Meditation from Thais. Jules Massenet.
..
Ets la meva filla petita. (Serà per manca d'artistes...).
Ahir et vam anar a veure. Ahir et vam escoltar de nou. Feia temps que no tocaves en concert. Sentir-te ens va suposar una bona carícia a l'oida. Vas aconseguir fer-nos tornar a casa amb un somriure al cor.
(Va, noia, que només et vas equivocar dues vegades. Això passa fins i tot a les millors famílies...).
Ara sí que veig que t'has fet gran (tu també).
.
.
9 comentaris:
Suena muy bien, me gusto mucho!
Gracias, Unai. Bienvenido a mi casa.
Molt bé!!!
Felicitats per ella i també per la mare superorgullosísimaaaaaaaa
:)
Petons.
Hola violeta, cuánto tiempo sin pasearme por aquí. ¿Cómo estás? :) te he visto en el blog de Felipe Sérvulo. Soy Mar (de Calíope). He visto que has colgado el dibujo que hice yo con nueve años, el de contra el abuso sexual infantil:) Todavía guardo la lámina, toda ella amarilla. Me ha hecho gracia.
Estás muy guapa dando la espalda;)
Saludos
Mar
Gràcies, Toro, de part meva i de part de la Mireia.
Petonssssss....
Gracias por lo de la espalda, Mar.
No sabía que el dibujo era tuyo, ni que lo habías hecho cuando eras pequeña. Siempre me ha gustado tenerlo decorando mi casa. Cada día se aprende una cosa nueva, ya se sabe.
Gracias por tu visita, Mar. Un beso.
Un enorme somriure a la orella i una encantadora caricia al cor. Gràcies Mireia!
(Tens dos filles precioses, ho saps?)
Qui s'ha equivocat ha estat el pianista!!!! :)
Gràcies, Coco del meu cor. ( Aiiii, el pianista, el pianista....)
Petons de part de les tres.
Publica un comentari a l'entrada