos los Milpaseros y aprovecho con permiso de Violeta a invitaros al Facebook de Milpasos. "MILPASEROS, SALSEROS DE MILPASOS"
Marcos, gracias por tu comentario. Y por unirte a la denuncia. Nos vemos el sábado en Mil Pasos, no?
Y gracias por la invitación al facebook.
Voy a ver el blog que dices...
Mil besos.
Marcos, acabo de leer el post y los comentarios. Es una pena, no voy a opinar sobre cuestiones que para mí y para vosotros son indiscutibles. No vale la pena hacerse mala sangre.
Mil besos de nuevo.
cagati lorito, ja dic jo que s'ha de cel·lebrar Sant Jordi.
No oblidis la meva frse
"Mosos d'esquadra: apatrullando el principat", si és que són com Torrente....
Tens raó, Francesc... Tota la raó.
Mira quina una van organitzar...
jolin... quina angoixa!! :(
AIXO VA DE DEBO?. O ES UN RELAT.
INCREIBLE¡
ELS REBE-REM AMB TANTA IL-LUSIO FA UNS ANYS.....
JUGANT AMB BCN.....
Això és el relat d'un fet real.
Que nit !
Nimue, molt angoixant, certament.
Petonets.
Felipe, quina nit, la d'aquell dia...
Petons.
buf... gairebé no em surten les paraules de la indignació que sento. Un amic és a la presó des de fa 3 mesos, a punt de ser pare, per la manipulació surrealista dels mossos d'esquadra, un cap de turc per pujar les seves estadístiques de casos resolts. I és COMPLETAMENT INNOCENT. Per tot això, sabent (arran d'aquest cas del meu amic) de la quantitat d'irregularitats que cometen els mossos a diari amb total impunitat no m'hauria d'extranyar el cas que expliques. Però cada cop em sorprenen més. Penso seriosament que se'ls hi ha de parar els peus, pq com bé deies, qui ens protegeix de tots aquests abusos??? Jo us animo amb el tema de la denúncia, o que aquest relat es pogués publicar al diari...
Et felicito per fer-ho públic i per explicar-ho tant bé, m'alegro de que almenys tot acabés relativament bé... Ànims!! :)
Moltes gràcies pels teus ànims, anònim-a. Entenc també el teu anonimat, pel que ens expliques. Però al meu correu em pots dir qui ets si vols.
Portar el meu escrit a un diari ja ho he pensat, però al País per exemple, necessito fer-ne una traducció que no està llesta.
El tema de la denúncia suposo que es tirarà endavant.
Una forta abraçada.
Certament és una situació de pel·licula americana!! Sembla increïble que passen estes coses...tantes hores així.
Endavant amb les denúncies.
Sort
Oi que sí, Albanta? Increible, però real.
Gràcies per la teva visita, guapa.
Petonets.
Ostres, Violeta !!!
No m'havia assabentat de res!
Quina por, no?
Però com pot ser que us retinguèssin tanta estona sense donar-vos cap explicació?, No ho entenc, ho intento, però no ho entenc. De debó.
Potser ja és hora que canviin el comandament d'aquest cos.
Pel que llegueixo "abans" anava molt millor que ara.
Potser millor sortiu a cel·lebrar el sant jordi, de vegades és mogudet (i no per la "salsa"), però potser no tant!
Un petonet bonica!
Ei, Assumpta, m'alegra la teva visita. Mira, tot just ara venim de Mil Pasos. Ahir i avui, la discoteca no feia pagar entrada i convidava a una copa tots els assistents, fins les 2 de la matinada. Es tractava de compensar, d'alguna manera, el mal tràngol del dissabte passat. Tot ha estat prou normal i relaxant i tothom ha gaudit ballant salsa, merengue i bachata. De bon rotllo, vaja, sense males històries ni res que trenqui l'harmonia, que ha estat sempre la tònica del local.
He tingut l'ocasió d'abraçar l'Evelyn i de donar-me a conèixer.
Tot plegat per tractar d'oblidar la mala experiència.
Esperem que una cosa així no es torni a repetir.
Una abraçada.
Quin mal "rollo", suposo que no podràs oblidar aquella nit mai més, no?
Menys mal que ja heu pogut refer una mica el mal moment passat.
Un petó bonica i ja saps que ets ben rebuda a casa meva!
Fins ara!
¡Ay Violeta, menuda nochecita! parece ue los viejos fantasmas siguen por ahí haciendo rondas.
Un petó.
Mar, no, no l'oblidaré mai aquella nit. Però ho intentaré, és clar.
Tu també ets ben rebuda a la meva.
Una abraçada.
Isa, nits com aquesta, no li desitjo a ningú.
Els fantasmes, renoi amb els fantasmes...
Petons.
Quina experiència!
Pura, me l'hagués estalviada...
A mi, lo que más me ha extrañado es que siendo Mossos d'Esquadra siempre se dirigieran a vosotros en castellano... Curioso...
Anónimo, es que son, como dice Francesc Puigcarbó, como Torrente, "apatrullando el Principat".
Besos.
Publica un comentari a l'entrada