.
.
Entrar al parc i seure en un banc.
.
Mirar com degoteja l'aigua que surt dels aspersors i va regalimant lentament pel damunt la sorra, entre les fulles de les heures que creixen als costats de les pedres.
.
Respirar un poc d'aire fresc i deixar una mica en repòs aquest cap que sempre amuntega pensaments patidors i mai els endreça.
.
Reposar sense parlar.
.
Sentir el silenci.
.
.
.
.
.
.
I respirar.
.
Sobretot respirar. Per viure una pausa acollidora.
.
.
Dir-te que t'estimo.
.
.
Omplir un somriure per després saber mostrar-lo. I regalar-lo.
.
.
.
Sense demanar res a canvi.
.
.
2 comentaris:
... sense demanar res a canvi.
Clar que si.
Petons.
Sí, això és el més important de tot.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada