Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




dimecres, 18 de juny del 2008

La música dels teus dits




Per la meva Berta, adolescent, princesa, ulls que somriuen a la vida que tot just ara vola...I per al Carles (Charlypollo5), l'altre adolescent que camina de la mà del seu somriure.





L'amor brolla del teu cor, però ara no es tradueix en paraules, ni en dibuixos...Penses sempre que no ets el millor, que ho fas malament, que al món, segur, hi ha moltes altres persones que ho fan més bé que tu. La teva modèstia t'està matant, de mica en mica, t'està acompanyant d'una tristesa excessiva i permanent. No et mereixes sentir-te així, hauries de saber-te consolar amb les paraules que relligues prou bé, amb els dibuixos que surten del teu llapis i amb la música que fas, que no ve de cap partitura, que mana directa de les teves emocions. Només per això hauries d'estar orgullós de tu mateix. A més a més, la Berta és al teu costat, i plora quan tu plores.


Potser si ho veus des de fora, t'arribin millor les bones sensacions que comuniques. Ara són les meves paraules les que et descriuen...


Mans primes, esveltes i blanques... la suavitat dels teus dits acaronen les tecles, i fan ballar les notes, dolçament, en la lentitud d'una descripció de pensaments, de sentiments vius, encesos, que conten com és de fresc i net aquest amor que sentiu. Tremola la veu del so, i segueix volotejant, com la petita papallona blava, fràgil, subtil, pel damunt del teclat, pel damunt d'una abraçada, de la vostra abraçada que ara sembla com per sempre. Segueixes parlant dels teus sentiments amb la música que tan bé explica com vius aquest teu primer amor. El vostre primer amor...


I ho fas millor que ningú, ho has sentit? Millor que ningú...


28 comentaris:

Violeta ha dit...

Oh! MAMA! T' hauries de dedicar a escriure llibres, poesies...
DIRECTAMENT, SER ESCRIPTORA!!!!!!!





De la teva filleta petitona,





Mireia

Violeta ha dit...

Mireia, moltes gràcies. Una abraçada MOLT forta. Mil i un petons!

Anònim ha dit...

Hay dedos largos, suaves, que acarician las teclas de los dedos de otras manos que se sobreponen sobre el teclado o sobre una mesa , o volando como palomas en la penumbra. Hay manos que se heredan, que se dan, se tienden, se besan o, simplemente, rozan la mejilla que una lágrima recorre.
Hay manos que recuerdan y dedos que sueñan el futuro.

Tens dues mans y dues filles, y un cor immens.

petons

Anònim ha dit...

dues mans i dues filles, i un cor...

Violeta ha dit...

Ulisses...

Gise =) ha dit...

Que AMOR, cuanto amor... porque será que cuando somos adolescentes nos enamoramos desde tan profundo?? Desde hace un tiempo me siento una adolescente y todos se cachondean de eso...pero me siento así con miedos pero feliz y como en una nube todo el día!!!!!

Eres una dulce y tu hija debe estar orgullosa de vos, y de lo que le dices!!!!
Besotes cielo y publica la foto ehh!!!!

Violeta ha dit...

Gise, ya no tienes tú edad de sentirte adolescente, eh??? Jajajaja....!!!

"Besotes cielo y publica la foto ehh!!!!"

NO!

Petonets.

Gise =) ha dit...

Why no??? I'm sentimentaly teenager, jijijiji!!!!
Si us plau publicalas!!! Vos tambien queres pasta??? pareces el descendiente de hungaros...

Violeta ha dit...

Gise

NO!

(jijijiji...!!!)

Selenita ha dit...

Carles, molts felicitats de tot cor, la cançó és preciosa.
Bertuchi, te la mereixes. Viu aquest amor tot lo intensament que puguis.

Petonets al dos. Vio: a tú també, vaaaaaa :-))))

Violeta ha dit...

Selenita, moltes gràcies guapa!
Petons.

mossèn ha dit...

evidentment ... salut

coco ha dit...

La Mireia té molta raó. La Berta té molt bon gust. El Carles té un dó. I tú, el Mariano i la Sele teniu molta sort.
Petonàs al nas.

Violeta ha dit...

Mossèn, i força al canut!

Petons.

Coco meu, quina alegria la teva visita!!! Doncs jo crec que aquí l´única que té sort sóc jo, envoltada de totes aquestes persones i personetes...

Petonets, ben dolcets.

Doréus ha dit...

Bonjour Violeta!

En retour de ta visite sur mon blogue, je suis venu faire un tour. Effectivement, je ne parle ni ne lis le catalan, bien que j'arrive, à travers des croisements avec l'espagnol, l'italien et le latin, à comprendre l'idée générale. Mais j'avoue que c'est un peu beaucoup de travail.

Cela semble toutefois beau et poétique.

Au plaisir!

Violeta ha dit...

Doréus, merci de ta visite chez moi. J´en reste bien surprise!

C´est à moi, le plaisir.

Je t´embrasse.

Inuit ha dit...

Acaben de sentir i escoltar el vídeo, el meu fill i jo. Estem emocionats per la sensibilitat i la dificultat del fragment, per la dificultat afegida en la improvisació sense partitura que ell m'ha anat explicant. L'entès és el meu fill.
Em sap greu llegir que no veu les seves capacitat i que camina per un sender melangiós i de poca confiança. Potser, la Berta, li pot fer sortir d'aquest món reclòs que s'ha instal·la com un virus ocupant el seu 'ànim.
Un que t'ha escoltat ha dit que el que fas està il·luminat de bellesa.
Auroes bufant confiança

Violeta ha dit...

Inuit, gràcies per la teva visita, i pels ànims que dónes. A mi també em sap molt de greu que no confïi en les seves possibilitats. I costa de creure, en sentir-lo, que no sap res de música, que tot el que toca li surt del cor. Esperem, entre tots, animar-lo a que estudïi música i que cregui en ell mateix. Però no saps com costa...

Una abraçada MOLT forta.

TORO SALVAJE ha dit...

Es un post màgic, m'ha agradat moltíssim el vídeo, una barbaritat, molt, i les teves paraules es mereixen un aplaudiment.

Preciós tot.

Violeta ha dit...

Toro, que matiner...

Moltes gràcies! No saps la il.lusió que em fa que hagis vingut a visitar-me.Espero que ho facis sovint.

Una abraçada MOLT forta!

Isa Segura B. ha dit...

Dibuixos, tecles i carícies per al vol de la millor música, l'amor. Preciós text.
Una abraçada.

Violeta ha dit...

Moltes gràcies, Isa. Benvinguda a casa meva.

Petons.

nimue ha dit...

que bonic, xiqueta...

(No sóc de Vilafranca. Sóc de València i fa un any i mig que visc a Vilanova i la Geltrú, contestant la teua pregunta)

Violeta ha dit...

Vaja, ja he arribat tard, Nimué. Ja ho he vist al teu perfil. Acabo d´esborrar el meu comentari.

Ja sabia que eres valenciana, per la teva manera d´escriure, vull dir. Em sobta, perquè jo treballo a Vilafranca. Estem a propet, doncs.

Mil petons, i amunt aquests ànims!

Dante Bertini ha dit...

dudo con las violetas
saintpaulia o ciclamen
sabes que cada país le pone el nombre que quiere
creo que la de los alpes es el ciclamen
la saintpaulia la africana

Violeta ha dit...

Sí, Dante, pero el ciclamen no es una violeta, es otro tipo de planta, con unas flores más grandes, que miran hacia abajo (que a mi me encantan especialmente)y que son bulbos.

Pero es igual, no te preocupes, es una violeta y ya está.

Petonets.

Bartulinaa ha dit...

mama t'estimooo!
ara jo també tinc un blog.. no tan bé com el teu SEGUR.. :D


ens veiem després!!

Violeta ha dit...

Bartulinaaaaa....!!! Jo també t'estimo, què et pensaves...?

Aquest blog que has fet...ja em tens com a seguidora. Ara a què esperes per començar a escriure...?

Vinga, ànims.

Petonets, princesa.