Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dilluns, 29 de desembre de 2008

Vols una catània?

.
Vas a la cuina a beure aigua. A la ràdio sona, fluixeta, una música que ens convida a la relaxació. Aprofitant que no em veus, vaig a buscar el regal. El poso damunt el llit, sense la bossa de paper.
.
Tornes al meu costat, amb un pas tranquil i pausat, segur. Quan veus el paquet al costat del coixí, primer et sorprens. Tot seguit, però, la teva mirada busca la meva. M'interrogues silenciós i esboces un somriure. Agafes la caixa amb els teus dits, llargs i prims, i em tornes a mirar. Allargues volgudament el moment d'incertesa per fer més interessant el misteri…
.
Obres l'embolcall de la caixa; ho fas lentament, per tal de no estripar el paper argentat, ni les cintes brillants. Estires poc a poc, la llaçada es desfà. No et sorprens amb el contingut, ja que el nom de la botiga t'ho ha anunciat a l'enganxina exterior: "Chocolat". Tanques els ulls, seriós, i t'apropes la caixa al nas. Inspires mantingudament, n'olores la sentor...
.
La mostra de xocolates és variada, tant en formes com en sabors. N'hi ha de xocolata amb llet, de xocolata negra i de xocolata blanca. Hi ha boletes petites, quadrats, rectangles i cilindres en format de bombons, hi ha també catànies de raïm i catànies de xocolata, entre d'altres...
.
Tries una xocolata amb forma de boleta petita, la beses. Me la poses dins la boca. Jo la mastego encantada. Saps que la xocolata em torna boja. N'agafes una altra. Me la passes pels llavis. Obres la boca, l'agafes amb la llengua i em mostres com la llepes, ensenyant-me com es va desfent...Et poses el dit índex a la boca i l'empastifes amb la xocolata. Em poses el dit a la boca, te'l netejo llepant-lo amb la llengua. El gust de la xocolata es multiplica barrejant-se amb el tacte i el moviment del teu dit que li afegeix certa temperatura a la dolçor... El meu esguard te'n demana més, sense paraules. El teu posat silenciós i seriós m'excita d'allò més...
.
Em giro i comences a descordar-me els botons del vestit que estan a l'esquena. Me l'acabes de treure i el llences al sofà. Em baixes els tirants dels sostenidors. Tot seguit me'ls descordes. Cauen al terra. T'agenolles al meu davant, em vas arrencant les calces, primer d'una cama, després de l'altra. Quan les tens a les mans, les poses contra la teva cara i les olores mentre tanques els ulls, llargament…
.
Observes les xocolates sense pressa, i em fas morir en l'espera. Silenciós i seriós, agafes una cinta de seda, em tapes els ulls i fas un nus al darrera. Decidint el tempo d'escena, prens una catània de raïm, l'acostes al meu nas i jo l'oloro; saps que tal suggestió deslliga ressorts específics. M'acarones molt suaument el rostre, i el polsim blanc se m'hi adhereix, com un maquillatge. Fas el mateix amb el coll i, amb tota la parsimònia del món, vas baixant per l'escot fins que la catània arriba a un dels mugrons. Allà la fas envoltar l'aureola i, en aquest joc sensual, el mugró es va posant erecte. D'un mugró a l'altre, a la fi els tens els dos com ferro. Obres la boca i dins d'ella s'ajunten mugró i catània, catània i mugró, fins que es fon la dolçor coll enllà i només en resta l'ametlla. Me la dónes i jo me la menjo sense pronunciar cap paraula, seriosa, silenciosa...
.
Tornes a mirar la caixa i el teu silenci decideix per tu: ara agafes una catània de xocolata, de les grans. Amb la mà l'acostes al meu pubis i en provoques un contacte molt suau al començament. La fas rodolar pel damunt del parrús, rasurat i perfilat, molt lentament, amb una lentitud que desespera, que em desespera. De mica en mica s'acosta a la punteta del clítoris, i, quan hi és al bell mig, l'apretes contra ell amb més força...i comences a donar-hi voltes. La meva vulva no resisteix l'excitació i ja fa molt que està amarada de suc. Això facilita que la catània desaparegui dins la meva vagina per un moment... Però només per un moment. Em llepes a consciència i em neteges la xocolata que ha quedat escampada pels plecs. Acuradament, la teva llengua explora el cau, a la recerca de la catània amagada, hi penetra, dóna voltes, finalment xucla, i la catània arriba a la teva boca.
.
Em mires. Ara somrius, perquè el teu bes, en aquest precís moment, m'alimenta de nou...

.

dilluns, 8 de desembre de 2008

Equipatge


.
Quan anem de viatge, la teva mare i jo
fem les maletes damunt del teu llit.
La roba ben plegada, els necessers,
els llibres, els bitllets, les medicines,
escampats però en ordre.
Tots els viatges comencen aquí,
en aquesta espaiosa cambra íntima
que vam pintar d'un fúcsia suau
en saber que mai més no tornaries.
La cambra ha tret arrels que, a poc a poc,
es fan profundes dins la teva absència.
Fem les maletes per a un tren nocturn.
.

Joan Margarit, de Casa de Misericòrdia.

( Dolor provocat per l'abisme de no poder retrobar-se "mai més" amb la seva filla Joana, morta l'any 2001, als 30 anys d'edat).

.