.
Penso en tu tot el dia.
Em sembla que em moriré de no veure't, com d'una meningitis o a causa d'una vellesa excessiva.
M'agradaria fer-te mil petons.
Penso en tu tot el dia.
Vull sentir la teva pell, llepar la suavitat de la teva olor.
Vull abraçar-te.
T'estimo.
Et desitjo.
Serà llarga l'espera, fins que no et pugui abraçar, fort, molt fort...
Se'm farà llarga,......... l'espera.
Et desitjo.
Tinc un record encès de tu.
T'estimo.
.
13 comentaris:
Ai Violeta i què hem de fer en aquests casos, agafar el tren?
Tan és, no t'ho pensis més, corre i llençat als seus braços que demà serà un altre dia.
Recorda que és per amor i tot té excusa i es perdona. Qui no ha patit una bogeria o un desig transitori.
Inuits
Inuit, no em cal el perdó de ningú ja que no és un desig transitori.
;)
Petonets dolcets.
Cuanto sentimiento, cuantas ganas, a veces la distancia y el tiempo nos hacen aferrarnos mas a los amores y eso hace que sean mas grandes... El tiempo pasa lento cuando esperamos...
Besukones y paciencia!!!!
Gise, guapaaaaa....!!!
Lento cuando esperamos, rápido cuando disfrutamos. Paciencia, eso es lo mío.
Petons dels bons.
Emocionant el teu escrit.
Moltes gràcies per les teves visites i pels enviaments, tan agradables.
Abraçades
L'amor... és així.
Felipe, tu l´haguessis fet encara més emocionant, segur.
(Per cert, qui és aquella estàtua tan desagradable que es passeja pel teu blog, comentant-te anònimament?. Fa fins i tot por, oi?).
Moltes de res, només faltaria. Gràcies a tu, és clar.
Més abraçades.
Pura, l´amor, ja se sap...
Petonarros rinxolets (L´altre dia em sembla que et vaig veure a Vilafranca...).
.. bonitos sentimientos y bellas palabras..
.. un beso desde mis colinas solitarias, Violeta..
Otro para ti, Thoti.
Mil besos.
Violetaaaa, quina passió!!!!
Et noto esplèndida.
Petons.
Toro, és cert. Ho estic.
Gràcies.
Petonets dolcets.
Ets tan cuca!
Preciós, Violeta.
Milers de petons.
Gràcies, Loser.
Milers per tu també.
Publica un comentari a l'entrada