Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dijous, 31 d’octubre del 2013

Dues paraules només

.
.
Hay un verso que transita
por los pliegues de mi pensamiento,
que permanece silente
en las entrañas de esta tarde.
Que juguetea a veces
con las ventiscas de la noche
o se derrama inevitable
en algunos amaneceres.

Hay un verso que fluye, obstinado,
por las venas de mi sangre
alcanzando innombrables alturas.
Es un verso que no defallece, ni retrocede,
alimentado por un manantial inagotable,
que nace en mi viejo corazón
que se resume solo en dos palabras,
dos palabras que tú recoges
con tus pacientes manos:

te quiero.
.
.

6 comentaris:

Yawara ha dit...

Me encanta, es sobrio sin dejar de ser bonito y sensible. es muy difícil hablar de amor sin ser cursi -el amor es cursi- ;)
Neruda sabe decir las cosas más cursis de forma sublime. Tú también lo has hecho :)

Un saludo,

Belisario

Violeta ha dit...

Belisario, gracias por tu visita y por tus palabras.
Neruda fue de los más grandes.
Un abrazo fuerte.

araceli ha dit...

precioso...

araceli ha dit...

precioso...

Violeta ha dit...

Araceli, gracias por tu visita y por tu sonrisa.
Mil besos.

qui sap si... ha dit...

T’escric a mà
perquè no trenqui el so
aquest retrobament,
i filo com fa molt temps
mots per fer versos silents
dins un hivern festiu.
Tots canten la joia
en aquests jorns,
i avui és el jorn de la joia.
Parles de les fresques garbinades
que pugen riu amunt
en les nits de vetlla,
i dels papers fills del foc
que m’abraona i els encén.
Tancats en parets
de boira blanca i espessa
com la por,
van caient pel terra
els versos
que ja fa molt
ens varem escriure.
T’escric a mà,
perquè sigui el cor
qui et parli
i enviar els mots
a l’aire fred
de les muntanyes,
jo responc
com sempre callat
i torno a escriure mots,
que qui sap si mai t’arribaran...