Ballo amb el cos i amb el cor

Sento la música que comença a marcar el ritme..., les mans s'avancen per demanar altres mans que marquin el recorregut a seguir. Mans sàvies, em conviden al seu compàs i em condueixen amb suavitat, dolçor, però claredat, i el meu cos no pot negar el moviment de les caderes: el pes va canviant de lloc, de banda, la cadera mana i els peus, que són com babaus, obeeixen el ritme que circula per tot el cos, no erren mai, perquè claven tot el pes quan toquen el terre... Segueix la música; el discurs insistent de la clau m'empresona, m'allibera alhora, no em deixa parar, ni adormir el moviment, cal marcar cada pas al moment just, cal esperar també en el segon estricte, precís...

La salsa comença a afegir més instruments al damunt de les grans percussions: saxos, trompetes, trombó,...l'energia augmenta paulatinament, la intensitat esdevé creixent; la veu solista es barreja amb les veus que acompanyen; la història segueix explicant, al seu curs, els esdeveniments...

El cos ha anat augmentant, de manera progressiva i frenètica, la seva expressió, el seu moviment i els girs es disparen, s'encadenen, s'entrecreuen les cames i els braços; el moviment circular esdevé constant, un ocupa el lloc que ha deixat l'altre, vels, girs, ordres i contraordres, moviment frenètic que travessa tot el cos, els músculs i l'essència del que balla sentint la música entrant pel cor i sortint per l'ànima.

Espectacular. Diví. Especialment sublim, ho juro.