.
...Passen els anys com passen els records. Tot en el temps s'allunya, sovint es magnifica. Hi ha records cruents que provoquen tristesa, altres que fan somriure. Records que no es retroben perquè s'han perdut pel camí. Tot amb el temps s'allarga, es transfigura. Hi ha qui camina per l'avinguda cordant-se bé la cremallera. D'altres, però, van amb els peus mullats, sense paraigua, sota la pluja. I no hi poden fer més.
.
El record ha caminat amb mi de la mà de la nostàlgia. Hi ha records que han passat desapercebuts, com si no haguessin estat reals. Altres que s'han clavat en la memòria, per sempre més, i als quals no penso renunciar. Encara que ho volgués, no podria... El teu record ha cavalcat al meu costat al compàs del silenci. La soledat m'ha empresonat a la gàbia del desconsol. I m'ha confirmat, una vegada i una altra, que necessito allunyar-me, oblidar-me de tu.
.
El record ha caminat amb mi de la mà de la nostàlgia. Hi ha records que han passat desapercebuts, com si no haguessin estat reals. Altres que s'han clavat en la memòria, per sempre més, i als quals no penso renunciar. Encara que ho volgués, no podria... El teu record ha cavalcat al meu costat al compàs del silenci. La soledat m'ha empresonat a la gàbia del desconsol. I m'ha confirmat, una vegada i una altra, que necessito allunyar-me, oblidar-me de tu.
..
Però no puc. Com tampoc puc cridar-te perquè vinguis de nou. I tot d'una, un altre vol de coloms emmascara la teva covardia, el teu joc brut de tenir sempre una carta amagada a la màniga. Ningú no em pot recriminar que et digui que et recordo. Només faltaria que, després de tot, no ho pogués fer. I, sobre tot, tenint en compte la teva resposta, en la que em deies: "Saps que jo també...Sempre! Hi ha coses que el temps no pot esborrar."
Però no puc. Com tampoc puc cridar-te perquè vinguis de nou. I tot d'una, un altre vol de coloms emmascara la teva covardia, el teu joc brut de tenir sempre una carta amagada a la màniga. Ningú no em pot recriminar que et digui que et recordo. Només faltaria que, després de tot, no ho pogués fer. I, sobre tot, tenint en compte la teva resposta, en la que em deies: "Saps que jo també...Sempre! Hi ha coses que el temps no pot esborrar."
.És clar que no em dono per vençuda. Fer-ho seria com morir. Tot i així no és just que quan jo respecto tothom i presento des de fa temps les meves renúncies, a mi no se'm respecti tal i com em mereixo. A casa meva només hi vull bones vibracions. I no se'n parli més.
.,Bel.lisa.
.
.
33 comentaris:
Espero que no et faci mal.
Petons.
Violeta,
No puc dir gaire, però et llegeixo i em veig i el veig. Històries semblants amb persones diferents.
Es preciós i que bé que escrius i tan poc et prodigues.
Et comento anònimament, però ja saps qui sóc.....el tren.
Una abraçada.
Per fi podem paladear altre plat bé condimentat per tu. Et fas de pregar...
Felipe, em fas posar vermella... Moltes gràcies, ets un sol. Però els teus condiments són molt millors que els meus.
Molts petons.
"Los recuerdos suelen
contarte mentiras.
Se amoldan al viento,
amañan la historia;
por aquí se encogen,
por allá se estiran,
se tiñen de gloria,
se bañan en lodo,
se endulzan, se amargan
a nuestro acomodo,
según nos convenga;
porque antes que nada
y a pesar de todo
hay que sobrevivir(...)"
Serrat.
BEsos.
Besos mil para tí, Hombre Pez. Y gracias por la poesía de Serrat.
Un abrazo.
De la meva infantesa guardo molts bons records, mai els oblidaré, sovint recordo a la mare i a la meva germana, als avis… Ells ja van morir, la meva infantesa també. El fet de que mai més tornin no vol dir que el seu record no sigui dolç.
Sempre he estat respectuós i les vibracions sempre positives, encara que amb aquest post et contradius una mica, no?
Petons, dels positius.
Anònim Nemorós, jo no em contradic. No has estat tu, ni molt menys, l´irrespectuós. Jo ja sé perquè dic les coses.
Guapa hay recuerdos de los buenos y de los malos...todos son positivos porque de los buenos disfrutamos y de los malos aprendemos...pero hay recuerdos que tienen que ver con relaciones vividas y esos recuerdos dejan de doler o de ser negativos cuando ya ha muerto el sentimiento que lo empañe...
Los recuerdos nos muestran lo que hemos vivido...cosas buenas y cosas malas...y deben quedar ahi en esa cajita de la memoria para siempre...
Besitos y que no duela mucho!!!!
Cuidate!!!
Muchas gracias, Gise, guapa. Cuídate tú también, mucho.
Mooooooooolts petonets...!!!
I jo perquè serà que m'he vist reflexada en això que expliques? No em donis una colleja: "Ningú no em pot recriminar...". Cachislamar!!!!!!
Petonassos, Vio. Qui es aquest del tren? Me n'has parlat? El conec? Que misterioooooooo
Melenita, ho he rellegit, posant-me al teu lloc, i m´he quedat absolutament sorpresa. Tens raó, per què et deus veure reflectida...? Persones diferents, històries semblants... Doncs no ho sé, la veritat...
........ ,el del tren no tinc ni idea de qui és. Si el coneixes ,presenta-me´l.
:)
Petons.
"Corre, Bel•lisa. El món va a la catàstrofe:
els dies tenen vint-i-quatre hores,
les persones són altes o són baixes,
si obris l’aixeta corre l’aigua, si
sumes sis i catorze surt un vint...
El món va a la catàstrofe, Bel•lisa"
ptons.
"Nemorós, Nemorós! Et cride sempre."
Els records de vegades porten el sabor d'un mar de pedra.
Pura, tens raó. I són contundents com un mal de cap.
.. bones vibracions que te las mereces todas Violeta.. I no se´n parli més... :-)
.. bss..
Gracias Thoti. Tú también, claro.
Molts petons.
He entrat a ca la Nimue i m'ha arribat a través de l'aire el teu desig de bones vibracions i he decidit venir i deixar-te un encanteri per tal que els teus desitjos es facin realitat. No et donis per vençuda, no, lluita sempre.
Fada, quina sorpresa la teva visita!
Gràcies pel teu encanteri. És la primera vegada que me´n deixen un.
Jo res, tossuda com una mula.
:)
Una abraçada.
Jo nomes intento recordar les coses de somriures feliços.els records de llagrimes no els vull tenir presents.
Fas bé, Striper. La vida són dos dies, no?
Petons, i gràcies per la teva visita.
http://parvedades.blogspot.com/2009/01/senryu-25.html
M'ha fet pensar en tu. :)
Anònim, se t´ha assegut un hivern violeta al cor? I què passarà a la primavera?
et dec una disculpa. esper que l'acceptis.
una abraçada.
Metis, no et preocupis. Espero que et vagi tot molt bé, guapa.
Molts petons.
Et fas pregar. Torna!
Felipe, no pateixis, que no he marxat.
Mil petons!
Pintaré els records
amb els colors
de la nostàlgia,
i els emmarcaré
amb un bastiment
d’esperança.
Buscaré en el mirall
dels teus ulls
els retalls de felicitats
que em vas prometre
i encara no han arribat.
Escriuré els versos,
amb les màgiques paraules
que vàrem descobrir junts
quan jugàvem a conèixer-nos.
Vestiré la teva pell
de carícies i petons
com guarnim de garlandes l
a nostra casa
per la festa major.
Estudiaré la música
que més t’agrada,
perquè puguis rebre la són
mentre l’escoltes.
Què no faré
perquè el teu cor sigui feliç?
Si fins i tot podria aprendre
a renunciar al cel
de viure amb tu.
Qui sap si, que bonic...
Una abraçada.
A veces, y lo siento, peco de poco claro. No por mala voluntad o intenciones aviesas... simplemente por delicadeza, respeto, aprecio... Quizás me resisto a perder relaciones de sana amistad aunque fueron mucho más antes... ¿Cuando el amor fracasa, termina en su vertiente pasional, no puede quedar un sano aprecio y simpatía? ¿Es eso crear falsas expectativas? Es posible, y si es así, lo siento. Pido disculpas. Lo que uno interpreta como delicadeza puede convertirse, sin mala voluntad por ninguna parte, en puro veneno, y es una pena.
Quizás Nemorós deba decir: Respeto y aprecio, siempre. Pero nunca habrá nada más, lo que terminó...terminó, y punto. ¿Y después de esto, ya ni volver por quí...? pues SEA
Nemoròs.
Cuando el recuerdo es difícil de borrar es mejor entretejerlo de verdad para que un día pueda volar libre al fin.
Espero que siempre tengas esas buenas vibraciones que destilan tus letras.
Una abraçada.
Gràcies Isa, per la teva visita i pel teu consell. Espero que estiguis bé.
Petons.
Anònim Nemorós, ara sí que no entenc res. Qui ha creat falses expectatives? A què ve, demanar disculpes? T' has ben embolicat...
A més a més, a partir d'ara no penso contestar cap anònim.
:))
Publica un comentari a l'entrada