Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dilluns, 25 de maig de 2009

Retrobament

.


Velles ombres,
velles corbes...
goig deliciós
d'antigues tempestes,
goig superb
de la teva presència.

T'abraço sempre.
.
.
.

20 comentaris:

TORO SALVAJE ha dit...

Algú estarà molt content.

Petons.

De cenizas ha dit...

Velles, noves...eternes.
El goig de les ombres juga amb les absències, el temps i les corbes del record.

petons.

Violeta ha dit...

Toro, segurament...

Violeta ha dit...

Dece, ai, les corbes del record...

:)

Striper ha dit...

Retrobament, m'agrada a tu?

mossèn ha dit...

sí, bé, però no apreteu tant fort ... o ja no serviré per rés més que per queixar-me !!! ... salut

Violeta ha dit...

A mi sí, Striper.

Petons.

Violeta ha dit...

Mossèn, vine, que t'abraço... :)

fada ha dit...

M'agrada el nou look del bloc. I m'agrada tornar i veure que hi continues essent, perquè feia poc que t'havia descobert i m'he desconnectat molt de temps. Esperem que ara ja pugui tenir més continuïtat. Petons, maca.

Violeta ha dit...

Fada, m'agrada que t'agradi. És que ha arribat la primavera, o s'ha fet de dia, o han obert el llum, o ves a saber...

Celebro que hagis tornat.

Molts petons de benvinguda.

lokura ha dit...

m'agrada molt el descubriment, la teva casa es molt acullidora, tens un jardi de lletres precios, petons

Felipe Sérvulo ha dit...

M'agrada el ritme i el joc de paraules. És bonic.
Petons

Violeta ha dit...

Gràcies, lokura. Celebro que t'agradi.

Petons per tu també.

Violeta ha dit...

Gràcies, Felipe. El ritme és el que marca el cor.

Petons.

thoti ha dit...

... unmmm.. un nuevo "look" fresquito, agradable y primaveral.. :-)

.. un abrazo de mis colinas, Violeta..

Violeta ha dit...

Sí, Thoty, si te apetece un té...?

Otro abrazo para ti.

qui sap si... ha dit...

I en l’abraçada
cos i ombra
en fan un tan sol,
ell mateix.
Goig deliciós
de tenir-te
tan a prop
que ni tan sols
l’aire ens pot separar,
retronant
com antigues tempestes
sempre preparades
per retrunyir dins del cos
com si el cor fes tronades
que retronen
tan dins meu com teu,
ombres, corbes,
velles com el temps
que en ha unit,
com el cos
que ens està separant,
caduc de forces
que no de desig.
Jo també guardo
el record i l’abraçada...
sempre.

- assumpta - ha dit...

I a tu, t'abracen les paraules, Violeta!!!

Per cert, preciós (com tots els seus), el que t'ha regalat en "qui sap qui"!

Bona setmana, wapa!
;)

Violeta ha dit...

Qui sap si...em deixes sense paraules.

Gràcies.

Violeta ha dit...

Assumpta, una bona abraçada per tu.

Tens raó, precioses les que m'ha regalat en Qui sap si...