Escriure és com tapissar amb paraules mesurades, com cosir camins sobre vores esquinçades, com brodar cenefes amb els pensaments que broten, com teixir teles amb fils de lletres joganeres, o fer mitja amb les agulles de la metàfora.
.
Apedaçar forats després de lluites passades.
.
Vestir-te amorosament, acuradament proposo. Que són moltes les coses, innombrables, que t'he anat deixant a deure, al llarg d'aquests anys.
.
Punt de creu o bé mig punt. M'esforço i m'hi afanyo. Et somric, agraida.
.
Et vesteixo dolçament, que encara venteja, i totes les paraules trenades em surten del fons de l'ànima.
.
Caldrà seguir-ne trobant i no desaprofitar cap dita, cap cantarella. Sovint arriba un mot brillant, màgic i s'escapoleix sense voler. Ja arribo més que tard en no haver salvat els que fins ara volaven.
.
Poso fil a l'agulla. Et sento tant com t'estimo.
.
.