Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dissabte, 21 de març de 2009

Primavera

.















..
. .
.
.
El groc d'una mimosa (que no ho és) saluda les visites amb un somriure de llum, de sol, anunciant un recer de calma, una mirada dolça i una abraçada plena de tendresa.
.
El groc de la mimosa (que no és mimosa) tremola tímida al racó del jardí, creixent petita sobre la gespa.
.
El seu groc vegetal (de mimosa, que no és tal) convida al tacte de les teves mans. Dits que miren, que parlen i escolten alhora, que acaronen les geografies dels sentits i trenen silencis de grans soledats.
.
Aquest groc intens floreix cap al cel i clama, amb una dança lleu, imperceptible, la bellesa acollidora del teu gran somriure.
.
Hi ha impactes visuals i sensorials que es fonen en la memòria.
.
Aquest restarà, per sempre més, clavat al meu cor.
.
.
(Fotografies extretes del Banco de Imágenes y sonidos.isftic).
.

47 comentaris:

coco ha dit...

Carinyo, tú si que ets mimosa. Això sí, si et veus groga, ves al metge: és el fetge.
Petonarro.

Violeta ha dit...

Ai,...doncs ara que ho dius...

:)

Striper ha dit...

Ara em fas corre añl mirall a veure si estic grogent.Petons.

thoti ha dit...

.. que bien me suenan algunas palabras en catalán..
.. al meu cor.. ;-)
.. besos, Violeta..

TORO SALVAJE ha dit...

Coco s'ha adelantat.
Anava a dir el mateix.

Petons.

Violeta ha dit...

Striper, no home, no, que és la mimosa la que està groga...

Petons.

Violeta ha dit...

Thoti, gracias. En castellano también. Has visto el traductor que puse?

Un abrazo.

Violeta ha dit...

Toro, aquí, quien no corre vuela. Jajaja...!

Petons per tu també.

nimue ha dit...

són tan boniques les mimoses i dóna tanta alegria el groc... (el groc de veritat, no el d'estar malalta! ;)

Violeta ha dit...

Tens raó, Nimue. I l'olor que fan...Oi que sí?

És clar, el groc de veritat de les flors, no el d'icterícia (aisss..., aquests homes...).

Petonets, bonica.

Albanta ha dit...

Boniques paraules...
Un petó guapíssima!! Que gaudim tots de la primavera, i dels seus colors!!

Violeta ha dit...

Gràcies, Albanta.
Dels seus colors, de les seves olors i de les seves sentors...

Mil petons.

qui sap si... ha dit...

Giravolta el carrer
per rebre de cara l
a frondosa mimosa
del meu jardí,
vestida de festa
per rebre la primavera.
Cada branca
és un plomall
de flors d’or
que festegen
al vent fent- les dansar
rodones,
per escampar el pol•len
que vola més enllà
de la paret de totxana
que l’acarona de matinada.
Afectuoses s’apropen,
quan madures,
volen eixir de l’arbre
que les arropa,
són aleshores pluja daurada
que omple la roba
de gotes florades
amb fragància de mimosa.

- assumpta - ha dit...

Feia dies que no podia passar :(
però ha valgut la pena per a trobar-me amb "amb aquest gran somriure groc"!
Precióssss !!!
Un petonet, Violeta!
;)

Violeta ha dit...

Gràcies, Assumpta. A veure si no ets tan cara de veure... :)

Un petonet per tu també.

Violeta ha dit...

Apa...Qui sap..., tornes sempre amb poesia. Preciosa de nou la teva, en aquesta primavera incipient.

Un petó. I moltes gràcies.

Anònim ha dit...

:)

Violeta ha dit...

:)))))))

thoti ha dit...

.. me pareció preciosa..
.. felicidades, Violeta..
.. besos..

quim ha dit...

mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

Violeta ha dit...

Gracias, Thoti.

Besitos.

Violeta ha dit...

Quim...

Mmmmmmmmmmmmmmm....

Guapíssim. Petonarros.

Eli ha dit...

Que bonica que és la mimosa... igual que el seu nom... igual que les teves paraules...
;-D

Mon ha dit...

Una salutació des de sota el meu garrofer.... Estic content de que t'hagi el poble i el Centre.
Un consell: la garrofa es com aquelles pilotetes que hi ha pel estres que les agafes amb una ma i l'apretes. Fes la prova, agafa la garrofa amb la ma i acaricia-la, "manoseixela" (no se si es diu així) ves passant les puntes dels dits per les seves arrugues, insconscientment, fent una altre cosa (mentre mires la tv, o llegeixes un llibre) veuràs com relaxa....molts petons i torna quan vulguis a "la garrofa"

Felipe Sérvulo ha dit...

Un fuerte abrazo. Te sigo.

Violeta ha dit...

Eli, tens raó. A part de la violeta, és la flor que més m'agrada.

Petons.

Violeta ha dit...

Mon, gràcies pels teus consells antiestrés. Ho provarem.

Serà un plaer tornar per Mont-roig.

Petons.

Violeta ha dit...

Felipe, otro abrazo fuerte fuerte para ti.

Jo també et segueixo.

Petons.

Violeta ha dit...

Mon, Felipe, gràcies pel vostre "seguiment".

:)

Trini ha dit...

Quin homenatge a la primavera més groc i bonic! Tot i que ara sembla com si fessim mitja volta i tornem a l'hiver. A veure si passa aviat, que jo m'he comprat unes brusetes d'entretemps finetes i volosetes i les vull estrenar! ;)

Violeta ha dit...

Trini, bona pluja per la mimosa i per tots els arbres...I molt bona reserva d'aigua per no passar una nova sequera. Només per això ja estic contenta. El fred passarà aviadet i les dues ens podrem posar les camises primetes que ens hem comprat. Ja veuràs, ja.

:)

Sintagma in Blue ha dit...

M'encanten les mimoses, a la meva terra hi ha moltíssimes.

Violeta ha dit...

Pura, castanyers, eucaliptus i mimoses...quina meravella de terra doncs.

Abraçades, guapa.

Violette ha dit...

Hi ha moltes flors, Violeta, a l'abril...
;)
Un petó fresc de rosada.

Mon ha dit...

si tornes per mont-roig et faig de guia

Violeta ha dit...

Tens raó, Violette, moltes flors i molts brots.

Un petó de ploure i no acabar mai...

:S

Violeta ha dit...

Mon, moltes gràcies. Pensava tornar-hi, un dia d'aquests. Per mi seria un plaer tornar a veure el poble i que em fessis de guia.

:)

Una abraçada.

- assumpta - ha dit...

Que hi ha algú??????
;)

Violeta ha dit...

Jajajaja... Assumpta, ja ho veus, encara estic aquí amb el meu somriure groc.

És que ara, amb les vacancetes, fa una mandra escriure...

Petons bonica.

Trini ha dit...

Vacancetes? Quines vacancetes? Que les tornin a fer, que a mi m'han passat de llarg. Snif...!

Violeta ha dit...

Vaaaa, Trini, no ploris...Podria ser pitjor, no trobes...? :-S

Vinga, no desesperis, dona.

Petons.

Trini ha dit...

Uitant, Violeta! Si és que jo..., amb tal de queixar-me...
Però no em diràs que no estaria bé que un cop al més hi hagués un cap de setmana llarguet, tipus Setmana Santa? Uahhh..., que bé...! I no és que no m'agradi treballar, que no m'imagino sense fer res, però sempre sento que em falta temps, que necessito més temps! I finalment, hi ha el que hi ha... Ve't aquí el meu "snif" :)

Gatot ha dit...

ara, a Salt, està caient un aigüat d'aquells tant macos... donen ganes de posar-se al llit i deixar que la mimosa (que no és mimosa) pari la pluja soleta...

:)

per sort, la selva ja no és tant selva i comença a semblar un jardí...

quan el dia s'allarga i el sol escalfa, s'hi troba bo ...

espero que aviat podràs tornar a ensumar mimoses que són mimoses i mimoses que no ho són...

mentres... petons i llepades remullades amb banda sonora de trons! :)

Violeta ha dit...

Trini, seria la òstia...!!!

Però tranquila, a mi sempre em passa també que em falta temps. I sempre l'escatimo a la nit. I llavors, les coses van com van, és clar.

Està clar, hem de fer de més i de menys.

Petons bonica.

Violeta ha dit...

Gatot, això del llit ho penso jo cada matí a les 6, quan sona el despertador... I si plou, encara més. Quina mandraaaa....!!!

En Riba està enjardinant la teva selva? Ai, ai, que malament et veig... No claudiquis.

M'agrada molt l'olor de les mimoses (les que ho són i les que no ho són) I també m'agrada veure com paren la pluja elles soles...L'olor d'altres flors m'apassiona també.

I el dia que allarga i el sol que acarona...Quina meravella de regals.

Una abraçada ben forta!

:)

- assumpta - ha dit...

Si vols passar per casa meva, hi trobaràs un cafè... i un regalet !
;)

Violeta ha dit...

Assumpta, gràcies pel cafè. Estava molt bo. I gràcies pel teu regal. Em fa molta il.lu.

Molts petons, bonica.

:)