Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dissabte, 7 de març de 2009

Escac

.










.
La memòria es va esfilagarsant
com les cordes trencades de les barques
que el temporal s'ha endut.
Comprendre cansa. Però mai no tant
perquè no pugui ser l'últim refugi.
Som el rei i la reina en un final
difícil a un tauler ja amb poques peces.

.
Joan Margarit, de Casa de misericòrdia.
.
Fotografia agafada d'internet.
.

34 comentaris:

Paco Bailac ha dit...

Todos llegares a ser una mesa vacia..

saludos

pacobailacoach.blogspot.com

Violeta ha dit...

Saludos, Paco. Gracias por tu visita.

Gatot ha dit...

hi va haver una època de la meva vida que pensava que la vida era com un tauler d'escacs multibanda...

després... me'n vaig adonar que molta gent usava el temps en estratègies i vaig deixar de jugar...

vaig pensar... si no jugues, no pots perdre! (i tampoc guanyar, és clar)

i per això, em va semblar que era molt més interessant jugar per aprendre, per a fer lúdica l'existència... i no fer de la vida un joc
:)

la resta del poema... ja el firmaria si sabés escriure, eh?
:)

petons i llepades poètiques!

Violeta ha dit...

Gatot, jo encara penso que la meva vida és un tauler d'escacs...I ara, el meu joc consisteix en plantar-li cara a la mort i dir-li fort que m'aferro a la vida i que no penso marxar, que encara tinc moltes coses pendents per fer. I sí, mentre visc, aprofito i aprenc. Però no renuncio a res.

No saps escriure, oi...? Ja m'ho havia semblat, ja... ;)

Petonets i abraçades vives.

Gatot ha dit...

violeta... les paraules són buides massa sovint i ningú es pot posar en la pell aliena per més que ho ho vulgui...

he fet un joc de paraules volent només deixar rajar el primer sentiment... allò que primer m'ha provocat el poema...

per mi va ser una decisió encertada, però totes les decisions són personals i intransferibles...

la mort... avui he vist les notícies, un accident a l'autopista... un cotxe s'ha saltat la separació i s'ha enclastat amb un altra que venia de cara... mai sabem quan ni com; la mort, en molts casos, la tenim tant a prop i sovint sense saber-ho...

m'agradaria que volguéssis veure-la com una partida ajornada, una partida que caldrà jugar quan toqui... :)

mentres... queda tot per viure!

petons i llepades vitals!

Violette ha dit...

Plantar-li cara a la mort?? No m'espantis, Violeta!
Pensava que la batalla era una altra...
En tot cas, molta força i molts petons!

Violeta ha dit...

Buffff, Gatot...M'agrada el teu punt de vista. Pot ser una bona manera de veure-ho.
Però a mi em toca plantar cara. No puc permetre-li cap avantatge.
I sí, mentretant, a viure, és clar.

:)

Petonets dolcets.

Violeta ha dit...

Violette, no és la meva intenció espantar-te. La meva batalla és la que expressa el poema, però també n'hi ha una altra.

Gràcies per la força.

Mooooooolts petons per tu també, bonica!

TORO SALVAJE ha dit...

També es bonic arribar gairebé al final d'una partida amb la reina i el rei junts.
No sempre passa.

Petons.

Striper ha dit...

A mi també m'agrada jugar a escacs.

http://dhistories.blogspot.com/2008/04/escacs-una-partida.html?showComment=1209324960000

Violeta ha dit...

Toro, reina negra contra rei blanc... No anem bé.

Petonets.

Violeta ha dit...

Striper, la teva partida i la meva són una mica diferents, no trobes...? Així qualsevol juga als escacs. Quin taulell et busques...

Petonsets.

nimue ha dit...

i quan arribem al final tornarem a ser reines ;)

hombrepez ha dit...

Comprender que se llega al momento al que nunca quisimos llegar.

"Comprendre cansa"

Un beso


Gracias por incorporar el traductor...el primer intento lo hago en catalán pero así no se me escapa ninguna palabra.

Violeta ha dit...

I tant que sí, Nimue.

Petonets, bonica.

Violeta ha dit...

Hombre pez, hay momentos delicados, verdad?

Jajajaja, nunca mejor dicho, comprender cansa. De nada. Los traductores están para que personas como tú entiendan bien.

Besitos.

Trini ha dit...

Si el rei i la reina són del mateix color, vol dir que han fet escac. Ara bé..., si són de diferent color..., pobre rei..., ho té fotut! Parlant en escac, clar. :)

Violeta ha dit...

Ai, no sé, no sé, Trini, si ho té fotut. També podria guanyar ell la partida...

Petonets!

Trini ha dit...

Els reis només guanyen a les reines quan elles es volen deixar guanyar, que t'ho dic jo... :)

Violeta ha dit...

Uiiii, Trini. Això potser passa alguna vegada.

Petons.

Trini ha dit...

Llavors ja hem begut oli, Violeta :-/

Una abraçada.

Violeta ha dit...

Eeeecs...beure oli...!

Una altra per tu.

Maria Jesús ha dit...

Jo també crec que comprendre cansa, però al final et serveix per assolir una major grau de tolerància i comprensió de la realitat que t'envolta. Petons i feliç setmana

Violeta ha dit...

Tens raó, Maria Jesús. I, si a més a més, algú s'esforça en entendre't a tu, no vegis...

Petonets.

F.Puigcarbó ha dit...

M'agrada molt Joan Margarit, però és bastant depriment,

Violeta ha dit...

Sí, Francesc. Tens raó. Que sàpiga transmetre el dolor i la tristesa com ho fa, li dóna aquesta magistralitat que pocs tenen. Però no per això deixa de ser especial.

Per mi és molt especial.

qui sap si... ha dit...

Movia les peces acuradament
sense la necessitat de fer-ho ràpid.
Pensava tot el joc
i es concentrava
amb la resposta definida
de l’adversari,
sense que el premi del joc
li fes treure del cap el joc mateix,
cobrar o pagar
fou al menys arribat el moment
una excusa per cloure l’aprenentatge,
només s’hi jugava...
la vida.
O tot o res.
Mentre va aprenent...
A viure i a guanyar vivint.

Sintagma in Blue ha dit...

La vida es un joc dins d'un joc.

(a l'hora que dius jo ja hi era a L'Hospitalet pencant)

Violeta ha dit...

Qui sap si...
només s'hi jugava...la vida.
Només.

Gràcies i petons.

Violeta ha dit...

Pura, segons com, a mi no m'agrada jugar...

Doncs tens un doble.

coco ha dit...

Odío els escacs, sempre em fan el mate del pastor. Mai aprendré. També odío els rebanys. I tampoc mai aprendré a no formar-hi part.

Violeta ha dit...

Coco, quin és l'escac del pastor? Això dels ramats, deu ser culpa del reg, segur...

;)

Acuarius ha dit...

luz violeta :)

Violeta ha dit...

Ahora vienen todos los colores en esta primavera que comienza, Acuarius.

Besos.