Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dimecres, 31 d’octubre del 2012

Necessito despertar en un dia radiant

.
SónSnom
.
Són Painomi. Versió delirant del conegut tema de Gossos. Com es fa per dir tant i tan ben dit i triat? Com es fa per comunicar tanta emoció i per fer-ho tan sàbiament?
.
Avui no t'escric.
Avui et regalo aquesta cancó.
Espero que t'agradi.
Desitjo que t'arribi,
molt endins.
.
.

divendres, 26 d’octubre del 2012

Ho sento ( Et sento )

.
Ha passat, gelat, un aire de tardor en l'espai tan buit de la teva inesperada absència.
.
No hi ha consol possible entre veure't i no poder fer-ho. Entre beure't i deixar de fer-ho.
.
He mesurat pacient els minuts de la tarda, amb la inquietud de trobar-te de nou, immens i generós. No ha pogut ser i el cor se m'ha encongit en la certesa d'assumir una renúncia obligada, imposada per esdeveniments no previstos.
.
La menja més desitjada, en la vostra valuosa companyia...
Tot en orris, quan ja ho tenia ben coll avall...
.
.
.
.
.
.
Fulles seques voleien en remolins, al carreró en la vesprada.
.
M'abraça la teva veu, des de l'altra banda del telèfon. M'acompanyen i em consolen les teves paraules acollidores.
.
.
.
.
.
.
.
.
No hi fa res. Tan se val.
Una altra vegada serà. De ben segur.
.
.

dijous, 18 d’octubre del 2012

Batecs

.
Em bressola el crepuscle de les hores baixes. Cansada, adolorida, m'estiro damunt teu. M'abraces, m'acarones, em respires a prop de l'orella.
.
M'acullen els teus braços. Els teus dits dibuixen pausadament un vers deliciós sobre la meva pell...
.
T'adorms uns breus instants. El poema del tacte s'atura, mandrós i distret.
.
Des del cantó dret del teu pit, se senten batecs.
.
Cor immens en la nit jove...
.
.

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Calma

.
.
.
Entrar al parc i seure en un banc.
.
Mirar com degoteja l'aigua que surt dels aspersors i va regalimant lentament pel damunt la sorra, entre les fulles de les heures que creixen als costats de les pedres.
.
Respirar un poc d'aire fresc i deixar una mica en repòs aquest cap que sempre amuntega pensaments patidors i mai els endreça.
.
Reposar sense parlar.
.
Sentir el silenci.
.
.
.
.
.
.
I respirar.
.
Sobretot respirar. Per viure una pausa acollidora.
.
.
Dir-te que t'estimo.
.
.
Omplir un somriure per després saber mostrar-lo. I regalar-lo.
.
.
.
Sense demanar res a canvi.
.
.

divendres, 5 d’octubre del 2012

Novel.la: "Una mujer corriente". Araceli Gutiérrez.

.
.
Us deixo l'enllaç a l'entrevista que li van fer a l'Araceli Gutiérrez amb motiu de la publicació de la seva segona novel.la, "Una mujer corriente". La primera va ser "A solas".

És psicòloga i està especialitzada en sexologia, en hipnosi i en teràpia de dol. A més a més de ser una persona entranyable i excel.lent, ha estat una bona professional els serveis i coneixements de la qual hem gaudit recentment a casa.
.dos-2-entrevista-araceli-gutierrez-psicologa-http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-entrevista-araceli-gutierrez-psicologa-sexologa/1540179/vi
.
.sta-araceli-gutierrez-psicologa-sexologa/1540179/

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Acollida

.
Hi ha un pont a la ciutat que travessa hores d'impaciència. Un pont ample i llarg, que m'acompanya al moment esperat en el que m'obres la porta del teu espai acollidor i serè. Silencis amuntegats troben llavors sentit sense trenar paraules. El cos parla, la pell acull, generosa, i abraça, més enllà de possibles malentesos.
.
Passen els dies i aviat en farà un bon munt. El teu posat seriós ha anat canviant. Ara somrius, tot baixant el cap i mirant el terre. Fins i tot de vegades esclates en rialles...Els teus ullets brillen i en saben els motius...
.
Tan se val si tot plegat s'esvaeix, de mica en mica o bé tot d'una. Ara clama al cel un bon raig de vida, passió encesa, pell endins.
.
Al capdavall del carreró nocturn, guspiregen els fanals fins l'albada.
.
Miro enrere mentre torno, calmada i lenta. Roba estesa assecant-se en la vesprada, regalimant una sentor d'opi. I un somriure als llavis. M'adormo lentament, amb un record encès de tu enganxat a la pell.
.
.