Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dissabte, 18 de desembre del 2010

El món seria molt millor

.....
.........................
... ...

.
Les mestres d'educació infantil cantem juntes.
Unim el pas. Ens agafem les mans.
Alcem els braços.
Apropem les espatlles.
Fem de tots els esguards una sola mirada.
.
Ens escolten els nens.
Ens escolten els pares.
.
Tant de bo ens sentís més gent.
Tant de bo el món fos molt millor...
.
.

diumenge, 5 de desembre del 2010

Essència

.

Travessem pel carrer fosc. La nit és freda i venteja. M'abraces pel darrera envoltant-me el cos amb els teus braços acollidors i forts. Encaixes el teu coll en el meu i caminem plegats. Em dius a l'orella paraules fluixetes, carinyoses, que m'estremeixen. Tanco els ulls. Em deixo portar. Les teves mans, grans, m'abasten tota la cintura. Això t'encanta. Això m'encanta... "Petitona, preciosa, xicarrona meva..." Repeteixes l'acció, estrenyent-me una i altra vegada. Somrius. "Rinxolets..." El teu silenci m'acarona, delicat, amb paraules no dites, amb mots endevinats que em transporten a l'altra banda d'una realitat imaginada, desitjada. Finalment assolida.
.
Ara tot és possible, encara que s'acabi en uns instants. El gaudi és immens i me l'enduc posat, com una segona pell, com formant part de la meva essència indiscutible.
.
Gràcies per ser-hi.
.

dilluns, 1 de novembre del 2010

Palamós

.
Fotografia de Joan Biarnés.


Vas acollir precioses passes d'infantesa en estius que resten entranyables al meu record. Amb el pas del temps la nena que era va anar creixent i es va convertir en una adolescent. També et trepitjaven els meus peus insolents entre agosarades experiències que em feien anar coneixent el món, la vida. Els records s'anaven gravant ja per sempre més en la meva memòria. Creixia i madurava i la vida m'anava engolint amb el pas dels anys.
.
La maduresa em dugué els dos millors regals: les meves filles. Elles van néixer també sobre el teu llit generós i pacient. En dos estius estrellats de bonança.
.

Entorn d'infantesa, de creixença, de joventud. Carrers que menen al mar. Abraçades delicioses de l'aigua salada, onades que anaven, venien, sota una llum daurada. Cel esgarrapat pel crit de les gavines...Tardors fresques, gelats hiverns de tramuntana...Palamós, bategant a l'extrem d'una distància a voltes insalvable.
.
Els darrers dies han passat feixucs, incerts, demolidors. Tocaves fons, pare. Eren els darrers despertars, les darreres hores. Però ningú imaginava que fos tan ràpid.
.
La primera nit que vaig passar amb tu a l'hospital, a la planta de malalts terminals, vas dormir sense despertar-te sota l'efecte dels sedants. A les sis va entrar la infermera i et va posar una lavativa. Feia tres dies que no anaves de ventre. Va dir que havies d'esperar una estona i que tornaria després. Però no ho va fer. No volies que jo t'ajudés a anar al lavabo. T'estimaves més que jo no passés per aquell tràngol i vas aguantar més de mitja hora. Estaves molt nerviós, neguitós i et movies amb nerviosisme estirat al llit. A la fi vas accedir a que jo t'ajudés a llevar-te i et portés fins al vàter. No podies aguantar més. Et vaig voler donar la intimitat que en aquell moment desitjaves i vaig tancar la porta. Sabia que en aquell moment et senties morir, però també entenia que et sabia molt de greu que jo hagués presenciat l'escena
i que ningú m'hagués ajudat. Quan ja havia passat tot, aparegué la infermera preguntant si necessitava alguna cosa...
.
La nit següent es va quedar amb tu la meva germana mitjana. L'altra es va quedar la meva germana gran. El diumenge vàrem venir amb les nenes i vas fer una revifada. Et va canviar el color de la cara. No tenies el coll tan inflat. Se't veia animat i vas demanar de posar-te el barnús blanc perquè volies fer un passeig pel passadís de la planta. Estaves animat i somreies. Vam baixar a berenar i, quan tornàvem, en obrir-se les portes de l'ascensor de la tercera planta, la mare i tu estàveu asseguts en un sofà petit que hi ha just davant. Agafats pel braç. Com en els millors temps. Vam estar parlant amb vosaltres una bona estona i us vau aixecar per tornar a l'habitació. Nosaltres caminàvem darrera vostre i vosaltres seguíeu agafats pel braç. La mare, a la teva esquerra, es veia delicada, menuda, poca cosa. Feble a la fi. Tu comunicaves fermesa i donaves a entendre que havies millorat.
.
La segona nit amb tu prometia certa calma. Però no va ser així. Després de posar-te els tranquil.litzants vas agafar un son profund. Però quan havia apagat el llum i intentava dormir et vas destapar i volies passar els peus per sobre la barana. Et vaig preguntar què et passava i em vas dir que volies fer pipi. Et vaig ajudar a sortir del llit i et vaig portar fins davant del vàter. Allà vas estar més de 15 minuts dret, però el pipi no sortia. Vas tornar al llit. Al cap d'una hora, més o menys, vas demanar-me d'aixecar-te de nou. Vam repetir el mateix protocol. Però llavors no van ser 15 minuts. Llavors va ser gairebé mitja hora. I no hi havia manera. La tercera vegada sospiraves i anaves dient que ai senyor i que quina pena haver-me de veure així. Cada vegada estaves més nerviós alhora que més desanimat i no ho aconseguies. Vaig obrir l'aixeta una mica per si l'estímul del soroll t'ajudava. Però tampoc va servir de res. Després del quart intent vaig començar a témer que caiguessis ja que amb la medicació estaves molt sedat. Quan et vaig tornar al llit vaig demanar a les infermeres si et podien sondar. Vas omplir la bossa fins a 500 cc. Al cap de mitja hora vas arribar fins als 850. Però a partir de llavors ja et marxava el cap també. Em seguies demanant d'anar a fer pipi...
.
La nit del dimarts ja no demanaves d'aixecar-te per fer pipi. A la meva germana gran li demanaves de sortir al passadís i deies que no sabies què volies fer ni on volies anar. Només deies que t'ofegaves i obries la boca aixecant el cap en un intent desesperat de rebre molt més aire del que t'arribava als pulmons. Senties que no podies respirar i sorties de l'habitació perquè fugies de la mort. El teu patiment va precipitar la darrera decisió. Ja no es podia esperar més. Calia sedar-te i deixar-te inconscient les 24 hores del dia. Era la darrera maniobra per evitar-te més sofriment. En plena crisi d'ofec, les infermeres tampoc es van presentar físicament per ajudar. La meva germana va anar a buscar directament la metge responsable.
.
El dimecres a tres quarts de nou del matí la meva germana gran em va trucar i plorant em va dir que ja estaves sedat del tot. Va afegir sanglotant que ara ella ja estava tranquil.la perque ja havies deixat de patir. A mi se'm va esmicolar l'ànima, el cor. Ja no podria parlar mai més amb tu...
.
La nit del dimecres la va passar amb tu la meva germana mitjana. A les onze del matí del dijous va sonar el mòbil. Em deia que acabaves de morir...
.
Palamós, has estat de nou l'escenari recurrent de fets importants a la nostra vida. En els teus carrers he crescut, he somiat, he gaudit, he estimat, sovint he plorat. Tu has vist néixer les meves filles, tu has acompanyat la llarga agonia i la mort del pare...Ets com un vel transparent que ens acarona, que ens cobreix, que ens dóna vida. Que ens la treu.
.
No puc deixar d'estimar.
No puc parar de plorar.
.
.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Primera carta


Va obrir les seves portes l'any 1964. El mateix que vaig néixer jo. Va ser el darrer que quedava al país poc abans del seu tancament, fa menys d'una dècada, degut a un gran deute que tenia amb la Generalitat i a la creixent pressió ecologista que carregava contra el maltractament que rebien els gossos llebrers. Situat al barri del Congrés de Barcelona, entre els carrers Ignasi de Ros i la Riera d'Horta, el recinte tancat restava fora de la vista dels vianants i es mostrava com a la fotografia de Shaun Pilgrem.

Per anar a la nova feina, passo caminant cada dia dues vegades pel costat del Canòdrom. Actualment l'espai ha estat obert al barri i el seu recinte interior ha estat reconvertit en parc. Bancs per seure, aparells per a fer gimnàstica, espai per a passejar amb tranquil.litat...L'antic edifici ha estat conservat però no es permet l'accés des de l'exterior. La pista per on es feien les curses ha seguit al seu lloc i els murs del recinte han estat enderrocats. Tot convida als vianants a entrar per gaudir d'uns moments de pau.

Quan passo pel costat, m'arriba sempre el record. A tu t'agradava portar-m'hi. Jo deuria tenir 7 anys potser. Però ho recordo bé. La concurrència era majoritàriament masculina. Hi havia alguns homes amb barret que feien cua per a fer les seves apostes al millor llebrer o a aquell que tenia possibilitats de guanyar. Tu no apostaves mai. Només llegies atent als panells lluminosos el llistat dels gossos participants i el nombre d'apostes que s'anava fent en cadascun d'ells. Recordo bé que hi havia molta gent fumant a l'interior del recinte. L'olor de fum s'acumulava com si res. En aquells temps era un fet no perseguit ni criminalitzat. Esperàvem donant voltes i tafanejaves sense parlar. M'agafaves la mà.

Arribaven els gossos que feien la cursa agafats amb la corretja del seu amo que els conduïa a la "gàbia" de sortida. Se sentien els lladrucs esverats dels animals quan eren tancats en aquell reducte. Llavors pujàvem a les grades i vèiem l'ampli espai de la pista ovalada. La cridòria dels gossos es feia cada vegada més desesperada. La llebre mecànica apareixia embalada en un carril que transitava per l'esquerra de les gàbies. Un mecanisme alçava les portes i els llebrers sortien esperitats al darrera d'aquella maleida andròmina que sempre corria més que ells i que feia un brunzit metàl.lic que m'eriçava la pell. Els homes seguien fumant i cridaven animant el "seu" gos. Quan acabava la cursa les grades es buidaven i tothom sortia llençant la seva butlleta al terra o anant al mostrador a cobrar uns diners que no feien milionari ningú.

Si jo tenia 7 anys, tu en tenies 44. Eres justament dos anys més jove que jo ara. I jo et mirava i em semblaves tan gran...I en canvi estaves a la plenitud de la teva vida. Tots aquests anys han passat com han volgut, però tan depressa... Fins ara no n'he sigut una mica conscient. El teu silenci del canòdrom s'ha anat repetint al llarg dels anys i ara mateix es fa fonedís. Cou com una cremada.

.

.

Ara te'n vas i l'agonia és lentíssima, dolorosa. La malaltia et desfà les venes, t'infla la cara, les extremitats, et fon la mirada en un pou de glaç, et rebenta per dins. I no es pot fer res. Marxaràs sense haver-me dit que m'estimes i jo seguiré pensant que no ho he fet mai. Tant dolor no pot seguir aquí tancat i no sé com sortirà.

La teràpia és concreta: escriure't, durant 7 dies, una carta cada dia. Adreçar-la a tu, escrivint tot allò que m'agradaria dir-te en persona, que no he estat capaç de fer-ho mai. Aquesta pot ser la primera.


dijous, 2 de setembre del 2010

Llum als ulls

.
.
Et beso en la distància
per sentir-te tan a prop
per poder assaborir-ne el record.
.
Manyaga de besos enjogassats
carícies a flor de pell
ulls a vessar de llum.
.
Els llavis tremolen
la pell crema i un desig encès
en dibuixa el somriure.
.
Passes i et miro.
M'hi emmirallo
.
sense voler.
.
.
.

dimarts, 30 de març del 2010

Irreverent


............................................. Imatge agafada d'internet.

Història explicada-escrita, història escoltada-llegida. Història regalada. Història trobada.
. .
Digueu-li com volgueu. Jo tan sols li he donat forma, he trenat les frases amb les paraules que s'esqueien. He corregit faltes i hi he posat accents. Però el relat no és meu. Jo només li he donat forma i matís, color...El relat és d'un bon amic, que parla en primera persona. Digueu-li masclista, si voleu, però un bon amic.
.
Relat irreverent, però divertit. Espero que us agradi.

. .
EL BANC DELS MEUS SOMNIS.

.. .
Estava sol i avorrit.
.
Vaig sortir al carrer a fer una cigarreta (ho faig moltes vegades) al banc de davant el bar. Però hi havia dues noies assegudes. Al principi vaig pensar que eren una parella. Però després les vaig veure: una amb el cabell curt, rossa, l'altra amb el cabell llarg i morena..
.
Vaig encendre la cigarreta a la porta del bar, per no molestar. Estaven molt enfeinades. Una anava amb faldilleta curta i l'altra portava pantalons. La de la faldilla tenia la brusa mig descordada. La dels texans portava una samarreta. No m'atrevia a acostar-me però no em faltaven ganes de convidar-les a entrar, ja que a dins estarien més tranquil.les. La dels pantalons es mostrava molt activa..
.
En un moment de calma, quan van fer una cigarreta, em vaig acostar. Vaig dir bona nit. Es van quedar una mica parades. En aquestes que els dic:
-Tranquil.les, sóc del bar d'aquí darrera i surto a prendre l'aire.
Van somriure. Vaig afegir:
-Vosaltres aneu al vostre rotllo, que jo vaig al meu....
.
La de la faldilla tenia el tanga mig baixat. La dels texans els portava descordats. Com ja vaig dir que jo anava al meu rotllo, em vaig posar la mà per dintre la bragueta. Em van mirar i van somriure, però no em feien ni cas. Així és que vaig treure la polla i, mentre la movia tímidament amb moviments suaus, elles anaven fent la seva. Seguien donant-se petons i tocant-se. Això m'excitava d'allò més...La morena li va treure el tanga a la rossa i aquesta em mirava, mentre cargolava la seva llengua amb la de la seva amiga. També observava com jo movia la mà sobre la meva tranca. Semblava tan interessada...
.
Aleshores, la dels texans es va obrir més el botó. Representava que ella era la mascle. La noia rossa no deixava de mirar-me, mentre gaudia amb la seva amiga. Aquesta ja posava la mà entre les cuixes de la rossa. I ella tenia la brusa mig oberta i mostrava els pits sota un delicat sostenidor de blonda morada, molt transparent, a joc amb el tanga.
.
Ja era l'una de la matinada. La nit era tranquil.la i, per sort, no passaven gaires cotxes. Només algun veí caminava per allà a prop, passejant el gos per la Diagonal. Però seguia, sense mirar, més per vergonya pròpia que per la nostra..
.
Amb la meva cama esquerra vaig tocar la cuixa de la morena, prement-la amb moviments suaus, a ritme de la meva masturbació. La rossa seguia mirant-me fixament mentre aixecava amb calma la samarreta de la seva amiga i deixava els pits fora, visibles als meus ulls: mugronets suaus, deliciosament rosats...Mentretant, elles seguien donant-se petons i més petons, amb besades sonores que, cada cop més, feien que la meva trempera anés en augment. Realment la tenia ben dura, mirant al cel, i començava a treure gotes, destinades a lubricar allò que encara no havia vist.
.
La morena va acabar de descordar la brusa, per començar a jugar amb els mugrons de la rossa; jo encara no els havia pogut veure, i el meu interès creixia per moments. Tot i no mostrar cap mena de nerviosisme, sabia que tard o d'hora me'ls oferirien. La rossa gemegava de plaer, o era de dolor...? Vaig deduir que li estava mossegant els mugrons. Però no deixava de mirar-me: només de vegades alçava els ulls, deixant-los en blanc, demostrant un plaer que seguia creixent. En un moment, la rossa es va obrir de cames, deixant el sexe al descobert. Era un conyet blanc, molt arreglat; només una línia de vellut rasurat sobre el pubis, des del clítoris fins no sé on, no vaig poder esbrinar-ho. Semblava oferir-me'l clarament. Però, tot seguit, la seva amiga va començar a acaronar-lo suaument, i vaig veure com hi introduïa un dit, sense cap esforç, ja que estava perfectament lubricat. I seguia mossegant-li els pits amb insistència.
.
El meu penis assenyalava sense pausa els estels més llunyans al cel de la Diagonal, desafiant la gravetat en aquella nit clara. Sentia els ous plens i pesats. Començava a desitjar participar activament en el joc.
.
La noia morena em feia de barrera. Semblava demostrar que la seva amiga era només seva. Però amb les mirades que em feia estava clar que JA em convidava a participar.
.
Un noi i una noia, tot passejant, van passar davant nostre. Necessitaven foc, però, en veure la situació, es van fer enrere, per no molestar. Vaig treure el meu encenedor de la butxaca i els hi vaig oferir amablement, però sense aixecar-me del banc. La noia, després d'un instant d'indecisió, no va poder dir-me que no, i va posar la seva mà sobre la meva, amb l'excusa de tapar el vent. Jo tenia la mà esquerra agafant el penis...El noi mirava l'escena amb perplexitat, sense saber reaccionar ni entendre tampoc quin era el seu paper en tot allò. Els vaig fer lloc al meu costat, tot dient que una cigarreta s'assaboreix millor assegut que caminant. La noia va mirar el noi, com demanant permís per seure.
.
Ja érem cinc al banc. Això ens va ajudar a estar tots molt més junts.
.
Les dues noies feien com si els nouvinguts no existissin. Simplement els les vaig presentar com dues noies que ja estaven assegudes al banc quan jo havia vingut a fer una cigarreta.
.
Mirant-me el penis, li vaig preguntar a la noia si li molestava el què estava fent. Amb un somriure de complicitat, em va dir que tenia un penis molt agradable. Vaig veure que el noi es mostrava incòmode, nerviós. Però, tot d'una, tocant-se la part de davant dels pantalons, va posicionar bé el seu penis que ja s'endevinava sota la roba...
.
La meva cama esquerra empenyia la noia morena i la dreta la noia que fumava. Com per començar una conversa que no sabia per on tirar, la noia em va preguntar si portava molta estona allà (quina pregunta més tonta...!). Li vaig dir que tan sols esperava que l'estona no passés. Però llavors li vaig explicar que en aquell moment tenia un problema: necessitava les dues mans per encendre'm una cigarreta...Així que, disculpant-me amb el noi i mirant-lo a ell fixament als ulls, li vaig demanar si ella podia continuar amb la meva masturbació, mentre jo encenia una cigarreta. Ella va fer amb el gest cap al seu noi, i ell no va dir que no, sinó que somrigué, concessiu. Per fi tenia les mans lliures i la meva cigala seguia en moviment sense interrupcions...!
.
Li vaig dir a la noia que tenia unes mans precioses i molt ben acurades. Em va donar les gràcies i va afegir que estudiava piano, i que les mimava molt. Li vaig recordar que era una llàstima que tenint dues mans tan maques, només en veiés una. Es va quedar molt sorpresa i, mirant el seu company, primer als ulls, després a la seva bragueta, va començar a descordar-la. Ell, tot tímid, va preguntar què passaria si ens veia la policia. Vaig contestar que cap problema. Que quants més seríem, més riuríem. A més a més, que l'uniforme posa molt a les dones. Quan vaig acabar de dir això, la noia ja tenia...una polla a cada mà.
...
La rossa es començava a posar neguitosa, veient que jo repartia les meves mirades amb les dues noies.
.
La noia portava una faldilla llarga i negra que li esqueia molt bé, però no era la peça adequada per l'ocasió. Així que, amb l'excusa que se l'embrutaria perquè la vora li tocava a terra, vaig remangar-la acuradament. Les cames estaven cobertes per unes mitges molt suaus de seda negra. Les vaig començar a acaronar...Quan vaig arribar a la cuixa, vaig esperar que el seu noi fes el mateix, fins que ens vàrem trobar les mans (la del noi i la meva). Just on acabava la mitja, ens vàrem parar tots dos. Amb una mirada submissa, vaig permetre que fos ell qui continués pujant (s'ha de ser educat i vaig entendre que ell tenia preferència). Jo em sentia una mica a les seves "ordres" tot i que sempre era el primer en prendre la iniciativa.
.
No vaig veure quin tipus de calcetes portava. I això és una cosa que m'excita molt, però vaig deixar que la imaginació i tots els estímuls que rebia seguissin mantenint el meu penis en la posició que més m'agrada: sempre amunt, apuntant cap al cel estrellat de Barcelona, al bellmig de la Diagonal, sota el llum d'un fanal...La situació era ben surrealista, però cada vegada més excitant...
.
La noia rossa seguia obrint les cames. Es veia el seu sexe obert, demanant alguna cosa més que els dits de la seva amiga.
.
El noi al.lucinava amb la situació però se'l veia molt interessat en seguir participant en la baralla: tres noies i dos nois. Dues noies, una bisexual, l'altra lesbiana. Jo, un bisexual light i curiós. Una parella: una noia indefinida i un noi descol.locat. La situació era prou morbosa. Com qui no diu res.
.
Vaig oferir canviar les posicions amb l'excusa (prou ximpleta) que si els dels extrems tenien por de caure del banc, així podien anar combinant. La noia rossa no va trigar ni dos segons en seure al meu costat; la morena es va posar a la punta i la parella no va canviar la seva posició. Així jo ja estava com pretenia, amb la noia i la rossa, una a cada costat. La rossa, en veure la nova posició, va demanar que la parella també canviés. Ella volia la meva polla per ella sola. I el noi, amb cara de sorprès, va accedir.
.
Aquesta vegada vaig demanar-li permís a ella amb la mirada. Jo volia agafar-li el matràs al seu noi. Aleshores ell no tenia vot ni veu, ja que vaig demanar-li permís a ella. I ella, amb la mateixa mirada i somriure que havia fet el noi abans, va mostrar-se generosa i va accedir. Tanmateix, vaig agafar suaument la vara del noi, però acompanyant la mà d'ella, per tal que no se sentís massa incòmode. Era evident que la situació resultava del tot novedosa per al noi. Però, malgrat el seu esverament, no va trigar gaire en relaxar-se i començar a pair allò que li estava passant.
.
L'escena era sucosa, acolorida, prou interessant: la noia masturbava el seu noi, juntament amb la meva mà que marcava el ritme; la rossa em tocava la polla a mi; el noi seguia ficant la mà sota la cuixa de la seva noia; la morena, tot d'una, sentint-se una mica descol.locada, va començar a masturbar-se...I, a tot això, els cotxes no deixaven de passar. Alguns havien d'aturar-se al semàfor de l'altra banda de l'Avinguda.
.
La situació anava prenent nous matisos: curiosament, la rossa es va girar sobre el meu penis, i el va començar a succionar amb força amb la seva boca juganera. Jo, en veure tal rampell, em vaig engrescar més i vaig ajupir-me sobre el noi, obrint maliciosament la boca sobre el seu membre, que feia molta estona que palpava fortament embrancat. La punta de la meva llengua va enjogassar-se descaradament damunt el gland. La noia s'havia encarregat de deixar-me'l prou al descobert, rogenc i encès de desig. En veure que no feia cap moviment de rebuig amb les cames, vaig seguir succionant de mica en mica el seu penis, amb moviments suaus, fins tenir-lo tot sencer dins la meva boca. La llengua no parava d'assaborir-lo i jo rebia, extasiat, tota la suavitat de la seva pell. Ell, entusiasmat i excitat alhora, empenyia fins al fons, amb embranzides que feien encaixar a la perfecció tot el seu gland dins la meva gola, fins deixar-me sense respiració...La noia no es podia creure allò que veien els seus ulls. Però em mirava i somreia en silenci...Ella va voler viure de més a prop l'escena. Es va ajupir davant meu i va començar a llepar-li al noi els collons. La seva boca i la meva topaven de tant en tant, atzar que aprofitàvem encantats per fer coincidir les nostres llengües. Sentia com ella gemegava de gust, sentia també com el noi esbufegava excitadíssim, i jo em moria de plaer, regalant carícies i besades amb la llengua i rebent la gran excitació que em venia de l'extraordinària mamada que m'estava fent la noia rossa.
.
La morena cada cop es masturbava amb més força. Tancava els ulls i remugava, com emprenyada, mentre articulava frases incomprensibles per a mi...La noia, que cada cop es mostrava més excitada, va començar a jugar amb el parrús de la rossa, però no es va oblidar d'obrir bé les cames amb la finalitat que tant el seu noi com jo disposéssim de suficient espai per maniobrar amb les mans. Després d'haver jugat una bona estona amb la petxina de la rossa, va ser ella qui va introduir-hi els dits. Quan vaig anar per posar-hi un dit, ja no hi havia espai. Ella li havia posat quatre dits dintre...! Estava clar, doncs...Si aquell espai estava ocupat, vaig pensar que era més fàcil penetrar-la, molt suaument, per l'anus. L'excitació era immensa, brutal...
.
La morena seguia amb la seva masturbació, però ara ja udolava i es movia gairebé convulsivament, fet que demostrava que estava a punt d'arribar a l'orgasme. Jo, no sé si estava més excitat per la boca juganera de la rossa, per la penetració anal, o per la mamada que li estava fent al noi, amb la col.laboració de la noia. Tot es feia amb absoluta calma, com si el que fèiem fos el més natural del món, com si ho féssim cada dia i, el més curiós de tot, com si ens coneguéssim de sempre.
.
I els cotxes seguien passant...
.
De sobte, va sonar el meu mòbil. Però...qui podia ser? Eren les quatre de la matinada. Una veu coneguda va preguntar:.
-Trigaràs molt en arribar a casa???
Jo, mig estabornit, no sabia on era...Sentia la part dreta de la cara molt freda...Estava espès, no sabia què em passava...Amb un gran esforç, obrint els ulls, vaig veure que m'havia quedat adormit, amb els braços creuats, damunt la barra del bar...!
.
Tot havia estat un somni...! Sí, però un somni meravellós...
.
Vaig sortir al carrer, per veure si veia la noia, la parella de lesbianes,...però no hi havia ningú. Només el camió de les escombreries que acabava de recollir els trastos vells com toca tots els dijous a la nit...El carrer estava solitari...La meva desil.lusió va ser immensa i es barrejava amb una gran frustració...
.
Desencantat, vaig seure al banc dels somnis per fer una cigarreta. Només un borratxo va venir a seure al meu costat. Em demanava una cigarreta.
.
Vaig pensar:
-No, Joan, no. Aquest no. Només una cigarreta...però res més!

.

diumenge, 21 de març del 2010

Baila, baila, morena...

.

............................. . Imatge extreta d'internet.

Sí, ja sé que fa molt de temps que no publico res. Però és que vaig molt malament de temps i el cansament que porto al damunt necessito alleujar-lo, sigui com sigui, dormint. Es tracta bàsicament d'un tema de prioritats vitals. Però ara, durant els dies següents, gaudiré de certa tranquilitat i de més temps lliure. No sé si aconseguiré però escriure alguna cosa més que el post d'avui. El dilluns vaig a buscar la baixa... ajudada de crosses. I és que ja tinc una edat, i això es comença a notar...


Tots els divendres anem a celebrar que acabem la setmana i dinem a un restaurant que està a prop de la feina. Com que sóm un munt de companyes, quan anem a pagar hem de fer cua. Aquest divendres, tot esperant que ens toqués, anàvem escoltant la música que posen. Tot d'una, comença a sonar un merengue. La companya del meu costat i jo, en un desig irresistible d'amenitzar l'espera, comencem a marcar amb els peus, de la manera més tonta i tranquila possible, el pas de merengue. De mica en mica ens engresquem, veient que les dues sabem ballar-lo, i iniciem l'acompanyament amb els braços i amb moviments més suggerents de cadera. Les companyes ens miren, somrients, i van obrint rotllana...


De sobte sento un cop molt fort i sec a l'extrem superior del fèmur esquerre, com si m'haguessin picat amb una maça de pes considerable. I em quedo com clavada al terre, amb un dolor intens que em deixa paralitzada. Miro la meva companya i li pregunto sobre el motiu del cop que m'acaba de donar. Ella es queda perplexa, tot dient que no m'ha donat cap cop. Les altres companyes li donen la raó a ella i tothom es queda estranyadíssim perquè ningú no sap res de cap cop ni de res semblant. Pago com puc, i anem cap a la feina. Coixa i amb un dolor terrible a la cadera, la distància fins a la feina se'm fa interminable. I les dues hores que em resten per acabar la jornada laboral se'm fan tan immensament doloroses que no deixen de brollar-me les llàgrimes als ulls.


Vaig d'urgències. Em fan tres radiografies. Ruptura fibrilar del gluti mitjà esquerre. Antiinflamatoris potents a dojo, acompanyats d'un protector de l'estómac. Crosses per ajudar els meus desplaçaments i la previsió que el dolor que sentia llavors no seria res amb el que quedava per venir en els dies següents. Demanar la baixa, com a mínim, durant tres setmanes. I molta calma i paciència.


I el cop que havia sentit no era res més que la sensació física que jo vaig experimentar en el moment de produir-se la ruptura. De vegades el cervell transmet informacions sensorials ben curioses. Quines coses...