Una onada ens retorna el teu record, amb tota la seva alegria i tristesa, amb tota l'estima i dolor que ara ens commou sense remei. No era el moment encara, però la fi, cruel i injusta, ens uneix i apropa en un plor i dolor profunds que ens esmicolen per dintre.
Has marxat en aquest crepuscle de setembre, i encara no ho volies. Has sortit per l'escletxa d'una finestra entreoberta, cap a la serenor i llibertat infinita. La Rosa t'agafava la mà, et parlava i et feia moxaines. Així hem estat amb tu, al teu costat, fins el darrer sospir.
Palamós, ens dónes i ens treus la vida. Ens l'has llevat acollint la mare, cobrint-la amb un vel de pau i calma immenses.
Et tindrem sempre present. Recordarem el teu cos menut, la teva fragilitat, les mans solcades pels anys, els teus ulls petits i el teu somriure que tot ho omplia i acoloria.
T'hem estimat, t'estimem i t'estimarem sempre.
Sílvia Masabeu Urrutia.
Ara ja està la mare tranquil·la per sempre més. Li hem dit adéu en un dia resplendent, amb un cel blavíssim i als seus peus hi creixen violetes boscanes. Seguirà rebent el sol cada matí, com a ella li agradava...
Sant Antoni de Calonge, 20/9/2020.
