Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...
El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.
Retrobament
.
Velles ombres,
velles corbes...
goig deliciós
d'antigues tempestes,
goig superb
de la teva presència.
T'abraço sempre.
.
.
.
20 comentaris:
Algú estarà molt content.
Petons.
Velles, noves...eternes.
El goig de les ombres juga amb les absències, el temps i les corbes del record.
petons.
Toro, segurament...
Dece, ai, les corbes del record...
:)
Retrobament, m'agrada a tu?
sí, bé, però no apreteu tant fort ... o ja no serviré per rés més que per queixar-me !!! ... salut
A mi sí, Striper.
Petons.
Mossèn, vine, que t'abraço... :)
M'agrada el nou look del bloc. I m'agrada tornar i veure que hi continues essent, perquè feia poc que t'havia descobert i m'he desconnectat molt de temps. Esperem que ara ja pugui tenir més continuïtat. Petons, maca.
Fada, m'agrada que t'agradi. És que ha arribat la primavera, o s'ha fet de dia, o han obert el llum, o ves a saber...
Celebro que hagis tornat.
Molts petons de benvinguda.
m'agrada molt el descubriment, la teva casa es molt acullidora, tens un jardi de lletres precios, petons
M'agrada el ritme i el joc de paraules. És bonic.
Petons
Gràcies, lokura. Celebro que t'agradi.
Petons per tu també.
Gràcies, Felipe. El ritme és el que marca el cor.
Petons.
... unmmm.. un nuevo "look" fresquito, agradable y primaveral.. :-)
.. un abrazo de mis colinas, Violeta..
Sí, Thoty, si te apetece un té...?
Otro abrazo para ti.
I en l’abraçada
cos i ombra
en fan un tan sol,
ell mateix.
Goig deliciós
de tenir-te
tan a prop
que ni tan sols
l’aire ens pot separar,
retronant
com antigues tempestes
sempre preparades
per retrunyir dins del cos
com si el cor fes tronades
que retronen
tan dins meu com teu,
ombres, corbes,
velles com el temps
que en ha unit,
com el cos
que ens està separant,
caduc de forces
que no de desig.
Jo també guardo
el record i l’abraçada...
sempre.
I a tu, t'abracen les paraules, Violeta!!!
Per cert, preciós (com tots els seus), el que t'ha regalat en "qui sap qui"!
Bona setmana, wapa!
;)
Qui sap si...em deixes sense paraules.
Gràcies.
Assumpta, una bona abraçada per tu.
Tens raó, precioses les que m'ha regalat en Qui sap si...
Publica un comentari a l'entrada