Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dimecres, 25 de juny de 2008

L´estiu, de sobte


Ha arribat per fi l'estiu, literalment l'estiu, amb tota la seva escalfor i força possibles. Feixuga humitat als carrers de Barcelona, cauen les hores, lentament, avançant de la mà d'una parsimònia que em permet somriure. Ha estat de sobte, no hi ha hagut progressió que ens hagi deixat anar canviant de roba de mica en mica. L'altre dia anàvem amb jaqueta, l'endemà ens ofegàvem pel carrer, treient la llengua, esbufegant.

A mi m'agrada, de totes maneres, que hagi arribat ja, sigui com sigui que ho hagi fet. El fred em mata, em cansa, m'esclavitza, em torça l'esquena en un rictus permanent de gelor-que-cala-els-ossos, m'acaba adolorint l'ànima, si és que encara me'n queda.

Parsimònia xafogosa de l'estiu, que no m'afecta en absolut, que em treu el gel dels ossos i que em fa canviar la cara. Escolto els esgarips de les orenetes, el cel de la ciutat n'és ple, i respiro omplint el pit de satisfacció, pensant en la felicitat que em dóna haver acabat l'hivern (tan llarg i trist com m'ha semblat...).

Celebro poder anar a la platja, i assaborir amb tot el cos un càlid bany de sol. Sento reviscolar la pell, els músculs, tots els òrgans, en una carícia suau, en un bes insistent, semblant a...Tot d'una m'arriba el record de la carícia de les teves mans, de l'abraçada dels teus braços, de la teva olor a res, de la teva veu dolça, parlant fluixet, a cau d'orella..., convidant-me al joc dels sentits. Tanco els ulls, però la claror del sol m'il.lumina les parpelles, veig en taronja les teves paraules en una dansa harmònica de síl.labes. Em dius que sents la meva olor i pronuncies que has tingut molta sort de conèixer-me. Tanques els ulls també i et lliures al plaer...
...

Em crema la pell, m'he quedat adormida damunt la sorra, com damunt del temps. M'aixeco i m'espolso la que tinc enganxada al cos, les sines, la panxa, les cuixes...No ha estat res (malgrat em diguis que l'endemà encara senties la meva olor). Replego les coses i començo a caminar pel trencant de les ones, descalça, cap al cotxe.

Ha arribat per fi l'estiu, literalment l'estiu, amb tota la seva força i escalfor possibles...
:::
:::

20 comentaris:

ulises2009 ha dit...

Es per què tu dorms a la sorra que les ones volen arribar contínuament a la platja, i la brisa porta el teu perfum al cor de l’estiu. Fa calor, sí.

Ptonets.

Violeta ha dit...

Ah, és la brisa, tan sols...? Però si ja m´he despertat...

Dolcets.

mossèn ha dit...

la foto del perfil m'ha impedit llegir el post ... curiós, però cert ... salut

treehugger ha dit...

M'agrada aquest camp erm amb els raigs de sol que surten per l'esquerra. Si senyor, una excel·lent capçalera per el teu blog.

El nu d'esquena també es molt bo, sugerent però sense ensenyar res. Son els millors.

coco ha dit...

M'encantes quan escrius amb el cor. La mireia té raó.

Violeta ha dit...

Mossèn, no era la meva intenció esverar-te...

Petons.

Tree (renoi, complicat el nom...), tens raó amb allò que dius del Frikosal. La teologia per ateus, boníssima. Però els records d´infantesa no tenen desperdici, eh? Una meravella, cert.

És un honor per mi que precisament tu consideris que unes fotos meves t´agraden. El paisatge és d´un Nadal de fa uns anys, prop de l´Astor. La foto del nu d´esquenes me la va fer la meva filla petita que té 10 anys. També és autora de la que il.lustra el post que es titula "Vora mar" del diumenge 11 de maig; ens vam estar barallant amb ella, dient-li que no fes la foto, perquè tanta llum la cremaria; però ella, encaparrada, fins que no la va fer no va parar...i mira.

Ai, no sé, m´ha fet molta il.lu, la teva visita.

Petons.

Cocooooo, a mi m´encantes tu. Aiii, la Mireia, la Mireia...

Petons.

bimbonocilla ha dit...

a vegades, qual el sol apreta els pensaments volen...

merci per passar, eh!?

Inuit ha dit...

Vigila Violet, posa't protecció solar que per la foto de la pitrera de fa dies ets mooooolt blanca.
Auroras amb filtre solar

Violeta ha dit...

Bimbo, tens raó, volen fàcilment. Tu pots venir a casa meva sempre que vulguis.

Petons.

Inuit, no pateixis, jo sóc blanca a l´hivern i negra a l´estiu. No em cremo mai. Per cert, avui ja he canviat de color...

Petonets.

Selenita ha dit...

Espolsa, espolsa, que la sorra està bé a la platja, però a altres llocs fa nosa.

Petonàs

Violeta ha dit...

Selenita, Selenita....

Gise =) ha dit...

A mi la playa me encanta pero llenarme de arena cual croqueta me da fasti, me encanta sentir el mar en el cuerpo cuando entro despues de haber estado al sol mucho rato...
Viva el verano y la playa y la arena y los chiringuitos, y los guapos y los no tan guapos....
Petonets!!!!!!!!!

Violeta ha dit...

Gise, eres lo más....Aiiii, que me parto...!!!

Petonets, va.

mossèn ha dit...

continnuo sense poder acabar de llegir el post ... curiós, però cert ... salut

Violeta ha dit...

Mossèn,...curiós,...jajajaja...!!!

TOROSALVAJE ha dit...

Després de llegir-te ja no em queixo de la calor.

M'ha agradat molt.

Petons.

Felipe Sérvulo ha dit...

Hola:
Te descubro al visitar la casa de ese encanto de persona que es Mar Calíope. Me alegro de saber de ti.
Vendré a verte con frecuencia.
Una forta abraçada i molta sort.
Felipe

Violeta ha dit...

Veus, Toro? Cal buscar sempre el cantó positiu de les "molèsties".

Petons.

Felipe, es un honor verte en mi casa. Ya mismo me voy para la tuya.

Muchas gracias. Un beso dulce.

Felipe Sérvulo ha dit...

He posat el teu enllaç en "Inventario de silencios". D'aquesta manera tinc la clau per a venir. Abraçades.
Felipe

Violeta ha dit...

Ei, Felipe, em deixes emocionada.

MOLTES GRÀCIES!