Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




diumenge, 28 de setembre de 2008

La tardor als teus ulls

..

Varada per fi la barcassa de les teves paraules, en una mar que la gronxa, amunt i avall, calmant el patiment de tanta tristesa... Ja no t'acarona la calidesa del sol, ni et somriu el sostre cristal.lí d'estrelles, en les dolces nits d'estiu. Ara, silent, esperes un retorn que potser no arribarà; hivernes un record preciós en l'escalfor del teu cor i batega emmig d'un fred que torna el cel gris i espès. Marxa l'alegria, en la serenor dels dies. La calima arriba, embolicant la llum i pintant l'aire d'humitat i llàgrimes.

Se sent, molt de lluny, el xiulet del tren...Tornes a tancar els ulls, la soledat t'acompanya.

....

dissabte, 27 de setembre de 2008

Quina deducció!

.
.
- Quan els xinesos, que parlen amb la "l", volen dir "porro", diuen "pollo"?
- Jijiji...!!!
- Sí, però llavors, arriben els policies amb la "porra" a la mà i...
.
.

dimarts, 9 de setembre de 2008

Expeditiu ell...

.

Avui, de nou, toca riure. I és que no hi ha res com les noves tecnologies...
.
.

video

.

divendres, 5 de setembre de 2008

Vol de coloms


.
Pensa'm en la distància subtil de la memòria. Confegeix el meu record en la geografia del teu tacte. L'oblit el fas teu, com una mentida que no creus. Olora l'essència de la nit, perfumada de gessamí, en aquest setembre trencat. Se't fa teu un desig que confons sovint amb tristesa. Mira'm el cos i descobreix el vel. Afina tots els sentits i fes veure que no em coneixes. Somriu i respira, el silenci et gronxa.

Abraça'm, dolç i fort alhora, i fon-te amb la meva pell, com si no n'haguessis de sortir mai.

.

dimarts, 2 de setembre de 2008

Tornada

.



.
De nou aquí, a la gran ciutat: la casa desendreçada (i bruta), les obligacions, la feina; de nou els maleïts viatges en tren, les inhumanes matinades. Però tanmateix els retrobaments, les abraçades, els somriures d'alegria, l'explicar les vacances, les besades, les presentacions, l'empenta del començament, algunes absències inesperades també...

L'estiu, amb la seva claror, l'escalfor del sol, la salabror del mar m'han bronzejat la pell i m'han carregat el cos d'energia. Els dies passats m'han regalat el descans i la pau que necessitava. M'han reconstruit i m'han ajudat a assumir i relativitzar el dolor físic. També la por que sentia.

Com en els ceps el raïm madur espera la verema, els circells ben aferrats i cargolats per les branques, els pàmpols gronxant-se al vent, jo m'atanso a un nou recomençar, esperant recollir de mi mateixa una forta embranzida, per tal d'oferir el millor de la meva essència a tothom que m' envolti. Ajudar a somriure a qui més ho necessiti i portar de la mà, a través del llarg i trist hivern que ens espera, sense defallir, la companya que jo sé.

Certament, l'hivern ens assetja, sorneguer, anunciant una gran feina i un desgast considerable. No defalliré i la meva rialla no descansarà. Serà com desafiar-lo, perquè sé que la natura descansa, a l'espera de l'esclat d'una nova primavera.

Em submergeixo en el record de tanta vida per recomençar de nou.

.