Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dilluns, 14 de juliol de 2008

Silenci

..

......................Fotografia: Pantà de Sau. Hivern del 2008.
Fa molt temps que el camí no reviu les teves petjades, ni les paraules, ni aquella rialla. No se sent, en la quietud d'aquesta penombra, el caliu de la teva companyia. La porta sovint colpeja, com encallada en un vent d'oblit. El cel tan blau atura un record congelat, i el fa cada vegada més present, més agut. El teu retorn és desitjat, però una certesa d'absència em rebota dins el cap sense pausa. Gel al cor, fred dins les venes. Em pregunto per què i no hi ha resposta.

M'alço cada dia i el desencís m'acompanya en aquest silenci brutal de girar el cap, mirar enrere i no trobar-te.
.....

23 comentaris:

ulises2009 ha dit...

L’oblit no existeix. El vent que colpeja la porta ho diu a cada bategada. Per retornar cal haver-hi marxat abans. No sents darrera teu un alè tímid i suau?

Violeta ha dit...

Ulises, no, no el sento.

coco ha dit...

A vegades cal mirar endevant per trobar el passat. I al pesat (de torn), també.

nimue ha dit...

millor no mirar enrere, doncs.
Una abraçada en silenci.
I b7s!

Violeta ha dit...

Coco, però i si no hi és (el pesat de torn)? -ynomiroanadie...Si miro endavant no el trobo, el passat (pesat) de torn.

Abraçades fortes.

Nimue, molt ben dit. Endavant i punt!

Abraçades i petons, també per tu, bonica.

Felipe Sérvulo ha dit...

M'agrada la teva prosa poètica. Clar que si: estem en ona.
Abraçades.

Violeta ha dit...

Gràcies, Felipe. Però la teva poesia és immillorable.

Chapeau.

Félix ha dit...

Violeta, conozco esa sensación que te martillea la cabeza y no te deja pensar en otra cosa. El silencio no existe. Siempre hay una voz interior, vecina, extranjera, invasora o inconsciente que nos impide relajarnos en la dulce desidia de no pensar.

Muy buen texto. Lástima que se me escapen algunos matices.

Un beso.

Gracias por visitar mi blog y por enlazarme. En cuanto solucione algunos problemas técnicos te corresponderé igualmente.

Nos vemos.

Violeta ha dit...

Félix, es un honor para mi tu visita. Gracias por intentar leerme. Mi casa es tu casa. Siempre que quieras serás bien recibido.

Petons.

vafalungo ha dit...

El camí no el recorrem a base d'absències, per doloroses que puguin ser. De tant en tant toca abrigar-se i mirar endavant. Ànims i a no defallir. Una abraçada

Violeta ha dit...

Gràcies, Vafa, en això estem.

Petons dolços.

Selenita ha dit...

Sembla que sempre estem donant voltes al "mirar enrere, mirar endavant". Doncs per segons quines coses, millor no mirar enrere, no sigui cas que ens convertim en estàtues de sal.

Petonassos

Gise =) ha dit...

Que hermosa prosa!!! me salió con rima jajajaa!!!!! me gustó mucho, es una hermosa forma de hablar sobre un relación que ya no está sea amorosa o familiar o amistosa...nunca o casi nunca hay respuesta a la pregunta de porque se fue o porque terminó. Sobre todo si uno queda...
Beostes guapa y me gusta como escribes!!!
Pd: gracias a don internostrum puedo entenderte mejor, jejeje!!!!

Violeta ha dit...

Sele, però ara mateix no vull mirar endavant, oi que ho entens? Fer-ho ara seria donar per vàlida aquesta pèrdua. I NO VULL.

Petonets, guapa.

Gise, muchas gracias. Se trata de la pérdida de un amigo, bueno, del amigo. Pero pasados los días, parece que hay un por qué, i parece también que no es una pérdida definitiva, sinó una ausencia temporal.

Interqué...?

Besos dulces, preciosa.

Gise =) ha dit...

INTERNOSTRUM uan pagina qu etraduce del castellano al catalan y vice versa!!!! Besotes!!!

Inuit ha dit...

Delicada Violeta quina preciositat de poema, ho dius tots amb aquesta delicadesa de cor que reconeix l'amor viscut i l'enyor que de vegades ofega la respiració.
El silenci també parla, no ho dubtis mai,de vegades amb saviesa.
Inuits

Violeta ha dit...

Gise, jajajaja...!!! Tramposa mía.

Petonets, dolcets.

Inuit, ja has tornat? Quina alegria tornar-te a veure per aquí. Moltes gràcies per les teves paraules.

Petons, dels bons.

TOROSALVAJE ha dit...

Es difícil trobar lógica en els sentiments. Estem acostumats a viure amb la raó, però els sentiments no li fan cas i ens deixen desorientats.

Tantdebó s'escalfi aviat el teu cor.

Petons.

Violeta ha dit...

Gràcies Xavi. Amb la calor que fa no costarà gaire...

Petons desorientats.

Inuit ha dit...

Moltes gràcies Violet per la teva poesia a Inuit.
Petonets

Violeta ha dit...

Gràcies a tu per trobar que un comentari meu podia ser una poesia, i gràcies per publicar-lo al teu post.

Abraçades fortes.

Felipe Sérvulo ha dit...

Violeta, bon estiu i fins a setembre.

Violeta ha dit...

Felipe, te´n vas??? Vaja. Doncs igualment. Que Vagi mooooolt bé.

Petonets.