Pensaments rescatats d'un passat, idees aparegudes en moments especials, paraules relligades en frases esmunyedisses, hores i hores de tren, contemplant imatges que canvien al llarg dels dies, dolors que apareixen i alegries que passen. Tot plegat, ara sí, vull deixar-ho aquí escrit, per tal que no se'm digui més. Que no ens passi res...
Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...
El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.
divendres, 5 de setembre del 2008
Vol de coloms
.
Pensa'm en la distància subtil de la memòria. Confegeix el meu record en la geografia del teu tacte. L'oblit el fas teu, com una mentida que no creus. Olora l'essència de la nit, perfumada de gessamí, en aquest setembre trencat. Se't fa teu un desig que confons sovint amb tristesa. Mira'm el cos i descobreix el vel. Afina tots els sentits i fes veure que no em coneixes. Somriu i respira, el silenci et gronxa.
Abraça'm, dolç i fort alhora, i fon-te amb la meva pell, com si no n'haguessis de sortir mai.
.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
és el post més bonic que he llegit mai. Petons dolcets.
Una invitació al paradís es el teu post avui.
Et felicito.
Petons.
Si és que la meva nena s'expressa que no vegis! (aquesta vegada no he tingut que agafar el diccionari).
Petonassos, carinyo, un post molt... sensual?
Coco, gràcies..., però no cola.
Petonets dolcets per a tu també.
Xavi, venint de tu, la felicitació és tot un honor.
Gràcies. Una abraçada.
Selenita, moltes gràcies per les teves lectures. Un xurro de post, jo diria.
Petoooooooooons, guapa!
Violeta quin poema tan colpidor i a l'hora acollidor i, ell ho llegeix i ho sent? Jo vull escriure així!! Me'l copio, amb el teu permís, per llegir-lo de tan en tan, a veure si sóc capaç d'aprendre.
Inus
Inuit, gràcies per les teves paraules, però potser hauria d´aprendre jo de tu, no ho has pensat? Tu escrius millor que jo!
Tens el meu permís, només faltaria...
Ell ho llegeix, i ho sent, però no se sent aludit...
Una abraçada.
Fondre's, desaparèixer... ser-ho tot.
.. lo que entiendo de tus palabras me parece muy bien escrito y me gusta.. es como la esencia de la poesía.. más sentida que entendida..
.. un beso, Violeta.. :-)
Veus amigues ressonen entre aquestes precioses lletres.
Abraçades.
Pura, esdevenir-ne l´essència, la llum pura.
Petons.
Thoti, que alegría verte de nuevo. Gracias por tus observaciones. Me alegro que te guste.
Besos, poeta.
Felipe, ja has tornat? M´alegro de veure´t de nou per aquí. Sort que hi ha veus amigues... Gràcies per la teva visita.
Petons i abraçades.
luz violeta
Publica un comentari a l'entrada