Escriure és com tapissar amb paraules mesurades, com cosir camins sobre vores esquinçades, com brodar cenefes amb els pensaments que broten, com teixir teles amb fils de lletres joganeres, o fer mitja amb les agulles de la metàfora.
.
Apedaçar forats després de lluites passades.
.
Vestir-te amorosament, acuradament proposo. Que són moltes les coses, innombrables, que t'he anat deixant a deure, al llarg d'aquests anys.
.
Punt de creu o bé mig punt. M'esforço i m'hi afanyo. Et somric, agraida.
.
Et vesteixo dolçament, que encara venteja, i totes les paraules trenades em surten del fons de l'ànima.
.
Caldrà seguir-ne trobant i no desaprofitar cap dita, cap cantarella. Sovint arriba un mot brillant, màgic i s'escapoleix sense voler. Ja arribo més que tard en no haver salvat els que fins ara volaven.
.
Poso fil a l'agulla. Et sento tant com t'estimo.
.
.
15 comentaris:
Et veig molt xalesta. Benhaja!
Besades
Segur que no s'hi pot estimar més.
Preciós.
Petons.
Sembla que ho estic, Mart. En dec tenir motius, de ben segur.
Besades per tu també.
Gràcies, Xavi.
Petons.
Sempre hi ha temps per trenar. I per recuperar mots que podien semblar perduts.
Bona nit, filadora.
A mi se me n'han perdut molts, Gatot, i no els he pogut reprendre. Tant de bo hi hagués sempre temps sobrer.
Petons.
M'has descolocat. No tinc paraules. Em sento molt afortunat. Jo t'estimo...més.
Tomàs.
Tomàs, sóm els dos afortunats.
Et beso, fort, fort.
sense paraules
Gràcies per les teves, Quim.
ets viva...petons
De nuevo por tu casa, disfrutando de las cosillas que nos dejas.
Saludos y un abrazo.
Quina bellesa; és com el ritme d'unes carícies que amaguen el sentit de vestir-se cada matí. Un plaer, tornar-te a llegir.
Gracias por tu visita, Antonio.
Besos.
Un plaer per a mi que entris a casa meva, Psycomoro.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada