Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dimecres, 19 de novembre del 2008

Tinc un record encès de tu

.

Penso en tu tot el dia.

Em sembla que em moriré de no veure't, com d'una meningitis o a causa d'una vellesa excessiva.
M'agradaria fer-te mil petons.

Penso en tu tot el dia.

Vull sentir la teva pell, llepar la suavitat de la teva olor.
Vull abraçar-te.
T'estimo.

Et desitjo.

Serà llarga l'espera, fins que no et pugui abraçar, fort, molt fort...
Se'm farà llarga,......... l'espera.
Et desitjo.

Tinc un record encès de tu.


T'estimo.

.

13 comentaris:

Inuit ha dit...

Ai Violeta i què hem de fer en aquests casos, agafar el tren?
Tan és, no t'ho pensis més, corre i llençat als seus braços que demà serà un altre dia.
Recorda que és per amor i tot té excusa i es perdona. Qui no ha patit una bogeria o un desig transitori.
Inuits

Violeta ha dit...

Inuit, no em cal el perdó de ningú ja que no és un desig transitori.

;)

Petonets dolcets.

Gise =) ha dit...

Cuanto sentimiento, cuantas ganas, a veces la distancia y el tiempo nos hacen aferrarnos mas a los amores y eso hace que sean mas grandes... El tiempo pasa lento cuando esperamos...
Besukones y paciencia!!!!

Violeta ha dit...

Gise, guapaaaaa....!!!

Lento cuando esperamos, rápido cuando disfrutamos. Paciencia, eso es lo mío.

Petons dels bons.

Felipe Sérvulo ha dit...

Emocionant el teu escrit.
Moltes gràcies per les teves visites i pels enviaments, tan agradables.

Abraçades

Sintagma in Blue ha dit...

L'amor... és així.

Violeta ha dit...

Felipe, tu l´haguessis fet encara més emocionant, segur.

(Per cert, qui és aquella estàtua tan desagradable que es passeja pel teu blog, comentant-te anònimament?. Fa fins i tot por, oi?).

Moltes de res, només faltaria. Gràcies a tu, és clar.

Més abraçades.


Pura, l´amor, ja se sap...

Petonarros rinxolets (L´altre dia em sembla que et vaig veure a Vilafranca...).

thoti ha dit...

.. bonitos sentimientos y bellas palabras..
.. un beso desde mis colinas solitarias, Violeta..

Violeta ha dit...

Otro para ti, Thoti.

Mil besos.

TORO SALVAJE ha dit...

Violetaaaa, quina passió!!!!

Et noto esplèndida.

Petons.

Violeta ha dit...

Toro, és cert. Ho estic.

Gràcies.

Petonets dolcets.

Anònim ha dit...

Ets tan cuca!
Preciós, Violeta.
Milers de petons.

Violeta ha dit...

Gràcies, Loser.

Milers per tu també.