Quin dolor profund provoca aquesta solitud i aquest silenci teu. Aquesta absència que em cau avui al damunt com una llosa freda... tant de fred com tinc...
Acluco els ulls i ho envaeixes tot.
Tremolo tota jo, la meva pell recorda el frec amb la teva escalfor suavíssima i generosa que abraçava ahir el meu cos menut,...els teus llavis delectant-se amb el tast de la meva pell, de les sines, dels mugrons, el melic tremolós, el sexe humit que cremava de desig, els sucs de la fruita prohibida que assabories delerós...
(Jo tampoc t'oblido).
...
8 comentaris:
Deu meu. Em passes un kleenex? (i no és per plorar).
Buenoooo, y una pasando más hambre que el perro de un ciego!!!!!
(El que se está poniendo ciego es el de las galletas).
Unas tanto y otras tan poco, que lástima! Sniffff
Petonetsssss
Cocoooooo, Seleeeee, haya paz, eins...???
Sele, miamol, que no me entere yo que ese c*l*t* pasa jambre.
Violeta Cherokee: Oye, que yo al monstruo ese me lo quiero mucho, que conste!
Coco: ya no... je je. Retiro lo dicho! :-b
Però "bueno", això és un xat o què???
:D
Yupi!
un chat!
Hi ha coses que no es poden oblidar.
petons.
Publica un comentari a l'entrada