Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dissabte, 21 de març de 2009

Primavera

.















..
. .
.
.
El groc d'una mimosa (que no ho és) saluda les visites amb un somriure de llum, de sol, anunciant un recer de calma, una mirada dolça i una abraçada plena de tendresa.
.
El groc de la mimosa (que no és mimosa) tremola tímida al racó del jardí, creixent petita sobre la gespa.
.
El seu groc vegetal (de mimosa, que no és tal) convida al tacte de les teves mans. Dits que miren, que parlen i escolten alhora, que acaronen les geografies dels sentits i trenen silencis de grans soledats.
.
Aquest groc intens floreix cap al cel i clama, amb una dança lleu, imperceptible, la bellesa acollidora del teu gran somriure.
.
Hi ha impactes visuals i sensorials que es fonen en la memòria.
.
Aquest restarà, per sempre més, clavat al meu cor.
.
.
(Fotografies extretes del Banco de Imágenes y sonidos.isftic).
.

dissabte, 7 de març de 2009

Escac

.










.
La memòria es va esfilagarsant
com les cordes trencades de les barques
que el temporal s'ha endut.
Comprendre cansa. Però mai no tant
perquè no pugui ser l'últim refugi.
Som el rei i la reina en un final
difícil a un tauler ja amb poques peces.

.
Joan Margarit, de Casa de misericòrdia.
.
Fotografia agafada d'internet.
.

dimecres, 4 de març de 2009

Camino lenta

.


.
Pel voral del camí vell se'm passegen pensaments
d'enyor ofegats en anys i panys de silencis.
Sentiments confusos en lluita dins del roig de la sang.
Tristesa sentida, viscuda, tan odiada...
.
Atanso la mà, palmell obert cap a tu.
Desig d'abraçar-te tan fort, de parlar-te a cau d'orella,
tot dient-te: vine, tanca els ulls al meu costat, somnia.
El parany acull un silenci que et crida en la nit.
.
Vetllo el teu son.
.
Fins i tot sota la pluja.
.
.