Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dilluns, 31 de desembre del 2012

Represa

.
.
T'espero en la soledat del viatge,
envoltada de persones estranyes,
sense nom ni rostre.
T'espero en el brogit de la ciutat,
en la quietud de la vila.
T'espero mentre treballo,
a la feina o a casa.
M'acompanya en tot moment
el teu record.
T'espero com qui espera un regal,
impacient i nerviosa,
sense saber si arribarà.
T'oblido com si t'hagués somniat
i no en tingués la certesa.
Te'm representes de nou en el record
i n'esdevens persistent
com si sortissis d'un pensament...
T'espero, sempre t'espero i,
de vegades, només de vegades,
apareixes.
.
.
.
Llavors somric, et toco els llavis.
I sóc feliç.
.
.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Encens a la pell

.
.
M'enduc posada a la cara una olor que em davalla pel coll, serpenteja tot seguit pels braços i acaba adormint-se tranquil.la sota els dits.
.
Em revé quan els palmells m'acaronen el rostre, recollint els cabells enrere, en gest mandrós de pentinar-me...
.
M'acompanya manyaga la teva olor i em bressola dolça, vestint-me i besant-me, fins que m'adormo...
.
.

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Necessito despertar en un dia radiant

.
SónSnom
.
Són Painomi. Versió delirant del conegut tema de Gossos. Com es fa per dir tant i tan ben dit i triat? Com es fa per comunicar tanta emoció i per fer-ho tan sàbiament?
.
Avui no t'escric.
Avui et regalo aquesta cancó.
Espero que t'agradi.
Desitjo que t'arribi,
molt endins.
.
.

divendres, 26 d’octubre del 2012

Ho sento ( Et sento )

.
Ha passat, gelat, un aire de tardor en l'espai tan buit de la teva inesperada absència.
.
No hi ha consol possible entre veure't i no poder fer-ho. Entre beure't i deixar de fer-ho.
.
He mesurat pacient els minuts de la tarda, amb la inquietud de trobar-te de nou, immens i generós. No ha pogut ser i el cor se m'ha encongit en la certesa d'assumir una renúncia obligada, imposada per esdeveniments no previstos.
.
La menja més desitjada, en la vostra valuosa companyia...
Tot en orris, quan ja ho tenia ben coll avall...
.
.
.
.
.
.
Fulles seques voleien en remolins, al carreró en la vesprada.
.
M'abraça la teva veu, des de l'altra banda del telèfon. M'acompanyen i em consolen les teves paraules acollidores.
.
.
.
.
.
.
.
.
No hi fa res. Tan se val.
Una altra vegada serà. De ben segur.
.
.

dijous, 18 d’octubre del 2012

Batecs

.
Em bressola el crepuscle de les hores baixes. Cansada, adolorida, m'estiro damunt teu. M'abraces, m'acarones, em respires a prop de l'orella.
.
M'acullen els teus braços. Els teus dits dibuixen pausadament un vers deliciós sobre la meva pell...
.
T'adorms uns breus instants. El poema del tacte s'atura, mandrós i distret.
.
Des del cantó dret del teu pit, se senten batecs.
.
Cor immens en la nit jove...
.
.

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Calma

.
.
.
Entrar al parc i seure en un banc.
.
Mirar com degoteja l'aigua que surt dels aspersors i va regalimant lentament pel damunt la sorra, entre les fulles de les heures que creixen als costats de les pedres.
.
Respirar un poc d'aire fresc i deixar una mica en repòs aquest cap que sempre amuntega pensaments patidors i mai els endreça.
.
Reposar sense parlar.
.
Sentir el silenci.
.
.
.
.
.
.
I respirar.
.
Sobretot respirar. Per viure una pausa acollidora.
.
.
Dir-te que t'estimo.
.
.
Omplir un somriure per després saber mostrar-lo. I regalar-lo.
.
.
.
Sense demanar res a canvi.
.
.

divendres, 5 d’octubre del 2012

Novel.la: "Una mujer corriente". Araceli Gutiérrez.

.
.
Us deixo l'enllaç a l'entrevista que li van fer a l'Araceli Gutiérrez amb motiu de la publicació de la seva segona novel.la, "Una mujer corriente". La primera va ser "A solas".

És psicòloga i està especialitzada en sexologia, en hipnosi i en teràpia de dol. A més a més de ser una persona entranyable i excel.lent, ha estat una bona professional els serveis i coneixements de la qual hem gaudit recentment a casa.
.dos-2-entrevista-araceli-gutierrez-psicologa-http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-entrevista-araceli-gutierrez-psicologa-sexologa/1540179/vi
.
.sta-araceli-gutierrez-psicologa-sexologa/1540179/

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Acollida

.
Hi ha un pont a la ciutat que travessa hores d'impaciència. Un pont ample i llarg, que m'acompanya al moment esperat en el que m'obres la porta del teu espai acollidor i serè. Silencis amuntegats troben llavors sentit sense trenar paraules. El cos parla, la pell acull, generosa, i abraça, més enllà de possibles malentesos.
.
Passen els dies i aviat en farà un bon munt. El teu posat seriós ha anat canviant. Ara somrius, tot baixant el cap i mirant el terre. Fins i tot de vegades esclates en rialles...Els teus ullets brillen i en saben els motius...
.
Tan se val si tot plegat s'esvaeix, de mica en mica o bé tot d'una. Ara clama al cel un bon raig de vida, passió encesa, pell endins.
.
Al capdavall del carreró nocturn, guspiregen els fanals fins l'albada.
.
Miro enrere mentre torno, calmada i lenta. Roba estesa assecant-se en la vesprada, regalimant una sentor d'opi. I un somriure als llavis. M'adormo lentament, amb un record encès de tu enganxat a la pell.
.
.

dijous, 30 d’agost del 2012

60/12

.
Em pesen, amargs, sentiments de desconsol cada vegada més grans. Com si s'haguessin anat acumulant al llarg dels dos darrers anys i no trobessin sortida per enlloc.

M'abraça la foscor de la soledad. A les palpentes, se'm representa un futur buit en el que només ressona el silenci i en el que tan sols s'acumulen anys i deutes, no riqueses.
.
Mans buides, desossades, s'aferren obstinades a una salvació que no vol arribar. Criden dissonants, desencaixades, les veus del desesper.
.
No hi ha res ni ningú al capdavall d'aquest pou dels anys.
.
No me'n surto. Sento que m'estavello contra una paret que em rebenta i ningú empara l'impacte.
.
.

dijous, 14 de juny del 2012

Perque tu vols...

.

..
Hi ha ulls que veuen, a més a més de mirar. Hi ha ulls que senten. D'altres estimen...

I els teus, què fan...?
..
(Violeta ha deixat un comentari nou al vostre post (…).)

“Els meus enyoren…”
.
“He guanyat un premi de poesia amb unes poesies que vaig escriure per tu. Curiós !!”

.
.

dimarts, 22 de maig del 2012

Mireia en concert

 .
Meditation from Thais. Jules Massenet.

...
..
Ets la meva filla petita. (Serà per manca d'artistes...).
Ahir et vam anar a veure. Ahir et vam escoltar de nou. Feia temps que no tocaves en concert. Sentir-te ens va suposar una bona carícia a l'oida. Vas aconseguir fer-nos tornar a casa amb un somriure al cor.
(Va, noia, que només et vas equivocar dues vegades. Això passa fins i tot a les millors famílies...).
Ara sí que veig que t'has fet gran (tu també).
.
.

dimarts, 17 d’abril del 2012

Sento que s'allunya...


Vas cantar-la el dia 31 de març del 2012 a la sala NunArt de Barcelona, espai peculiar de creacions contemporànies.
Jo sí sento que t'allunyes, princesa. Et fas gran i això és inevitable.
Sense paraules. La teva veu ho diu tot. Així com el teu somriure. I la teva mirada.

Slipping through my fingers, del musical Mamma Mia.
.
.
.
.

dimarts, 13 de març del 2012

Et vesteixo

.
Escriure és com tapissar amb paraules mesurades, com cosir camins sobre vores esquinçades, com brodar cenefes amb els pensaments que broten, com teixir teles amb fils de lletres joganeres, o fer mitja amb les agulles de la metàfora.
.
Apedaçar forats després de lluites passades.
.
Vestir-te amorosament, acuradament proposo. Que són moltes les coses, innombrables, que t'he anat deixant a deure, al llarg d'aquests anys.
.
Punt de creu o bé mig punt. M'esforço i m'hi afanyo. Et somric, agraida.
.
Et vesteixo dolçament, que encara venteja, i totes les paraules trenades em surten del fons de l'ànima.
.
Caldrà seguir-ne trobant i no desaprofitar cap dita, cap cantarella. Sovint arriba un mot brillant, màgic i s'escapoleix sense voler. Ja arribo més que tard en no haver salvat els que fins ara volaven.
.
Poso fil a l'agulla. Et sento tant com t'estimo.
.
.

dissabte, 10 de març del 2012

Nit

..
.
T'he capturat en l'instant precís i fugisser, en exclusiu gaudi, només per mi (egoïsta). Immens plaer a vessar dels porus, a fregar del cos, calidesa creixent, sense aturada possible...
.
Jocs de mans entre piques i trèbols, cartes misterioses, descoberta agosarada del toll dels sentits i tots en una sola paraula no dita, després dels diamants, en la nit calma: cor que batega i acompanya la sang sota la pell que crema, en aquest desig imminent.
..
Mans fermes que em caminen per l'esquena, obrint-se pas entre aquest dolor llogater de la meva vida... Em mires. Em calma la teva presència generosa. M'emmiralla el color acollidor dels teus ulls.
.
T'abraço. M'abraces. Cavalquem junts fins les acaballes del moment, fins els darrers segons. Respirem silencis que ens fan créixer i que ens ho diuen tot.
.
Res sobrer. Només allò estrictament necessari. No fos cas, que, amb els dies, esdevingués mentida.
.
,

dimecres, 18 de gener del 2012

"Boig per tu"

.
.
Amb el permís del Jordi (Pastor), que no el tinc, i amb el de la Berta (Santamaria) que ja me l'ha donat, us deixo aquesta gravació que em ve molt de gust compartir amb tots vosaltres, acompanyament de carolines (dues) inclòs.  

Per cert, un dels dos és la meva filla.

Espero que us agradi.
.
.
.
..http://www.youtube.com/watch?feature=player_popout&v=o1W5b8r2X3c
.