Avui, de nou, toca riure. I és que no hi ha res com les noves tecnologies...
.
.
.
Pensaments rescatats d'un passat, idees aparegudes en moments especials, paraules relligades en frases esmunyedisses, hores i hores de tren, contemplant imatges que canvien al llarg dels dies, dolors que apareixen i alegries que passen. Tot plegat, ara sí, vull deixar-ho aquí escrit, per tal que no se'm digui més. Que no ens passi res...
El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
19 comentaris:
Que descansat s'ha quedat, qualsevol dia faré el mateix...
Petons.
Cert, Toro. En lloc de renegar, oi? A mi m´aniria genial també.
Dels bons.
No m'agrada la violència.
No em feia gaire gracia l'Actimel i ara menys.
Pobres impressores, treballant 24h nit i dia i essent maltractades per tots. Un respecte si us plau!
Amb la ràbia que fa quan aquests tratos no van bé!!
Tree, a mi tampoc m´agrada la violència.
Estic d´acord amb tu,...pobres impressores.
:)
Ui, tu també faries un disbarat, oi, Pura?
Petons.
Los hay que dejan fuera la bandeja del lector de CD/DVDs par apoyar la lata de Coca-Cola... Es lo que tiene la tecnología, se le pueden encontrar usos alternativos!
Petonarros
Selenita, Selenita,...no em facis parlar. Jijiji...
Petonets.
:)
He vist fer coses semblants a la feina !
Un company rus va partir el teclat en dos.
Friko, doncs millor tenir-lo ben lluny, aquest company. No?
Petons.
He estat visitant el teu blog i m'ha agradat moltíssim. T'he seguit a través de Torosalvaje. M'agraden molt les teves paraules i tota la tendresa que diposites en el teu blog. És ple de bons sentimients. Felicitats!
No et pensis, es una manera d'eliminar la mala llet, va sortir a comprar-ne un altre i ja està.
Es bona persona. Pitjor els concentrats que no expressen i després te la foten forta per radere.
Maria Jesús, m´alegro que t´hagi agradat. Benvinguda sempre que ho vulguis.
Petons.
Friko, certament. Suposo que el secret està en tenir ben clar si la mala llet la descarregues en un objecte i ja està o en una persona o ésser viu.
Una abraçada.
La veritat és que moltes vegades donen ganes de fer-lo.
Petons.
Felipe, tens raó. Però millor comptar fins a 100 primer, o sortir i fer un gran crit.
Una abraçada.
Tan agustito, tan agustito, ahora se quedo tan agustito... jajajajaja!!! joe si tenia bronca el muchacho no???? jajajaja!!!!
Siejque hay de todo en este mundo!!
Besototes preciosa!!!
Sí, Gise, de todo hay.
Petonets dolcets, guapa.
Yo, a veces, tiro papeles al aire y ellos retornan suavemente al suelo, que luego me toca recoger con celeridad, para que nadie vea que la rabia se ha esparcido por la habitación.
Inuits
Inuit, llavors ets molt suau, amb els teus atacs de ràbia.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada