.
Em pesen, amargs, sentiments de desconsol cada vegada més grans. Com si s'haguessin anat acumulant al llarg dels dos darrers anys i no trobessin sortida per enlloc.
.
M'abraça la foscor de la soledad. A les palpentes, se'm representa un futur buit en el que només ressona el silenci i en el que tan sols s'acumulen anys i deutes, no riqueses.
.
Mans buides, desossades, s'aferren obstinades a una salvació que no vol arribar. Criden dissonants, desencaixades, les veus del desesper.
.
No hi ha res ni ningú al capdavall d'aquest pou dels anys.
.
No me'n surto. Sento que m'estavello contra una paret que em rebenta i ningú empara l'impacte.
.
.
Pensaments rescatats d'un passat, idees aparegudes en moments especials, paraules relligades en frases esmunyedisses, hores i hores de tren, contemplant imatges que canvien al llarg dels dies, dolors que apareixen i alegries que passen. Tot plegat, ara sí, vull deixar-ho aquí escrit, per tal que no se'm digui més. Que no ens passi res...
Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...
El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.
8 comentaris:
Mai estem del tot sols, sempre hi ha algú, encara que no ens ho sembli.
També hi ha molt viscut. Es pot recordar amb un somriure tendre o oblidar-ho. Però no es pot negar que hi és.
Després d'un dia n'arriba un altre. I tot, felicitat i tristors, ens fan vius i ens donen vida.
Una abraçada, bonica.
Gràcies per intentar que vegi les coses d'una manera més positiva, Gatot, però ara mateix el desànim és gran i em costa refer-me.
Suposo que amb el temps anirà passant. Quin remei. Però ara és mal moment.
Una altra abraçada per tu.
Ostres, Toro. Perdona, però sense voler he esborrat el comentari que m'has fet. Gràcies per animar-me, malgrat tot. Si la part positiva de tot plegat és que estàs viu, serà el mateix en el meu cas. En el teu com a mínim et reporta una producció escrita prolífica i de gran qualitat. En el meu ni això.
Abraçada des del límit.
Jo seré el teu airbag.
Visca...!
No sé el meu comentari s'ha perdut o es que encara no has moderat.
Espero que estiguis millor.
Petons.
Llegeix, Toro, cinc comentaris més amunt, que t'explico el que ha passat amb el teu primer comentari. Em sap greu. Sóc una ciberestúpida.
Petons per tu també.
:)
Petons.
Publica un comentari a l'entrada