Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dimarts, 13 de març del 2012

Et vesteixo

.
Escriure és com tapissar amb paraules mesurades, com cosir camins sobre vores esquinçades, com brodar cenefes amb els pensaments que broten, com teixir teles amb fils de lletres joganeres, o fer mitja amb les agulles de la metàfora.
.
Apedaçar forats després de lluites passades.
.
Vestir-te amorosament, acuradament proposo. Que són moltes les coses, innombrables, que t'he anat deixant a deure, al llarg d'aquests anys.
.
Punt de creu o bé mig punt. M'esforço i m'hi afanyo. Et somric, agraida.
.
Et vesteixo dolçament, que encara venteja, i totes les paraules trenades em surten del fons de l'ànima.
.
Caldrà seguir-ne trobant i no desaprofitar cap dita, cap cantarella. Sovint arriba un mot brillant, màgic i s'escapoleix sense voler. Ja arribo més que tard en no haver salvat els que fins ara volaven.
.
Poso fil a l'agulla. Et sento tant com t'estimo.
.
.

15 comentaris:

Mart de Garriga ha dit...

Et veig molt xalesta. Benhaja!
Besades

TORO SALVAJE ha dit...

Segur que no s'hi pot estimar més.

Preciós.

Petons.

Violeta ha dit...

Sembla que ho estic, Mart. En dec tenir motius, de ben segur.

Besades per tu també.

Violeta ha dit...

Gràcies, Xavi.

Petons.

gatot ha dit...

Sempre hi ha temps per trenar. I per recuperar mots que podien semblar perduts.

Bona nit, filadora.

Violeta ha dit...

A mi se me n'han perdut molts, Gatot, i no els he pogut reprendre. Tant de bo hi hagués sempre temps sobrer.

Petons.

Anònim ha dit...

M'has descolocat. No tinc paraules. Em sento molt afortunat. Jo t'estimo...més.
Tomàs.

Violeta ha dit...

Tomàs, sóm els dos afortunats.

Et beso, fort, fort.

quim ha dit...

sense paraules

Violeta ha dit...

Gràcies per les teves, Quim.

quim ha dit...

ets viva...petons

La sonrisa de Hiperion ha dit...

De nuevo por tu casa, disfrutando de las cosillas que nos dejas.

Saludos y un abrazo.

PSYCOMORO ha dit...

Quina bellesa; és com el ritme d'unes carícies que amaguen el sentit de vestir-se cada matí. Un plaer, tornar-te a llegir.

Violeta ha dit...

Gracias por tu visita, Antonio.

Besos.

Violeta ha dit...

Un plaer per a mi que entris a casa meva, Psycomoro.

Una abraçada.