.
.
- Quan els xinesos, que parlen amb la "l", volen dir "porro", diuen "pollo"?
- Jijiji...!!!
- Sí, però llavors, arriben els policies amb la "porra" a la mà i...
.
.
Pensaments rescatats d'un passat, idees aparegudes en moments especials, paraules relligades en frases esmunyedisses, hores i hores de tren, contemplant imatges que canvien al llarg dels dies, dolors que apareixen i alegries que passen. Tot plegat, ara sí, vull deixar-ho aquí escrit, per tal que no se'm digui més. Que no ens passi res...
Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...
El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.
10 comentaris:
jajajajajajajajja...
jajajaja, pobres xinesos
gràcies pel teu comentari a versificarium
m'anirè passant per aquí
petons
De los xinos me lo creo todo y más.La prueba milenios y milenios.Lo que no consiga un xino,no lo consigue nadie.
inuits.
Coco, que te da!
Petons.
Neander, pobres xinesos? Ai, si jo t´expliqués...
Tot un plaer, haver passat pel teu blog. Celebro que hagis vingut tu també.
Una abraçada.
Inuit, tens raó, donde ponen el ojo...
Petonets bonica.
Jajajajjajajajaa.
Bojaaaaaaa.
Jajajjajaja.
Petons.
Toro, si no ens prenem la vida així, oi?
Petons.
Niñaaaaa, con lo fina que pareces!!!!!!!!
Petonassos
Jo fina, Sele...? Jajajaja...!!!
Petonets.
Jajajaja!!! la que se puede liar no??? jajajaajaja!!!
Besitos chinos y sin ll!!!!!!!!!
Glacias Gise.
:)
Publica un comentari a l'entrada