Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




diumenge, 21 de març de 2010

Baila, baila, morena...

.

............................. . Imatge extreta d'internet.

Sí, ja sé que fa molt de temps que no publico res. Però és que vaig molt malament de temps i el cansament que porto al damunt necessito alleujar-lo, sigui com sigui, dormint. Es tracta bàsicament d'un tema de prioritats vitals. Però ara, durant els dies següents, gaudiré de certa tranquilitat i de més temps lliure. No sé si aconseguiré però escriure alguna cosa més que el post d'avui. El dilluns vaig a buscar la baixa... ajudada de crosses. I és que ja tinc una edat, i això es comença a notar...


Tots els divendres anem a celebrar que acabem la setmana i dinem a un restaurant que està a prop de la feina. Com que sóm un munt de companyes, quan anem a pagar hem de fer cua. Aquest divendres, tot esperant que ens toqués, anàvem escoltant la música que posen. Tot d'una, comença a sonar un merengue. La companya del meu costat i jo, en un desig irresistible d'amenitzar l'espera, comencem a marcar amb els peus, de la manera més tonta i tranquila possible, el pas de merengue. De mica en mica ens engresquem, veient que les dues sabem ballar-lo, i iniciem l'acompanyament amb els braços i amb moviments més suggerents de cadera. Les companyes ens miren, somrients, i van obrint rotllana...


De sobte sento un cop molt fort i sec a l'extrem superior del fèmur esquerre, com si m'haguessin picat amb una maça de pes considerable. I em quedo com clavada al terre, amb un dolor intens que em deixa paralitzada. Miro la meva companya i li pregunto sobre el motiu del cop que m'acaba de donar. Ella es queda perplexa, tot dient que no m'ha donat cap cop. Les altres companyes li donen la raó a ella i tothom es queda estranyadíssim perquè ningú no sap res de cap cop ni de res semblant. Pago com puc, i anem cap a la feina. Coixa i amb un dolor terrible a la cadera, la distància fins a la feina se'm fa interminable. I les dues hores que em resten per acabar la jornada laboral se'm fan tan immensament doloroses que no deixen de brollar-me les llàgrimes als ulls.


Vaig d'urgències. Em fan tres radiografies. Ruptura fibrilar del gluti mitjà esquerre. Antiinflamatoris potents a dojo, acompanyats d'un protector de l'estómac. Crosses per ajudar els meus desplaçaments i la previsió que el dolor que sentia llavors no seria res amb el que quedava per venir en els dies següents. Demanar la baixa, com a mínim, durant tres setmanes. I molta calma i paciència.


I el cop que havia sentit no era res més que la sensació física que jo vaig experimentar en el moment de produir-se la ruptura. De vegades el cervell transmet informacions sensorials ben curioses. Quines coses...

26 comentaris:

Violette ha dit...

Ostres, Violeta!!!!! Mira que haver de patir un cop tan fort per poder-te tornar a llegir...
Has tingut mala sort, noieta, res d'edats!!! Sé de joveníssimes a qui els ha passat coses semblants. Pura mala sort. Ara cuida't i encara que sigui amb el cap, no deixis de seguir la música...
Una fortíssima abraçada!

Striper ha dit...

Ostres quina alñegria llegir-te i aixo sio recuperat aviat uns petons molts grossos.

- assumpta - ha dit...

He vist que havies publicat i m'he alegrat...
Desprès he vist el que t'ha passat i em sap greu que aquest, sigui el motiu d'aquest temps lliure que ara disposaràs.
Fes bondat, cuida't molt i intenta aprofitar al màxim per a dormir, descansar, carregar piles, publicar al bloc i visitar-nos!
Et trobem a faltar, saps?

Mil petonets i una abraçada!
;)

Mon ha dit...

Quina alegria tornar a llegir-te.
Espero que que lo del femur no sigui res. viga anims i mil petons

mar ha dit...

pren-t'ho amb calma doncs i aprofita l'avinentesa per descansar i escriure i llegir...

petons i ànims!

Violeta ha dit...

No deixaré de seguir mai la música, Violette. És la sal de la meva vida. Moltes gràcies, bonica.

Una abraçada ben forta per a tu també.

Violeta ha dit...

Gràcies, Striper, ho intentaré.

Uns altres ben grossos per a tu també,

Violeta ha dit...

Assumpta, tens raó, aprofitaré per a descansar mooooolt, que prou que ho necessito.

Ets un sol. Mil petons, bonica!

Violeta ha dit...

Pitjor hagués estat una fractura òssia, Mon.

Gràcies pels ànims.

Petons.

Violeta ha dit...

M'ho prendré amb molta calma, Mar, t'ho ben asseguro. Ja feia molt de temps que em mereixia un bon descans. La llàstima és la lesió, però què hi farem...?

Petons per tu també. Moltes gràcies.

De cenizas ha dit...

Això es diu... anar de cul....
Senyor, senyor! Doncs encara sort que la lesió s'ha fet...ballant... amb roba.. ;)

petons antiinflamatoris...

Violeta ha dit...

Mira, Dece, va com va...

Petons per tu també.

El veí de dalt ha dit...

Ostres! Quina mala sort...! Això sí que era un "ball trencador"! (broma de mal gust). Cuida't i sento haver de rellegir-te per aquest motiu!

Violeta ha dit...

Veí, però és que ni tan sols em queda el consol que el ball fos trencador. De mal gust no, prou enginyosa, trobo.

Em cuido, que ja em toca.

Una abraçada.

coco ha dit...

Vols que et llepi? diuen que es manodesanto...

Violeta ha dit...

Coco...vine, que et diré què vull que facis...

(manodesantomanodesanto....).

TORO SALVAJE ha dit...

Ho sento molt.
Espero que et recuperis aviat.

Petons.

Violeta ha dit...

Moltes gràcies Toro. Jo també ho espero.

Molts petons.

zel ha dit...

Collons, amb perdó, mira que fent el tonto ballant merengue...es pot arribar a fer una això!!!!! Que et milloris, Violette, va, que jo vaig passar el genoll operat en un plis plas! I tinc més anys que tu!!!!

Violeta ha dit...

Ai, Zel, celebro la teva visita per casa meva. La lesió sembla necessitar força temps, la millora encara no la veig. Però els braços s'estan posant forts com roures. Mira, alguna cosa hi sortiré guanyant.

Una abraçada.

fada ha dit...

I jo tan contenta de veure que havies publicat... Ostres, quina mala passada, i de la manera més ximple, no? Pren-t'ho amb calma i aprofita les hores que et podràs passar davant d el'ordinador ;) Un petonàs, guapa i ànims.

Violeta ha dit...

Ho faré, Fada, bonica. Però sobretot sobretot, descansaré.

Gràcies pels ànims. Una abraçada bonica!

thoti ha dit...

.. Violeta espero que te recuperes rapidamente.. mucho ánimo y muchos besos..

Violeta ha dit...

Thoti, muchas gracias.

Muchos besos para ti también.

nimue ha dit...

buf!!! quin mal!!!! espere que et recuperes aviat!!!! b7s!!

Violeta ha dit...

Gràcies, preciosa.

Mil petons per tu.