Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...
El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.
No m'he mort, encara que gairebé...
.
Tantes coses per dir
i tan poc temps per fer-ho...
.
12 comentaris:
ja em pensava que havies tancat la paradeta.
Caram, Francesc, quina alegria saber de tu.
Tindrem Violeta per temps encara.
Una abraçada.
Doncs,
Què fas que no escrius ni que fos dues ratlles com avui?
T'esperem ,mandrosa;)))
Petonets
Inuits
Jajaja, Inuit. Ei, de mandrosa res, eh? És que no dono per més.
Gràcies i una abraçada ben forta!!!
Deu ser cosa del nom? Jo m'he passat un bon temps muda...
M'alegra saber que ets per aquí!
;)
Jajaja, Violette, doncs ara que ho dius, potser sí és cosa del nom.
Hi sóc, però com si res, ja ho veus. A mi m´alegra tenir notícies teves també.
Petons, dels bons.
Ja sé el que se sent. Comparteixo aquesta sensació amb tu.
Pura, gràcies per la teva solidaritat.
:)
Petons.
Vius!!!!!!!!!
:)
Petons.
Toro, sí. Mala hierba...Jajaja...!!!
Petons.
Benvinguda al club, carinyo.
Gràcies, Coco meu.
:)
Publica un comentari a l'entrada