Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dimarts, 2 d’octubre de 2012

Acollida

.
Hi ha un pont a la ciutat que travessa hores d'impaciència. Un pont ample i llarg, que m'acompanya al moment esperat en el que m'obres la porta del teu espai acollidor i serè. Silencis amuntegats troben llavors sentit sense trenar paraules. El cos parla, la pell acull, generosa, i abraça, més enllà de possibles malentesos.
.
Passen els dies i aviat en farà un bon munt. El teu posat seriós ha anat canviant. Ara somrius, tot baixant el cap i mirant el terre. Fins i tot de vegades esclates en rialles...Els teus ullets brillen i en saben els motius...
.
Tan se val si tot plegat s'esvaeix, de mica en mica o bé tot d'una. Ara clama al cel un bon raig de vida, passió encesa, pell endins.
.
Al capdavall del carreró nocturn, guspiregen els fanals fins l'albada.
.
Miro enrere mentre torno, calmada i lenta. Roba estesa assecant-se en la vesprada, regalimant una sentor d'opi. I un somriure als llavis. M'adormo lentament, amb un record encès de tu enganxat a la pell.
.
.

2 comentaris:

TORO SALVAJE ha dit...

Es una delicia llegir-te.
De veritat.

Petons.

Violeta ha dit...

Gràcies, Toro. Per mi també ho és llegir-te a tu.