Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




diumenge, 20 d’abril del 2008

Ahir

...

Quin dolor profund provoca aquesta solitud i aquest silenci teu. Aquesta absència que em cau avui al damunt com una llosa freda... tant de fred com tinc...


Acluco els ulls i ho envaeixes tot.


Tremolo tota jo, la meva pell recorda el frec amb la teva escalfor suavíssima i generosa que abraçava ahir el meu cos menut,...els teus llavis delectant-se amb el tast de la meva pell, de les sines, dels mugrons, el melic tremolós, el sexe humit que cremava de desig, els sucs de la fruita prohibida que assabories delerós...


(Jo tampoc t'oblido).

...

8 comentaris:

coco ha dit...

Deu meu. Em passes un kleenex? (i no és per plorar).

Selenita ha dit...

Buenoooo, y una pasando más hambre que el perro de un ciego!!!!!

(El que se está poniendo ciego es el de las galletas).

Unas tanto y otras tan poco, que lástima! Sniffff

Petonetsssss

Violeta ha dit...

Cocoooooo, Seleeeee, haya paz, eins...???

coco ha dit...

Sele, miamol, que no me entere yo que ese c*l*t* pasa jambre.

Selenita ha dit...

Violeta Cherokee: Oye, que yo al monstruo ese me lo quiero mucho, que conste!

Coco: ya no... je je. Retiro lo dicho! :-b

Violeta ha dit...

Però "bueno", això és un xat o què???

coco ha dit...

:D
Yupi!
un chat!

Anònim ha dit...

Hi ha coses que no es poden oblidar.

petons.