Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dimecres, 4 de febrer de 2009

Matí d'hivern

.
.

.

Havia dormit malament, aquella nit. S'havia despertat sovint, sobressaltat per pensaments angoixants i no havia fet més que donar voltes i voltes d'un cantó a l'altre del llit. Quan el despertador sonava, amb el seu zum-zum repetitiu, el parava amb un cop de mà, en un gest decidit de retrobar un descans inabastable, d'última hora. Quan, al cap de cinc minuts, tornava a sonar, el seu so li rebotava dins el cap de manera desagradable i li provocava un dolor profund a l'interior. Els ulls se li enganxaven, tenia la certesa que no havia reposat prou. S'alçava amb les mans al cap, intentant que parés de giravoltar... En posar els peus al terra, la fredor li pujava per les cames, i els calfreds l'avisaven que fora, el mal temps feia de les seves. Un altre dia per davant i les parets de la cambra no l'acollien com ell hagués volgut. Aquella nit el somnífer li havia jugat una mala passada i l'angoixa se l'havia menjat per dins. Es trobava tan cansat i adolorit que se sentia morir dins una nebulosa de pensaments obsessius que no li permetien aclarir les idees. S'incorporava i, anant cap al bany, caminava arrossegant els peus. Li feia mal el cap. Li costava respirar.
.
. .
Entrava a la cuina. S'escalfava la llet i engegava la cafetera. Després de prendre el primer antidepressiu del dia, de mica en mica, començava a ordenar les ideees. Intentava organitzar l'agenda amb una certa coherència a fi que no se li perdés cap entrevista, cap classe ni cap consultoria. Sentia el pensament lent, la capacitat de raonament espessa, l'agilitat mental encallada. S'esforçava per obtenir una serenitat que no arribava. Aquell matí havia de donar la talla: un alumne el visitava a primera hora per entregar-li una tesi i havia de fer-ne una primera lectura; més tard, tenia cita amb el Regidor del Districte per tal d'iniciar els tràmits del futur trasllat del Campus. El dinar no el tenia compromès, però volia portar la seva filla, la Gaelle, al pediatre. El dia anterior havia tingut tos i febre i pel matí no havia anat a l'escola. La senyora que els feia de minyona havia vingut d'hora per fer-se'n càrrec. Per la tarda tenia un parell de classes i després se sabia l'hora d'inici d'una reunió del Departament amb el Rectorat que es preveia interminable.
..
. .
Havia aconseguit tornar cap a la seva habitació. Quan caminava pel passadís, llençava una mirada desoladora cap al llit de matrimoni que la dona havia fet de mala manera abans de marxar a treballar. Feia més d'un any que, després d'una gran baralla, la Clàudia l'havia fet fora i s'havia hagut de traslladar a l'habitació petita. Al fons del passadís la porta de la cambra de les nenes estava ajustada. Des de fora es veien els llitets de la Gaelle i la Mar.
.
.
Cordant-se els botons de la camisa, contemplava la seva imatge al mirall. Els seus ulls petits comunicaven una tristesa infinita i la seva mirada estava enterbolida per un toc vermell. Aconseguia posar-se la corbata. Al damunt l'americana es posava l'abric i, sobre el cap, la gorra de llana.

.
Al poble hi feia molt de fred. Per la nit havia nevat i els carrers es despertaven amb un pam de neu...Quan l'aire glaçat li besava la cara, se sentia alleugerit. Caminava cap a l'estació. El Ferrocaril se l'enduia cap a la ciutat. L'ofec que sentia a casa, l'angoixa i la gran pressió, anaven cedint a mida que el convoi feia el seu recorregut. Els vidres regalimaven humitat. La llum s'escolava en grocs i vermells a través dels núvols. El traqueteig del vagó el bressolava. Per les cames li pujava l'escalfor acollidora de la cal.lefacció. El termòmetre marcava 2 graus sota zero.

..
Tancava els ulls i els pensaments se li anaven recollint, però pressentia que oblidava alguna cosa important...

.
.

25 comentaris:

TORO SALVAJE ha dit...

Això no es vida, en serio, tothom sabem que això no es el que hauría de ser la vida.

Trobo que estaría millor fora d'aquesta presó.

N'hi han tantes de presons com aquesta...

Petons.

nimue ha dit...

jolin... que trist...

fada ha dit...

Ostres! Fa honor a l'etiqueta: sí que és angoixant, sí. De tota manera desitjo que sigui totalment literari i que no hi hagi ni una engruna del teu viure en aquest escrit. Petons.

Violeta ha dit...

Xavi, és cert. Això és com viure la mort abans de morir.

Molt millor fora d'aquesta presó, i tant que sí...

Gràcies per la teva visita matinera.

Petons, dels bons.

Violeta ha dit...

Nimue, sí, veritablement trist.

Amb aquest fred i aquest hivern que s'allarga...

Petons.

Violeta ha dit...

Fada, l'angoixa, sovint, es dóna de la mà d'una profunda tristesa... Però no pateixis, estic sota els efectes del teu encanteri que, espero, no m'abandoni mai.

Molts petons, preciosa.

thoti ha dit...

.. mañana de invierno.. y durmiendo mal.. si empieza mal.. seguro que se olvidaba de alguna cosa importante..

.. besitos, Violeta..

Violeta ha dit...

Muy importante, Thoti, como la vida misma...

Besos para ti también.

- assumpta - ha dit...

Quin relat més bonic i tris alhora!

Tornaré a passejar-me per aquest jardí !
;)

Violeta ha dit...

Vine sempre que vulguis, Assumpta.

Molts petons.

Sintagma in Blue ha dit...

...perquè la vida pot ser un sucedani de la vida.

mossèn ha dit...

doncs oblidava fer-me un petonet ... salut ... per cert, gràcies pel link !!!

Violeta ha dit...

Ai, la vida, Pura, tantes coses que pot ser...

Petons.

Violeta ha dit...

Mossèn, mossèn, jajaja... És veritat, ja li ho diré.

De res, home. Gràcies a tu, per ser com ets. Petonets al nen. I a tu.

:)

Violette ha dit...

Està molt ben escrit, Violeta. He vist cada escena com en una d'aquestes pelis que m'agraden tant...

Una abraçada!!

Violeta ha dit...

Gràcies, Violette. A mi també m'agraden aquestes pelis.

Molts petons.

Anònim ha dit...

Hi ha dies que molt millor no sortir del llit. Hi ha tristeses grans com la mort. Millor no passar mai per tràngols com aquest.

coco ha dit...

Balles?
Perquè de vegades, és la única cosa que té sentit fer.

Violeta ha dit...

Coco del meu cor, amb tu ballo fins a la fi del món, ja ho saps.

adriana ha dit...

jajaja! Cuidado amb el coco, que veig que si que es un ballarin, si!!! A ballar, a ballar i a sonriure!
Petons

Violeta ha dit...

Gràcies Adriana. Quina alegria la teva visita!

Petons per tu i axuxons per ell.

Maria Jesús ha dit...

Moltes gràcies per les paraules deixades al meu blog. El teu m'agrada molt. Bon cap de setmana, bonica

Violeta ha dit...

Maria Jesús, una alegria també la teva visita. Moltes gràcies.

Bon cap de setmana i mil petons.

Felipe Sérvulo ha dit...

Tornar aquí, és un plaer. Petons

Violeta ha dit...

Més plaer és per mi que tornis tu, Felipe.

Una abraçada.