Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dissabte, 17 de gener de 2009

Nemorós

.
...

Passen els anys com passen els records. Tot en el temps s'allunya, sovint es magnifica. Hi ha records cruents que provoquen tristesa, altres que fan somriure. Records que no es retroben perquè s'han perdut pel camí. Tot amb el temps s'allarga, es transfigura. Hi ha qui camina per l'avinguda cordant-se bé la cremallera. D'altres, però, van amb els peus mullats, sense paraigua, sota la pluja. I no hi poden fer més.
.
El record ha caminat amb mi de la mà de la nostàlgia. Hi ha records que han passat desapercebuts, com si no haguessin estat reals. Altres que s'han clavat en la memòria, per sempre més, i als quals no penso renunciar. Encara que ho volgués, no podria... El teu record ha cavalcat al meu costat al compàs del silenci. La soledat m'ha empresonat a la gàbia del desconsol. I m'ha confirmat, una vegada i una altra, que necessito allunyar-me, oblidar-me de tu.
..
Però no puc. Com tampoc puc cridar-te perquè vinguis de nou. I tot d'una, un altre vol de coloms emmascara la teva covardia, el teu joc brut de tenir sempre una carta amagada a la màniga. Ningú no em pot recriminar que et digui que et recordo. Només faltaria que, després de tot, no ho pogués fer. I, sobre tot, tenint en compte la teva resposta, en la que em deies: "Saps que jo també...Sempre! Hi ha coses que el temps no pot esborrar."

.És clar que no em dono per vençuda. Fer-ho seria com morir. Tot i així no és just que quan jo respecto tothom i presento des de fa temps les meves renúncies, a mi no se'm respecti tal i com em mereixo. A casa meva només hi vull bones vibracions. I no se'n parli més.

.,Bel.lisa.
.
.