Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




divendres, 13 de juny de 2008

Quin present...!


La família La Via ocupa un lloc destacat en el patriciat urbà de la Girona dels segles XIV i XV, i els seus membres figuren amb freqüència en els càrrecs de govern de la ciutat. Es pot situar el seu naixement entre el 1377 i el 1380. Se'n tenen últimes notícies cap al 1443.

L'obra de Francesc de la Via va ser, en la seva època, discretament popular. Es poden trobar poemes seus en alguns dels cançoners importants en poesia catalana d'aquell segle i el Llibre de Fra Bernat encara circulava a principis del segle XVI. Francesc de la Via és autor de dos llargs poemes narratius, "Procés de Corona d'aur contra En Bertran Tudela" i "El Llibre de Fra Bernat", d'una composició lírico-narrativa, "A Bella Venus", de dues cançons i d´una cobla.

En la seva època, la seva obra aporta una notable agudesa, fins el moment inexistent i contribueix al desenvolupament d´una sensibilitat que permet la implantació de noves tendències en la literatura catalana del segle XV. La seva obra aporta una renovació i una crítica de les fòrmules i els temes heretats de la tradició trobadoresca. Introdueix un humor amb el qual fa burla alegre de les febleses d´una societat i els seus membres.


(Informació i transcripció extretes del volum:
"Obres", Francesc de la Via.
Edició i Estudi d´Arseni Pacheco.
Quaderns Crema, sèrie gran, volum 20).


En Fra Bernat arriba, impacient i fervorós, a la cel.la de la monja, esperant que ella el correspongui atorgant-li un favor. Però la monja diu que no vol saber res d'ell, que ja se n'ha cansat, ja que és un maleducat. Que el que ha de fer, cada vegada que va a veure-la, és portar-li un present. I si ell ho fa així, igual que ho fa el Canonge (que sempre li'n porta un), llavors sí, ella el complaurà en els seus desitjos d'amor. El frare, contrariat, li diu que li ha portat un present, que miri bé quin és, que, sobre tot, s'hi fixi, a veure què li sembla...


Ladonchs anech dir fra Bernats
tost a la monge:
- Senyora, lo mal de canonge,
aquell volets?
Car per ell apar me havets
tot oblidat.-
Dix la monja a fra Bernat:
- Sabets per què?
Tostemps me porta algun bé,
argent o drap;
e vós no valets sols un nap,
tant sóts avar;
jamés m'avets volgut res dar
sí co.l canonja.
ara fiat-vos en monja
ni en son parlar,
car tot ho fan per baratar,
açò podem dir;
car vós me solíets acullir
en temps passat,
mils que home que anch fos nat
en aquest món,
faent-me semblant jausion,
de tot bon cor.
- Frare, yo.us portava amor
e.us acullia
per ço com per dit me tenia
que, sens tardar,
vós me deguéssets aportar
algun present.
E prech-vos no.us doneu marriment
si no.us acull,
car d'ara avant yo no.us vull
res demanar,
car no.us vull bé menys amar.
Via.n mal guany!
Car a tal frayrot no pertany
que.l deg'amar.
Jamés m'avets volgut res dar
que portàs per vós.-
Fra Bernat, irat e fellós,
anech-li dir:
-Senyora, si tal acullir
me volets far,
jo meteix me vull degollar
e dar la mort.-
La monja dix sens gran acort,
estant en sus:
-Sicut nos visitas, sic te colimus,
per veritat;
car si m'haguéssets res portat,
bé.us acullira,
e graciosament vos servira
de mon poder.-
Dix fra Bernat: -E quin barber
per affaytar
vós volríets, segons que.m par,
que.us donàs paga?-
Ladonchs mès mans a la braga,
mostra-li son rava.
La monja.s mostrà fort brava
a fra Bernat,
quant viu son matràs ben format
e stech drets,
car n'ach un gran palm e tres dets,
ab gran squena,
sí que.l clarejava la vena
d'un tret de dart,
que no.y havia null embarch,
drap ni cortines.
-Han tal bech vostres gallines?-
dix fra Bernat;
lo qual li offer de bon grat
lo dit present,
que stech arborat fermament,
pus dur que ferra;
les palles levà de terra
per gran calor.
La monge.s mudà de color
quant viu la birla,
sí que parech fos asmirla
detràs copada;
fonch-se ab vel emborraçada
denant la vista,
e no.us pensets que fos trista,
ans la viu riure.
-Senyora-dix-, volets scriure
ab cesta ploma?


13 comentaris:

ulises2009 ha dit...

Ab cesta ploma, que no d'ànec, s'escriuen les dites palles mentals. Bernat, com un cavall, és clar. I la monja, sor cirera.

Això és cul tura, sí senyora.

P.D i A.S

Violeta ha dit...

Jajaja...! Gràcies Ulisses, però i el Canonge, llavors?

Petons i abraçades.

cacho de pan ha dit...

lo que he podido entender -la lengua resulta difícil pero el contenido no- me ha recordado una narración de Boccaccio, el gran escritor toscano del siglo XIV. Una cultura que me resulta relativamente cercana, ya que mi padre era de Lucca, en el centro norte de Italia.

Violeta ha dit...

Ui, que serio, Dante.

Bueno, debe ser alguna narración del Decameron. Ésta es anterior a la obra de Francesc de la Via, pero en las temàticas coinciden. Cada día 10 novelas, durante 10 dias, para aislarse y salvarse de la peste negra. Lo de Boccacio era mucho más solemne, pero estaba también fuera de cualquier deseo de moralización o ejemplaridad, que eran las finalidades principales de las obras medievales.

Besitos.

Gise =) ha dit...

Uuuuuuhhhhhhh!!!! esta vez me mataste la explicación de la historia familiar la entendí pero el poema es superior a mis miniconocimientos de catalan...lo siento!!!!
Besikis guapa y buen finde niña!!!!

Violeta ha dit...

Gise, no te preocupes, son solo groserias (muy groseras).

Mil besos guapa!

mossèn ha dit...

curiós ... salut

Violette ha dit...

Bon dia, Violeta!

Em fa molta gràcia el teu encapçalament : "Si naciste pa martillo...". Jo sempre penso això de mi mateixa, he intentat mil cops fugir de la meva professió, no sé si és gaire vocacional, però com que la sé fer, més o menys, la vida m'hi recondueix, inevitablement.
C'est comme ça! No hi puc fer més.

Una abraçada!

Violeta ha dit...

Mossèn, dues paraules, per què més? ;-)

Petons.

Violette, sorpresa agradable la teva visita!!!

A mi sempre m´ha fet molta gràcia aquesta expressió, però no per la meva professió, sinó per moltes altres coses de la meva vida.

Petons, bonica.

Selenita ha dit...

Mira, ni jo que sóc catalana, ho he entés. Menys mal que ja m'ho havies traduit tú, que sinó...

Petonassos, Vio

Violeta ha dit...

Guapa!
Petons.

Striper ha dit...

Ostres despres torno a llegir un altracop el poema pero...ara em vaig a treballar petons.

Violeta ha dit...

Joan, tu llegeix detingudament. Si no l'entens, jo te l'explico.

;)

Petonets dolcets.