Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dimecres, 4 de març de 2009

Camino lenta

.


.
Pel voral del camí vell se'm passegen pensaments
d'enyor ofegats en anys i panys de silencis.
Sentiments confusos en lluita dins del roig de la sang.
Tristesa sentida, viscuda, tan odiada...
.
Atanso la mà, palmell obert cap a tu.
Desig d'abraçar-te tan fort, de parlar-te a cau d'orella,
tot dient-te: vine, tanca els ulls al meu costat, somnia.
El parany acull un silenci que et crida en la nit.
.
Vetllo el teu son.
.
Fins i tot sota la pluja.
.
.

24 comentaris:

coco ha dit...

I jo vetllo el teu son. Sempre sota la pluja.

Striper ha dit...

Bonic i un xic trist poema , pero pasa si el dessig no arriba per omplir la soletat.

TORO SALVAJE ha dit...

Es molt bonic.
Molt tendre.

Petons.

Violeta ha dit...

Gràcies, Xavi. És que ell també és bonic i tendre.

:)

Petonets.

Violeta ha dit...

Joan, tens raó, si la soledat ho omple tot...malament anem. Sortosament no sempre és així.

Petonets, moooooooolt dolcets.

Violeta ha dit...

Coco, passa'm el paraigua, que ens estem mullant...!!!

T'estimo.

qui sap si... ha dit...

La soledat m’ha obert
de nou el parany del teu record.
M’allunya del silenci tranquil de la llar
i em duu pels camins vells
del nostre passat,
quan la joia era compartida
i els pensaments comuns.
He fet com abans
i he recollit pinyes del terra,
i guardar-les pel pessebre de Nadal.
He arrencat de l’ametller en flor un pom
i l’he dut al cabell sobre l’orella
com t’agradava a tu.
He fet la rialla com llavors
i m’ha semblat sentir l’esclat
del teu somriure entre els arbres,
on t’he buscat.
He cridat el nom fluix,
per no trencar el so dels ocells
com vàrem fer el darrer cop
que compartírem bosc.
Ara quan dormo,
se que em vetlles el són,
mentre llagrimegen gotes de sal
els ulls clucs,
pensant en tu.

Violeta ha dit...

Qui sap si, un poema que surt d'un altre poema.

Preciós.

Trini ha dit...

Bonito tugurio..., a fe mía...!

Hola bollycao-maravillao! jejeje... Ja veus, amb tant de jijiji i jajaja m'he fet sòcia del teu club tant bonic.

Gràcies per la teva visita a casa meva.

Una abraçada, angelillo ;P

Violeta ha dit...

Trini, "mecagoensuputamadre...". Jajajaja...!!!

Gràcies també per haver-te passat per casa meva, angelet.

No suris gaire, aquesta nit.

Petonarros.

Gatot ha dit...

mecatxis la pluja...
:)

Violeta ha dit...

Gatot, aviat, aviat deixarà de ploure.

Petonets.

Gise =) ha dit...

Hermoso poema un poco triste pero no por eso menos cierto...la soledad es mala consejera decia mi abuela... Besitos guapa!!!

Violeta ha dit...

Gise, benditos los ojos...

La soledad, mientras no sea constante compañera. Hay dias para todo, no?

Petonets dolcets, guapa.

mossèn ha dit...

la foto del sol solet m'ha impactat ... gràcies i salut

Violeta ha dit...

De res, Mossèn. Espero que t'hagis restablert ja.

:)

quim ha dit...

sincerament, m'ha agradat moltissim, tens un llenguatge molt acurat, felicitats i petonets.

Violeta ha dit...

Ostres, Quim, benvingut a casa meva. Moltes gràcies.

Petonets a tu també.

quim ha dit...

un plaer

Violeta ha dit...

El plaer és meu.

No puc anar al teu blog...

Petons.

quim ha dit...

qui t'ho impedeix?

Violeta ha dit...

No ho sé, clico el teu nom i em diu: el perfil no està disponible.

:)

Felipe Sérvulo ha dit...

M'agrada. Per a què mes paraules.

Violeta ha dit...

Gràcies, Felipe.

La teva visita és sempre benvinguda.

Petons.