Pensaments rescatats d'un passat, idees aparegudes en moments especials, paraules relligades en frases esmunyedisses, hores i hores de tren, contemplant imatges que canvien al llarg dels dies, dolors que apareixen i alegries que passen. Tot plegat, ara sí, vull deixar-ho aquí escrit, per tal que no se'm digui més. Que no ens passi res...
Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...
El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.
dimarts, 20 de maig del 2008
Ballo amb el cos i amb el cor
Sento la música que comença a marcar el ritme..., les mans s'avancen per demanar altres mans que marquin el recorregut a seguir. Mans sàvies, em conviden al seu compàs i em condueixen amb suavitat, dolçor, però claredat, i el meu cos no pot negar el moviment de les caderes: el pes va canviant de lloc, de banda, la cadera mana i els peus, que són com babaus, obeeixen el ritme que circula per tot el cos, no erren mai, perquè claven tot el pes quan toquen el terre... Segueix la música; el discurs insistent de la clau m'empresona, m'allibera alhora, no em deixa parar, ni adormir el moviment, cal marcar cada pas al moment just, cal esperar també en el segon estricte, precís...
La salsa comença a afegir més instruments al damunt de les grans percussions: saxos, trompetes, trombó,...l'energia augmenta paulatinament, la intensitat esdevé creixent; la veu solista es barreja amb les veus que acompanyen; la història segueix explicant, al seu curs, els esdeveniments...
El cos ha anat augmentant, de manera progressiva i frenètica, la seva expressió, el seu moviment i els girs es disparen, s'encadenen, s'entrecreuen les cames i els braços; el moviment circular esdevé constant, un ocupa el lloc que ha deixat l'altre, vels, girs, ordres i contraordres, moviment frenètic que travessa tot el cos, els músculs i l'essència del que balla sentint la música entrant pel cor i sortint per l'ànima.
Espectacular. Diví. Especialment sublim, ho juro.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Quina marxa caribenya pota la Violeta!!!!!! Reconec que sóc una patata ballant com en altres coses.
;)))
Hosties !!!!! Balles? M'encanta el ritme que porta el teu cos..... ens veiem?
Petons, cirereta.
Per cert, l'enhorabona per el teu blog.
Inuit, tu saps millor que ningú, que en aquesta vida tot s´aprèn si es vol aprendre. A mi no m´ha caigut cap clau del cel en qüestions de salsa. M´ho he hagut de currar, I MOLT.O sigui que saps, quan vulguis comencem pel pas bàsic. Petons dels bons.
Mariano anònim!!!, ja era hora que diguessis alguna cosa... Ens veiem quan vulguis ;)). Gràcies per felicitar-me pel bloc. Petons violetes.
¿Bailás, querida?
Cocolfo Valentino.
Cocolfoooooo, que te doy un calvot...!!!!
Quina marxa!!! (deu ser que m`estic fen gran):)
Gran tu? Quan era jove no ho feia jo això, Mar. És ara que n´he après. T´ho recomano sincerament.
Abraçades.
Hola Violeta ,,,,,,, estic tentat de dir-te que et conec , pero no m'atreveixo , podria assegurar que hem ballat , salsa i altres balls , pero no m'atreveixo . Fins i tot crec que hem pasat estones un xic amargues, pero no m'atreviexo . Pensaras que estic malament del cap , . bé .... tu m'ho diras. Em dic Antonio ( mes conegut per "el moro ") molts petons i molta felicitat
Antonio, només hi ha una frase que ho resumeixi TOT: Ets un veritable desastre.
A part d'això, com que m'he tornat una dona molt educada, t'envio mil petons i et desitjo també molta felicitat.
Hola ..... no ho acabo d'entendre .¿perque dius que soc un desastre ? a part de que ja ho se ...... en aquesta ocasió no se que he fet malamanet
Ostia, el calimero!
Publica un comentari a l'entrada