Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




diumenge, 20 d’abril de 2008

Per sempre

...
Et miro a la nit.

Respires al meu costat, llunyà, absent i llunyà alhora. Regales escalfor, generositat, sense demanar res a canvi. Tal i com ets, tal i com sobrevius, al meu costat sempre. M'atanses la mà, en un gest inconscient, per oferir-me aquest ajut incondicional, sempre i quan el necessito.

Et miro a les palpentes.

Ja no hi ha dubtes, ni angoixes, ni res que ens distregui d'aquest silenci que és la teva absència, la meva llunyania, el nostre recer imaginari...Res ja no ens pot separar mai, ni l'oblit, ni la mort, ni el desesper.
Dorms, com viatjant en el temps, en la distància infinita, però sento el teu cor dins el meu per sempre.


Et miro en la fosca.

Gràcies per tant.

T'admiro sempre.
...

5 comentaris:

coco ha dit...

Ningú ha escrit mai res tant bonic.
Un petó, carinyo.

Selenita ha dit...

Bé, ja m'agrada que t'hagis llençat "al ruedo", pero... aquest primer blog està dedicat a qui jo crec? Te mato!

Un petonàs

Violeta ha dit...

Coco, això notelucreus ni tu mateix.
Un altre per tu, carinyo.
Selenita, no és qui tu et penses, és per al monstre de les galetes d´aquí dalt(Jijijiji...).
Un altre molt fort per tu, guapa.

Anònim ha dit...

he arribat al principi, sense saltar-me res...

petons i llepades...

Violeta ha dit...

Mmmm, doncs quin empatx, no?

Gràcies.

Petons i llepadetes per tu també.

;)