Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dimarts, 5 de maig de 2009

Bel.lisa

.
.

Et cride Nemorós, des del telèfon
d´un cafè qualsevol. Em sent morir
entre corfes de gambes i avellanes.
Em puja per les cames, com un nylon,
la fredor del crepuscle de setembre.
És com si tota jo, de cap a peus,
anàs vestida de setembre o nylon.
Mentre intente cridar-te, veig els rostres
rojos de vi i luxúria rient,
obrint boques enormes, Nemorós,
i jo, petita i fina. I em recorde
d'aquells contes de prínceps i de nines
i de llops mastegant les margarides,
les margarides i, després, les nines,
i mossegue el setembre que em vesteix
com si fos el llençol o el cobertor.
Nemorós, Nemorós! tinc tanta por...
Entre les corfes de les gambes, entre
les clòtxines a terra esventrades,
sent el gemec de la virginitat,
plore, perduda, pel que ja no sóc,
plore, perduda, tanta cosa bella,
tanta cosa petita i trencadissa...
Veig com passen les noies pel carrer.
Entre les cames duen l'alegria
com un ca juganer que no les deixa...
No et cride, Nemorós, no et cridaré.
M'agradaria asseure'm a la llosa
d'un sepulcre i llevar-me la sabata,
desapegant-me un poc la mitja de
la planta, tan coenta, d'aquell peu
que em besaves ahir, ahir només;
m'agradaria asseure'm i sentir
tanta frescor com puja de les lloses
esteses sobre els morts al cementiri,
d'aqueixes lloses soles. Nemorós.
Olen a mascle les parets de fusta
de la cabina on sóc amb aquests dubtes;
surt una olor de mascle del telèfon,
de suor de després. No sé com dir-t'ho...
I no és difícil veure una finestra
oberta al cel, sobre els terrats veïns,
i sentir-se un poc aigua, reflectint
-al cos nu- rames, núvols, ocells càndids.
No és difícil flotar, anar només,
oferta a no sé què, impel.lida obscurament
per no sé què ni cap a on.
Oferta a soles, doncs, que és el millor
Dos, quatre, sis... No, no. No, Nemorós.
Et veuré aquesta tarda. Cada tarda
et veig, sol, a aquell àtic que sabem.
Cada tarda et contemple, des de l'aire,
feta un núvol o llenç o cotó-en-pèl
de cel en el crepuscle de setembre,
com aquells que vaig veure en el col.legi,
al cel del pati del col.legi, aquell,
quan jo era allò i no açò i tota la resta.
És millor, Nemorós. Me'n torne allà.
Un autumne de corfes de paraules
i de gambes, em cruix dessota els peus.

(No sigues animal i no m'empentes!)

Nemorós, Nemorós! Et cride sempre.

.

Èglogues.

Vicent Andrés Estellés.
.
.

34 comentaris:

Violette ha dit...

Que guapa, Violeta!!

Violeta ha dit...

Violette, no sóc jo, és la Bel.lisa...

:)

Striper ha dit...

Em fas dubta no se si decidir qyue es mes bonica la noia de la foto ho el poema.

TORO SALVAJE ha dit...

M'agrada molt també aquest.

Petons.

Violeta ha dit...

Striper, el poema, està clar...

Petons.

Violeta ha dit...

Són xules les dues, Xavi.

Petons.

De cenizas ha dit...

Les corfes de paraules... aquestes sí que fan sorroll, sobre tot quan estan seques...

ptons

Violeta ha dit...

Lluís, ...una bona escombrada i llestos.

Petons.

nimue ha dit...

em porten molts bons records aquestes èglogues...

Violeta ha dit...

A mi també, Nimue...

:)

Violette ha dit...

Ostres... sembles tu! Sou bessones?
:)

Violeta ha dit...

Jajaja..., Violette.

Petonets.

Mon ha dit...

oh! el gran Estelles quins versos mes bonics ( la foto..preciosa)

hombrepez ha dit...

Estellés¡¡¡¡


Grandísimo. Me encanta.


besos

Violeta ha dit...

Mon, el gran Estellés.

:)

Violeta ha dit...

Pez, grande, grandísimo...

A mi también me encanta.

Más besos.

mossèn ha dit...

quin perfil més fashion !!! ... salut

Violeta ha dit...

Mossèn... :)

Felipe Sérvulo ha dit...

Tot preciós.
Enhorabona.
Una forta abraçada.

Violeta ha dit...

Gràcies, Felipe. Vaig a veure el fum del tabac.

Una altra abraçada per tu.

El veí de dalt ha dit...

Vaja, ja sé d'on ve això de Violeta... el vestit, el cobrellit, la lletra del poema...i el tatuatge a l'espatlla!!!

Jo, com l'Estellés, tampoc sé escreiure Églogues.

Bel.lisa? Juàs!

Violeta ha dit...

Veí, de debò no saps "escreiure" Èglogues...?

Juasjuasjuas...!!!

Ep, el vestit no és violeta, és granat. I el tatoo és negre.

thoti ha dit...

.. que pena no entender todas tus palabras.. algunas que entiendo me gustan mucho y las saboreo..

.. besos, Violeta..

Gatot ha dit...

mmmm... veig que s'ha fet de dia al blog...! :)
ha esclatat la primavera?
petons primaverals!

Violeta ha dit...

Sí, Gatot, la primavera ha portat la llum de tots els colors, i, amb ella, tots els somriures.

Petons de platja estrenada...

Violeta ha dit...

Ui, Thoti, que para eso puse los traductores. Los has visto?

Besos para tí también.

Bartulinaa ha dit...

[b]hola holaaa!
per què em costa tant trobar l'etiqueta que diu: deixa un comentari... ???


no saps l'estona que m'he passat buscant-laa..!!!
aix mare mevaaa xD


bueno violeta no et cansis avui a vilafrancaa.. i vigila on poses el peeeu!!!


un petoneeeet!

Violeta ha dit...

Bertaaaaa.... filla meva ( :) ), no hi ha cap etiqueta que posi "deixar un comentari"! Has de clicar a sobre d'on posa el nombre de comentaris que hi ha a cada post. És que mira que n'ets...

Em fa molta il.lu que m'hagis deixat un comentari.

Ja vigilo on i com poso el peu...a Vilafranca, no fos cas.

Vinga, petonets, princesa. I felicitats, que avui és el teu sant.

TriniReina ha dit...

Gracias por tu visita Violeta y me alegro de que te haya gustado el poema.

Siento no entender tu idioma y me voy con la pena de no poder leer tus poemas.

Saludos

Sintagma in Blue ha dit...

Vicent Andrés Estellés es meravellós. Les seves Horacianes són també una passada.

Violeta ha dit...

Trini, me recomendó el poema un buen amigo que lee todos los tuyos.

Para entender lo que escribo, tienes a tu disposición el traductor. Espero que vuelvas por aquí, pero no con pena, sinó con una sonrisa.

Besos.

Violeta ha dit...

Pura, tens raó, és una meravella. Tot el que ell ha escrit és una passada.

Una abraçada.

Trini ha dit...

De com un home es pot posar dintre la pell d'una dona com si fos una ma dintre d'un guant fi de làtex...
V. Andrés Estellés ho fa amb una fragilitat, delicadesa i sensualitat absolutament femenines. Com seria a l'inrevés?

Tx..., jo sempre buscant raons... :)

Violeta ha dit...

Ai, Trini, Trini, ara no em ve ningú al cap...

L'Estellés ho broda, per suposat.

Molts petons, bonica.